Tornaveu Poètic

EL POEMA

Poeta delle Ceneri (frammento iniziale)	Poeta de les Cendres (fragment inicial)
Sono uno che è nato in una città piena di portici nel 1922. Ho dunque quarantaquattro anni, che porto bene (soltanto ieri duc o tre soldati, in un boschetto di puttane, me ne hanno attribuiti ventiquattro – poveri ragazzi che hanno preso un bambino per un loro coctaneo); mio padre e morto nel ’59, mia madre è viva. Piango ancora, ogni volta che ci penso, su mio fratello Guido, un partigiano ucciso da altri partigiani, comunisti {era del Partito d’Azione, ma su mio consiglío: lui. aveva cominciato la Resistenza come comunista), sui monti, maledetti, di un confine diboscato con piccoli colli grigi e sconsolate prealpi. Quanto alla poesía, ho cominciato a sette anni: ma non ero precoce se non nella volontà.	En sóc un que va néixer en una ciutat plena de porxos el 1922. Tinc, doncs, quaranta-quatre anys, que duc bé (tan sols ahir dos o tres soldats, en un bosquet de putes, me n’han atribuït vint-i-quatre -pobres xicots que han pres un infant per un coetani seu); el meu pare va morir el 59, la meva mare és viva. Ploro encara, cada cop que hi penso, pel meu germà Guido, un partisà mort per altres partisans, comunistes (era del Partito d’Aizione, però segons el meu consell: ell havia començat la Resistenza com a comunista), a les muntanyes maleïdes d’una frontera eixorca amb petits colls grisos i els prealps desconsolats. Pel que fai a la poesia, vaig començar als set anys: però no era precoç sinó en la voluntat.

Poeta delle Ceneri (frammento iniziale)

Poeta de les Cendres (fragment inicial)

Sono uno
che è nato in una città piena di portici nel 1922.
Ho dunque quarantaquattro anni, che porto bene
(soltanto ieri duc o tre soldati, in un boschetto di puttane,
me ne hanno attribuiti ventiquattro – poveri ragazzi
che hanno preso un bambino per un loro coctaneo);
mio padre e morto nel ’59,
mia madre è viva.
Piango ancora, ogni volta che ci penso,
su mio fratello Guido,
un partigiano ucciso da altri partigiani, comunisti
{era del Partito d’Azione, ma su mio consiglío:
lui. aveva cominciato la Resistenza come comunista),
sui monti, maledetti, di un confine
diboscato con piccoli colli grigi e sconsolate prealpi.
Quanto alla poesía, ho cominciato a sette anni:
ma non ero precoce se non nella volontà.

En sóc un
que va néixer en una ciutat plena de porxos el 1922.
Tinc, doncs, quaranta-quatre anys, que duc bé
(tan sols ahir dos o tres soldats, en un bosquet de putes,
me n’han atribuït vint-i-quatre -pobres xicots
que han pres un infant per un coetani seu);
el meu pare va morir el 59,
la meva mare és viva.
Ploro encara, cada cop que hi penso,
pel meu germà Guido,
un partisà mort per altres partisans, comunistes
(era del Partito d’Aizione, però segons el meu consell:
ell havia començat la Resistenza com a comunista),
a les muntanyes maleïdes d’una frontera
eixorca amb petits colls grisos i els prealps desconsolats.
Pel que fai a la poesia, vaig començar als set anys:
però no era precoç sinó en la voluntat.

Del llibre: POETA DE LES CENDRES

Traducció de Gerard Cisneros

Pròleg de Pere Gimferrer

Edicions PONCIANES, 2017

EL LLIBRE

Compra el llibre aquí

REFERÈNCIES

Ressenya de Pere Antoni Pons a ARA LLEGIM

Ressenya de Jaume C. Pons Alorda a EL PUNT AVUI

Ressenya d’Àngel Carbonell a LLETRES BÀRBARES

BIOGRAFIA

Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922 – Òstia, Roma, 1975). Escriptor, poeta i director de cinema italià, considerat un dels intel·lectuals més destacats del segle XX. Va publicar una llarga llista de novel·les, poemaris i assajos, que el situaren a primera línia de la literatura italiana de postguerra. Als anys seixanta va iniciar una exitosa i controvertida carrera com a director de cinema. Les seves obres, tant literàries com cinematogràfiques, reflecteixen les contradiccions de la Itàlia de postguerra i el pas del feixisme a la democràcia. Juxtaposant les polèmiques sociopolítiques amb un examen crític de les qüestions sexuals tabús, el corpus de la seva obra constitueix una forta crítica als valors petitburgesos. Pasolini va ser assassinat a Òstia l’any 1975. Les circumstàncies de la seva mort encara no han estat aclarides.