VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| POEMA 31 |
|---|
Em sembla que és com un déu aquell home tant és qui sigui, que et seu a la vora i, gairebé tocant-te, escolta com dolça li parles i com li rius, coqueta. De debò, això em regira el cor, que el pit m’esqueixa, perquè si un sol instant et miro, em quedo sense paraules. S’entortolliga la llengua i el cos me l’inunda, de cop, un foc eteri i als ulls se m’hi ha posat un tel i em brunzen fort les orelles! La suor freda em regala i tremolo tota jo i perdo els colors com quan l’herba s’asseca, i sento que no em queda gaire temps per morir-me. Però a tot t’has d’atrevir… |
| Del llibre: I DESITJO I CREMO Edició d’ELOI CREUS PROA Edicions, 2022 |
EL LLIBRE
Compra el llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a: LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Jordi Llavina a ARA LLEGIM
Ressenya de David Castillo a EL PUNT AVUI
Ressenya de Jordi Nopca a ARA LLEGIM
Ressenya d’Oriol Rodriguez a REVERS
BIOGRAFIA
Safo de Lesbos: poetessa lírica grega, nascuda a Eressos cap al 640 a. C., considerada sàvia, malgrat que era una dona (Aristòtil, Retòrica 1398 b 12), i sobre la mort de la qual es va difondre la llegenda, basada en la comèdia perduda de Menandre Leucàdia, del segle IV a. C., que enamorada del jove Faó i no corresposta, se suïcidà llançant-se al mar des d’un penya-segat de Lèucade (Ovidi, Heroides XV), nom que va esdevenir mític per curar els mals d’amors, traïció al ritus i el culte inventat denunciat per Baudelaire al seu poema Lesbos del 1850.
(Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Des de l’antiguitat s’ha vinculat el seu nom i el de la seva poesia amb les relacions homoeròtiques femenines i la mala fama de les dones de Lesbos (Marcial X, 35), en concret perquè els poemes sàfics transmeten una llista de noms de noies que l’autora identifica com a companyes (ἑταίραι) i entre les que hi trobem a Anactòria, Gongila, Mica, Atis, Dica i d’altres més. De fet, s’ha afirmat que totes elles formaven part d’un cercle femení o escola (θίασος) on ella, com a mestra en l’art d’estimar (Plató, Fedre 235 b-c), educava les noies de la noblesa de Lesbos i Jònia preparant-les per a la vida adulta i el matrimoni. És possible que es tractés d’un tipus d’associació religiosa amb un culte a Afrodita i hom ha parlat d’homosexualitat inciàtica.