Tornaveu Poètic

VÍDEO-LECTURA

Versió original en polonès
Veu de Maciej Milkowski
Subtitulat en català

Deixa el teu comentari aquí:

EL POEMA

KOS	MERLA
Na antenie TV siedział kos i śpiewał jazzową, miękką piosenkę. Kogo żegnasz? – spytałem – Co opłakujesz? Żegnam tych, co odeszli, powiedział kos, żegnam dzień (oczy i rzęsy tego dnia), opłakuję pewną dziewczynę, która żyła w Tracji – nie mogłeś jej znać. Żal mi wikliny, którą zabije mróz. Płaczę, bo wszystko przemija i przemienia się i powraca, lecz nigdy w tej samej postaci. Moje wąskie gardło ledwie mieści smutek, rozpacz, radość i dumę z powodu tak radykalnej metamorfozy. Orszak żałobny przesuwa się przede mną co wieczór tak samo, o tam, na nitce horyzontu. Wszyscy tam idą, wszystkich oglądam i żegnam. Widzę szable i kapelusze, chustki, bose stopy, armaty, krew i atrament. Idą powoli i znikają w nadrzecznej mgle, po prawej stronie. Żegnam ich i ciebie i światło, a potem witam noc, bo nocy służę, czarnym jedwabiom, czarnym mocom.	Una merla va seure a l’antena de TV, cantava una cançó dolça de jazz. ¿De qui prens comiat?, vaig preguntar, ¿què lamentes? Acomiado els que han marxat, digué, acomiado el dia (els seus ulls i pestanyes), ploro una noia que va viure a Tràcia, no l’has poguda pas conèixer. Em dol quan l’intens gebre mata el vímet, ploro perquè s’escola tot, canvia i torna, però mai amb la mateixa forma. Alegria i tristesa, orgull i desconsol a penes caben al meu coll estret, per la metamorfosi radical que han sofert. Veig avançar el seguici fúnebre, cada vespre igual, al fil de l’horitzó. Allí! Tots hi van, els observo i en prenc comiat. Veig sables, mocadors, barrets, peus nus, tinta, sang i canons. Van lents, es perden en la boira riberenca, a la dreta. En prenc comiat, com també de tu i la llum, i saludo la nit, ja que la nit serveixo, les negres sedes, les negres forces.
Del llibre: ZIEMIA OGNISTA,1994 Editorial: A5 Publishing House	Del llibre: TERRA DEL FOC Traducció de XAVIER FARRÉ QUADERNS CREMA, 2004

KOS

MERLA

Na antenie TV siedział kos
i śpiewał jazzową, miękką piosenkę.
Kogo żegnasz? – spytałem – Co opłakujesz?
Żegnam tych, co odeszli, powiedział kos,
żegnam dzień (oczy i rzęsy tego dnia),
opłakuję pewną dziewczynę, która żyła w Tracji
– nie mogłeś jej znać.
Żal mi wikliny, którą zabije mróz.
Płaczę, bo wszystko przemija i przemienia się
i powraca, lecz nigdy w tej samej postaci.
Moje wąskie gardło ledwie mieści
smutek, rozpacz, radość i dumę
z powodu tak radykalnej metamorfozy.
Orszak żałobny przesuwa się przede mną
co wieczór tak samo, o tam, na nitce horyzontu.
Wszyscy tam idą, wszystkich oglądam i żegnam.
Widzę szable i kapelusze, chustki, bose stopy,
armaty, krew i atrament. Idą powoli
i znikają w nadrzecznej mgle, po prawej stronie.
Żegnam ich i ciebie i światło,
a potem witam noc, bo nocy służę,
czarnym jedwabiom, czarnym mocom.

Una merla va seure a l’antena de TV,
cantava una cançó dolça de jazz.
¿De qui prens comiat?, vaig preguntar, ¿què lamentes?
Acomiado els que han marxat, digué,
acomiado el dia (els seus ulls i pestanyes),
ploro una noia que va viure a Tràcia,
no l’has poguda pas conèixer.
Em dol quan l’intens gebre mata el vímet,
ploro perquè s’escola tot, canvia
i torna, però mai amb la mateixa forma.
Alegria i tristesa, orgull i desconsol
a penes caben al meu coll estret,
per la metamorfosi radical que han sofert.
Veig avançar el seguici fúnebre, cada vespre
igual, al fil de l’horitzó. Allí!
Tots hi van, els observo i en prenc comiat.
Veig sables, mocadors, barrets, peus nus,
tinta, sang i canons. Van lents, es perden
en la boira riberenca, a la dreta.
En prenc comiat, com també de tu i la llum,
i saludo la nit, ja que la nit serveixo,
les negres sedes, les negres forces.

Del llibre: ZIEMIA OGNISTA,1994
Editorial: A5 Publishing House

Del llibre: TERRA DEL FOC
Traducció de XAVIER FARRÉ
QUADERNS CREMA, 2004

Lectura del poema ‘Merla’ en català en la veu d’ANNA BOU JORBA

REFERÈNCIES

Ressenya de Xènia Dyakonova a LA LECTORA

Ressenya de Biel Mesquida a ARA-LLEGIM

Ressenya de Susanna Rafart a CARÀCTERS

Entrevista de Biel Mesquida a AVUI

EL LLIBRE

Compra el llibre AQUÍ

BIOGRAFIA

Adam Zagajewski (Lviv, 21 de juny de 1945 – Cracòvia, 21 de març de 2021) fou un poeta, novel·lista i assagista polonès. Nasqué a Lwów (en l’actualitat a Ucraïna) i estudià a Gliwice i a Cracòvia. Va graduar-se a la Universitat Jagellònica. Zagajewski fou reconegut com un poeta pertanyent a la Generació del 68, i és un dels més reputats poetes avui dia.[cal citació]

Es veié obligat a exiliar-se l’any 1982, perseguit pel règim comunista, primerament a París i posteriorment als Estats Units. El 2002 tornà definitivament a la seva pàtria.

Certament, hom no creu avinent de referir-se a en Zagajewski tan sols com un poeta polític contrari a la ideologia comunista, i en conseqüència atractiu en un territori democràtic quant a pensament es refereix. Si bé va prendre part en moviments a favor de les llibertats en son país, durant l’exili ell mateix confessà posseir, més aviat, la personalitat d’un dissident dels dissidents, àdhuc apuntant que «la poesia rau en una altra contrada, més enllà de les immediates lluites partidistes, i, fins i tot, més enllà de la rebel·lió –sia més o menys justificada– devers la tirania». Ara bé, la posició vanitosa per a la llibertat i la recerca de la bellesa que el poeta polonès ha mantingut fidelment al llarg de sa vida, té un testimoni eloqüent en els seus escrits i poesies, de gran profunditat humana i subtil sensibilitat estètica.

Entre la seva obra sobreïxen:

Pragnienie (1999).
Ziemia ognista (1994); Terra del foc. Traducció de Xavier Farré. Barcelona: Quaderns Crema, 2004.
Jechać do Lwowa (1985).
Sklepy mięsne (1975).
Komunikat (1972).

Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües. Sos reculls de poesia traduïda a l’anglès són: Mysticism for Beginners, Tremor i Canvas. En l’al·ludit idioma, gaudim de traduccions també en prosa: Another Beauty (2000), a part de les col·leccions Two Cities (1995) i Solitude and Solidarity (1990). Ara com ara, gran part de la seva obra va traduïda per Xavier Farré al català.

Va rebre, entre altres guardons, el Berliner i el Kurt Tucholsky Prize. Des de 1988 fou professor visitant de la Creative Writing Program de la Universitat de Houston als Estats Units. Era també coeditor de la revista literària Zeszyty literackie, que es publica a París. Va estar-se a Houston i a París.

El 2017 fou invitat al XIX Festival de Poesia de la Mediterrània, a Palma (i també el seu traductor al català i al castellà, Xavier Farré). El mateix any fou guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres.