VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| حلم | Somni |
|---|---|
وأنت كما أكدت، لا تحلم بالبط ولا بالبحيرة. ودائمًا يموت أهلك من العطش. أنا كما قلت: أحلم أن البط الذي لا تحلم به- يبتلع البحيرة -البحيرة التي لا . تحلم بها. وبالنهاية يموت البط منفجرًا أما أهلي فأمنعهم من دخول أحلامي | Assegures que mai no somies ànecs ni llacs, i que la teva família sempre es mor de set. Jo, ja t’ho he dit, somio els ànecs que no somies —els que el llac s’empassa— i el llac que no somies. AI cap i a la fi, els ànecs exploten i moren. Pel que fa als meus familiars, els impedeixo entrar en els meus somnis. |
| Del llibre: كولاج لقضاء يوم الأحد | Del llibre: COLLAGE PER PASSAR EL DIUMENGE |
Traducció de: Margarida Castells
Publicació: JANDE Editorial, 2025
Obra guardonada amb el premi Roissy-en-Brie 2024 per a persones refugiades que convoca el PEN Català
SEMBLANÇA
Aquesta edició bilingüe en àrab i català ens endinsa de ple en l’imaginari de la poeta palestina Enas Sultan. Originària de Gaza, Sultan escriu des del refugi amb un estil propi que recull qüestions universals i les reconstrueix amb metàfores poc convencionals.
En l’acte creatiu, però, l’autora no pretén plasmar la tragèdia de Gaza directament sobre la pàgina, sinó que se centra en els neguits i reflexions d’una dona jove des de l’espai límit de la seva habitació.
Feminitat, amor, llibertat, llar, família: la poeta de Gaza hi reflexiona fent ús d’un llenguatge poètic, íntim i alliberador.
EL LLIBRE
REFERÈNCIES
«Enas Sultan, poeta palestina», per Teresa Costa-Gramunt a revista LA FURA
«Cap guerra contra la poesia», per LLucia Ramis a LA VANGUARDIA
«Iran i Palestina al Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit», a la revista NÚVOL
“Entrevista a Enas Sultan”, per Llibreria Finestres (26.11.2025)
ALTRES POEMES
| No miris | Una rosa en les ruïnes |
|---|---|
| Vaig sortir i no recordava el meu nom, només recordava qui me’l va posar i em va dir: «No miris; si mires, ja et pots acomiadar.» Però vaig mirar i hi érem: la lluna esplendent i la meva vida sense objectiu. Et vaig dir una altra vegada: «No em posis noms o et trairé.» Però t’ho vas creure quan ell et va dir que la traïci6 és el quid de la qüestió i que qui no traeix és un enze. Som aquí: jo tinc un nom nou i tu tens un desfici —que abans no tenies— per anomenar. | Com que albirar una rosa al final de les ruïnes me les farà veu- re amb bons ulls, no vull una rosa en la conclusió. Com que no sé improvisar, he de mentir. Com que només em moc sota la influència de Pigmalió, no em costa creure que he fracassat. Com que l’atenuant de bogeria ha sigut rebutjat, em comporto així, exactament com tu. Com que no entenc aquesta llengua plena de sang i sacrificis, sempre caic en el mateix parany. |
Del llibre: COLLAGE PER PASSAR EL DIUMENGE
BIOGRAFIA
Enas Sultan (Gaza, Palestina) va començar escrivint poesia per una necessitat urgent de dir alguna cosa. Tot el que volia era parlar i parlar, i això és el que va fer i encara fa: parlar a través de la poesia. Els arbres de seda de Gaza sempre l’han captivat, les seves fulles escampades per terra a la seva habitació.
És una escena que mai no abandona la seva imaginació: les fulles dels arbres de seda cobrint les rajoles de l’habitació. Fins i tot ara la inspira. Va arribar a Noruega fa tres anys amb una beca d’escriptura. Aquesta és la primera obra que publica, i suposa el desig més simple i bàsic de qualsevol escriptor: que sigui llegida.