Del llibre VENT A LA MÀ (Edicions 62, 2021) – XIXè Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat
El sol, les teves mans colrades, fortes,
damunt la pedra de la llinda; el sol,
aquest silenci que entra a casa, es dol:
no té la teva veu rere les portes.
Després de cada dia que t’emportes,
una mica de dia arrenca el vol:
la llu, quan diu les coses, fa un revolt;
feixucs, només te’n som les ombres tortes.
I mentre cau el crepuscle de bronze
sota una deixa de veu que s’enfonsa,
sabem que el temps no es perd, que tu el reculls:
vessant de fosca al fons, com una platja,
el món encara porta el llinatge
el blau d’haver estat vist amb els teus ulls.
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Laia Badal Casas a NÚVOL
Ressenya de Miquel-Lluís Muntaner a Revista CARÀCTERS
Ressenya de Laia Badal a LA LECTORA
Compra el llibre aquí