VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| EL SOL |
|---|
El sol, les teves mans colrades, fortes, damunt la pedra de la llinda; el sol, aquest silenci que entra a casa, es dol: no té la teva veu rere les portes. Després de cada dia que t’emportes, una mica de dia arrenca el vol: la llu, quan diu les coses, fa un revolt; feixucs, només te’n som les ombres tortes. I mentre cau el crepuscle de bronze sota una deixa de veu que s’enfonsa, sabem que el temps no es perd, que tu el reculls: vessant de fosca al fons, com una platja, el món encara porta el llinatge el blau d’haver estat vist amb els teus ulls. |
| Del llibre: VENT A LA MÀ XIXè Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat Edicions 62, 2021 |
EL LLIBRE
Compra el llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Laia Badal Casas a NÚVOL
Ressenya de Miquel-Lluís Muntaner a Revista CARÀCTERS
Ressenya de Laia Badal a LA LECTORA
BIOGRAFIA
Carles Dachs Clotet (Santa Eugènia de Berga, 1987) és llicenciat en Filologia catalana per la UAB. Ha publicat Suc de llum (Editorial Fonoll, 2010), A dalt més alt (Pagès Editors, 2015; Premi Maria Mercè Marçal) i Vent a la mà (Edicions 62, 2021; Premi Gabriel Ferrater i Premi «Crítica Serra d’Or»). Va ensenyar català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest entre el 2017 i el 2021. Juntament amb Kálmán Faluba i Balázs Déri, va traduir l’antologia de poesia hongaresa contemporània publicada al número 117 de la revista Reduccions.