VÍDEO-LECTURA
POEMA
| ПАРУС | LA VELA |
|---|---|
Белеет парус одушокой В тумане моря голубом!.. Что ищет он в стране далекой? Что кинул он в краю родном?. Играют волны л— ветер свищет, И мачта гнется и скрыпит… Увы! он счастия не ищет И не от счастия бежит! Под ним струя светлей лазури, Над ним луч солнца золотой… А он, мятежный, просит бури, Как будто в бурях есть покой! | Sola, una vela blanca es bada al blau del mar, calitja enllà. ¿Què cerca en inclement contrada? ¿Què deixa al lloc d’on va salpar? Brama l’oratge i l’ona dansa i el pal gemega en el ventpluig. Mes ai!, ni cerca benaurança ni de la benaurança fuig. El mar la bressa amb blau de festa i el sol la banya amb or suau; ella, però, vol la tempesta, com si en el grop sabés la pau. |
Poema de: MIKHAÏL LÉRMONTOV
Del llibre: ‘Galoparé a l’estepa com el vent’
Traducció: Arnau Barios i Miquel Desclot
Editorial ALPHA, 2014
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
REFERÈNCIES
Article de Gonzalo Aragonés a LA VANGUARDIA
Article de Solange Doyharçabal a RED CULTURAL
BIOGRAFIA
Mijaíl I. Lérmontov (Moscou, 1814–Piatigorsk 1841). Poeta i novel·lista romàntic, considerat com el Byron rus. Després de cursar estudis universitaris, va ingressar a l’escola militar de Sant Petersburg. Influït inicialment per Pushkin, en 1837 li va dedicar La mort del poeta, en la qual culpava la noblesa del dol en què aquest va trobar la mort, a causa de la qual cosa Lérmontov va haver d’exiliar-se al Caucas.
Les seves obres van ser severament censurades per la seva apassionada defensa de la llibertat i per les seves opinions antireligioses, però també van contribuir a suscitar l’interès pel folklore del poble rus. Va morir en 1841 al Caucas, com a resultat d’un duel que li va enfrontar a un company seu, també oficial. A pesar que només comptava 26 anys en el moment de morir, Lérmontov havia demostrat ser un brillant escriptor dotat d’un enorme talent, fins al punt que va ser aclamat com a successor de Pushkin i dipositari de la millor tradició de la literatura russa.