SAFO de Lesbos, ‘Poema 31’, en la veu de BERTA GIRAUT


POEMA 31

Em sembla que és com un déu aquell home
tant és qui sigui, que et seu a la vora
i, gairebé tocant-te, escolta com
            dolça li parles
i com li rius, coqueta. De debò,
això em regira el cor, que el pit m’esqueixa,
perquè si un sol instant et miro, em quedo
sense paraules.
S’entortolliga la llengua i el cos
me l’inunda, de cop, un foc eteri
i als ulls se m’hi ha posat un tel i em brunzen
            fort les orelles!
La suor freda em regala i tremolo
tota jo i perdo els colors com quan l’herba
s’asseca, i sento que no em queda gaire
            temps per morir-me.
Però a tot t’has d’atrevir…
Del llibre: I DESITJO I CREMO
Edició d’ELOI CREUS
PROA Edicions, 2022

Compra el llibre aquí


Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a: LA VEU DELS LLIBRES

Ressenya de Jordi Llavina a ARA LLEGIM

Ressenya de David Castillo a EL PUNT AVUI

Ressenya de Jordi Nopca a ARA LLEGIM

Ressenya d’Oriol Rodriguez a REVERS


Safo de Lesbos: poetessa lírica grega, nascuda a Eressos cap al 640 a. C., considerada sàvia, malgrat que era una dona (Aristòtil, Retòrica 1398 b 12)i sobre la mort de la qual es va difondre la llegenda, basada en la comèdia perduda de Menandre Leucàdia, del segle IV a. C., que enamorada del jove Faó i no corresposta, se suïcidà llançant-se al mar des d’un penya-segat de Lèucade (Ovidi, Heroides XV), nom que va esdevenir mític per curar els mals d’amors, traïció al ritus i el culte inventat denunciat per Baudelaire al seu poema Lesbos del 1850.

Fresc pompeià amb retrat de dona culta amb tauleta encerada (tabella) identificada amb Safo
(Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)

Des de l’antiguitat s’ha vinculat el seu nom i el de la seva poesia amb les relacions homoeròtiques femenines i la mala fama de les dones de Lesbos (Marcial X, 35), en concret perquè els poemes sàfics transmeten una llista de noms de noies que l’autora identifica com a companyes (ἑταίραι) i entre les que hi trobem a Anactòria, Gongila, Mica, Atis, Dica i d’altres més. De fet, s’ha afirmat que totes elles formaven part d’un cercle femení o escola (θίασος) on ella, com a mestra en l’art d’estimar (Plató, Fedre 235 b-c), educava les noies de la noblesa de Lesbos i Jònia preparant-les per a la vida adulta i el matrimoni. És possible que es tractés d’un tipus d’associació religiosa amb un culte a Afrodita i hom ha parlat d’homosexualitat inciàtica.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *