CARLES DACHS, poema ‘El sol’, en la veu de TXELL SOTA


EL SOL

El sol, les teves mans colrades, fortes,
damunt la pedra de la llinda; el sol,
aquest silenci que entra a casa, es dol:
no té la teva veu rere les portes.

Després de cada dia que t’emportes,
una mica de dia arrenca el vol:
la llu, quan diu les coses, fa un revolt;
feixucs, només te’n som les ombres tortes.

I mentre cau el crepuscle de bronze
sota una deixa de veu que s’enfonsa,
sabem que el temps no es perd, que tu el reculls:

vessant de fosca al fons, com una platja,
el món encara porta el llinatge
el blau d’haver estat vist amb els teus ulls.
Del llibre: VENT A LA MÀ
XIXè Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat
Edicions 62, 2021

Compra el llibre aquí


Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LA VEU DELS LLIBRES

Ressenya de Laia Badal Casas a NÚVOL

Ressenya de Miquel-Lluís Muntaner a Revista CARÀCTERS

Ressenya de Laia Badal a LA LECTORA


Carles Dachs Clotet (Santa Eugènia de Berga, 1987) és llicenciat en Filologia catalana per la UAB. Ha publicat Suc de llum (Editorial Fonoll, 2010), A dalt més alt (Pagès Editors, 2015; Premi Maria Mercè Marçal) i Vent a la mà (Edicions 62, 2021; Premi Gabriel Ferrater i Premi «Crítica Serra d’Or»). Va ensenyar català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest entre el 2017 i el 2021. Juntament amb Kálmán Faluba i Balázs Déri, va traduir l’antologia de poesia hongaresa contemporània publicada al número 117 de la revista Reduccions.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *