VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| aaa aaaaa aa aaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaiivannnnnn (…) Beaivi máilmmi áhčči Eanan giđa nieida almmiravdda gollerásit háisuoinnit humahalan eatnama ja gulan ádjaglid vástideame jietnasilbbain silbajienain humahalan eatnama meaddel áiggiid Beaivi máilmmi áhčči Eanan eallima eadni almmiravdda iđitguovssu nástegáissit humahalan eatnama beaiiviii beaivvvaaaažannnnnn | ooo ooooooooooooooooooo sooool sooooooooool (…) Sol pare del món Terra filla de la primavera violes grogues de l’horitzó herbes flairoses converso amb la terra i escolto els avis que responen amb el so argentat de la seva veu d’argent converso amb la terra dellà del temps Sol pare del món Terra mare de la vida albada a l’horitzó cims d’estels converso amb la terra sooool sooooooooool |
Del llibre: Beaivvi áhčážan
Publicat a: DAT Editions, 1988
Traducció: Lluís Felip Aced
LLENGUA SAMI
Les llengües sami es parlen en una zona que s’estén des de Dalarna, Suècia central, fins a l’extrem de la península de Kola, Rússia. Les llengües sami estan especialment relacionades amb les balto-fineses, una branca de la família uràlica, de la qual el finès és una llengua pròxima, ja que la divisió en el tronc baltofinès-sami es va produir cap al 2.500 a.C., quan la cultura indoeuropea va arribar a les costes de Finlàndia. Tanmateix, tot fa pensar que abans d’això els sami parlaven un idioma diferent al que després van adoptar amb motiu de les invasions.
En la literatura, les variants sami han estat tractades com a dialectes a causa de la seva correspondència uniforme en fonologia i la similitud en gramàtica i vocabulari. No obstant, sis de les variants regionals tenen formes estandarditzades d’escriptura, de manera que és més justificable parlar en aquests casos de llengües. La resta de varietats sami són parlades per uns pocs individus d’avançada edat.
Una tercera part de la població sami parla la variant septentrional. Les variants ume, pite, akkala i ter són parlades per gent gran. L’inari meridional i el sami sklot el parlen entre 300 i 500 persones cadascun d’ells. El sami kildin el parlen unes 1.000 persones i, el lule, unes 2.000 o 3.000.
Els sami són la població indígena que viuen al nord de la península escandinava. A finals del segle XX vivien en la Lapònia uns 30.000 lapons o sami, com ells s’anomenen a sí mateixos. La paraula sami significa “gent dels pantans”, ja que la regió està coberta de zones pantanoses.
Els sami són un poble amenaçat social i culturalment per altres cultures més fortes. És per aquest motiu que no tota la població parla la llengua sami. Només la meitat de la població, aproximadament, conserva avui en dia el seu idioma, del qual hi ha deu variants diferents. Com a curiositat, destaca que tenen unes 400 paraules per anomenar als rens. A més, els sami parlen també la llengua del país on viuen la major part de l’any, ja sigui finlandès, noruec, suec o rus.
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
SEMBLANÇA
El Sol, mon pare o bé Beaivi, áhčážan, en l’original sami, és una obra central de la història d’aquesta literatura i d’alguna manera representa el naixement del fet literari sami entès des del punt de vista d’un poble indígena –com és oficialment reconegut– i suposa la ruptura de la submissió d’aquest sistema literari als paràmetres del que es considera sistema literari i formes literàries del món occidental o, com diria l’autor, de la crítica colonial.
L’autor, Nils Aslak Valkeapää –Ailohas-, juga prou bé, i aprofita hàbilment aquesta ambivalència que confronta allò que és indígena amb els paràmetres d’allò que coneixem com art o literatura occidental i en treu un profit notable, fins al punt de fer-li guanyar el màxim guardó literari de tota Escandinàvia.
ESTRUCTURA DEL LLIBRE
El llibre conté 189 poemes numerats entre el 7 i el 570, a més d’un poema no numerat que funciona com a epíleg i un nombre encara més gran de fotografies i dibuixos en blanc i negre, de manera que els grups de poemes s’alternen amb grups de fotografies. No està paginat i la numeració que hi trobem només fa referència a l’ordre del poema o fotografia. En total, el volum consta de 20 grups de poemes de longituds molt diferents i un nombre equivalent de grups de fotografies. L’extensió dels poemes és molt variada: des de poemes molt breus de dues o tres paraules fins a poemes que ocupen diverses pàgines. D’altra banda, l’autor juga sistemàticament amb elements extra-textuals com la tipografia, la disposició dels versos a la pàgina, les combinacions cromàtiques etc.
La tradició literària sami es nodreix de dos elements principals: la tradició narrativa oral, d’una banda i els joiks, les cançons tradicionals, de l’altra. El paper del joik a la societat sami és fonamental: no només representa una forma bàsica d’expressió artística i un element clau de la identitat de les persones, sinó que el joik ha estat la forma d’expressió del xaman per dur a terme la seva tasca d’intèrpret entre la gent del més ençà amb la gent o els déus del més enllà. Així és com cal entendre aquest llibre i, per tant, llegir aquesta selecció: El sol, mon pare és el cant ancestral d’un poeta-xaman únic del segle XX que, amb el seu patrimoni cultural, el bagatge de moltes generacions, reivindica el seu poble per a la posteritat, reivindica, de fet, un espai en el món actual.
Malgrat l’existència de la versió anglesa de l’obra, tot el treball es basa exclusivament en la versió original sami i, només ocasionalment, per comprendre plenament el significat d’una paraula o expressió he consultat l’exegesi del poema en la versió anglesa o noruega d’alguns dels estudis als què es fa referència en la bibliografia.
Els idiomes acostumen a ser ponts, i l’anglès, sovint, és un gran pont que ens dóna l’oportunitat d’explorar nous camins. Però de vegades és un mur o millor dit un esperit que aniquila amb la seva més potent existència el coneixement d’una altra cultura des d’una altra visió diferent del que la pròpia llengua anglesa imposa. És per això que considero molt important esforçar-nos en bastir aquests ponts de coneixement entre sistemes culturals de menors dimensions sense haver de passar pel filtre d’una gran llengua d’abast mundial.
REFERÈNCIES
“Un informe oficial demolidor demostra dècades d’assimilació forçosa contra el poble Sami a Finlàndia”, a VILAWEB
Generating North Saami inflectional paradigms GIELLATEKNO
MÄKÄRÄINEN, Kimberli; A North Sami Vocabulary
AIKIO, A; The Structure of North Sami
Glossary to Nils-Aslak Valkeapää’s Poem No. 272 From: The Sun, My Father
BIOGRAFIA
Nils-Aslak Valkeapää, també conegut com a Áillohaš en llengua sami septentrional (Enontekiö, 23 de març de 1943 – Espoo, 26 de novembre de 2001) va ser un músic, poeta, activista i artista multidisciplinari d’ètnia sami i nacionalitat finlandesa i noruega.
Va nàixer a una família de ramaders de rens tradicionals a la (Lapònia Finlandesa), però no va voler seguir aquest ofici, perquè es veia incapaç de sacrificar animals. Va viure molt de temps a la reserva natural de Käsivarsi (Giehtaruohttasa) a Finlàndia, prop de la frontera amb Suècia, així com a Skibotn (Ivgubahta), Noruega.
Sempre va ser un activista amb la cultura i la llengua sami. Va escriure gran part de la seua obra en sami septentrional, i el 1991 va ser el primer escriptor en llengua sami que va rebre el Premi de Literatura del Consell Nòrdic.
El 1968 va gravar “Joikuja“, en el qual modernitzava el cant sami tradicional, joik, introduint-hi música instrumental. En total va gravar més de deu àlbums en els quals combinava el joik amb música clàssica, moderna i pop. D’aquesta manera va aconseguir revifar el joik i difondre-lo arreu del món. El 1987 va compondre la banda sonora de la primera pel·lícula en sami, Ofelaš (dirigida per Nils Gaup i distribuïda arreu com a “Pathfinder“), en la qual feia el paper del cap de la tribu (Siida-isit).
Com a activista cultural va organitzar festivals i altres projectes culturals vinculats a la cultura sami, com el Festival sami de Pasqua de Kautokeino.En els seus concerts i exhibicions internacionals sovint convidava músics i artistes samis. El 1993 es va crear en honor seu el Premi Áillohaš de música.
Nils-Aslak Valkeapää va morir el 2001 a Espoo mentre tornava a casa després d’un llarg viatge al Japó.