VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| حلم | Somni |
|---|---|
وأنت كما أكدت، لا تحلم بالبط ولا بالبحيرة. ودائمًا يموت أهلك من العطش. أنا كما قلت: أحلم أن البط الذي لا تحلم به- يبتلع البحيرة -البحيرة التي لا . تحلم بها. وبالنهاية يموت البط منفجرًا أما أهلي فأمنعهم من دخول أحلامي | Assegures que mai no somies ànecs ni llacs, i que la teva família sempre es mor de set. Jo, ja t’ho he dit, somio els ànecs que no somies —els que el llac s’empassa— i el llac que no somies. AI cap i a la fi, els ànecs exploten i moren. Pel que fa als meus familiars, els impedeixo entrar en els meus somnis. |
| Del llibre: كولاج لقضاء يوم الأحد | Del llibre: COLLAGE PER PASSAR EL DIUMENGE |
Traducció de: Margarida Castells
Publicació: JANDE Editorial, 2025
Obra guardonada amb el premi Roissy-en-Brie 2024 per a persones refugiades que convoca el PEN Català
SEMBLANÇA
Aquesta edició bilingüe en àrab i català ens endinsa de ple en l’imaginari de la poeta palestina Enas Sultan. Originària de Gaza, Sultan escriu des del refugi amb un estil propi que recull qüestions universals i les reconstrueix amb metàfores poc convencionals.
En l’acte creatiu, però, l’autora no pretén plasmar la tragèdia de Gaza directament sobre la pàgina, sinó que se centra en els neguits i reflexions d’una dona jove des de l’espai límit de la seva habitació.
Feminitat, amor, llibertat, llar, família: la poeta de Gaza hi reflexiona fent ús d’un llenguatge poètic, íntim i alliberador.
EL LLIBRE

REFERÈNCIES
«Enas Sultan, poeta palestina», per Teresa Costa-Gramunt a revista LA FURA
«Cap guerra contra la poesia», per LLucia Ramis a LA VANGUARDIA
«Iran i Palestina al Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit», a la revista NÚVOL
“Entrevista a Enas Sultan”, per Llibreria Finestres (26.11.2025)
BIOGRAFIA
Enas Sultan (Gaza, Palestina) va començar escrivint poesia per una necessitat urgent de dir alguna cosa. Tot el que volia era parlar i parlar, i això és el que va fer i encara fa: parlar a través de la poesia. Els arbres de seda de Gaza sempre l’han captivat, les seves fulles escampades per terra a la seva habitació.

És una escena que mai no abandona la seva imaginació: les fulles dels arbres de seda cobrint les rajoles de l’habitació. Fins i tot ara la inspira. Va arribar a Noruega fa tres anys amb una beca d’escriptura. Aquesta és la primera obra que publica, i suposa el desig més simple i bàsic de qualsevol escriptor: que sigui llegida.
