VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| LISÈRGIA |
|---|
Quina sobtosa llum dins cada cos secretament s’enquista i persisteix, vibrant, com una cosa viva? I aquest intens fred dolcíssim que desvetlla la vella ànima de l’os, d’on ve, per quin camí descert s’allunya i no retorna? Quin fil d’or subtil sargeix les ombres sense inici? Si fou el rar alè d’un déu o fou la pluja, a qui importa? Un sol cop ens és permès de veure i resistir. Tota la nostra vida no és sinó l’oblit d’una imatge, les seves deixalles lluen contra l’eternitat. |
| Del llibre: L’ANIMAL QUE NO EXISTEIX Edicions PROA, 1993 |
SEMBLANÇA
…no hi ha dubte que l’obra de Vidal mereix ocupar un lloc important en el panorama de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Són uns poemes que, majoritàriament, encara conserven el misteri, l’audàcia imaginística, la força expressiva, la ferotgia lúcida, la musicalitat incitant i fràgil, una seductora i inquietant tremolor existencial… (De Per Antoni Pons)
EL LLIBRE
REFERÈNCIES
Estudi de Víctor Sunyol a la Revista REDUCCIONS
Article de Pere Antoni Pons a El TEMPS DE LES ARTS
Article de Sebastià Alzamora al Diari ARA
Documental de IB3: ‘Què noms, Andreu Vidal?’
Documental de IB3: El llegat literari del poeta Andreu Vidal
Treball de grau a la Universitat Illes Balears de Bartomeu Crespí Rosselló
BIOGRAFIA
Andreu Vidal (Palma, 23 de enero de 1959 – 20 de agosto de 1998), poeta y delineante de profesión, murió prematuramente a los 39 años de edad pero dejó un imprtante legado de versos.
Con tan sólo diecisiete años, en el 1977, el autor publica dos libros de poemas, Xicraini, nit de portes cremades y Aixall híctic. De modo que, si bien su actividad profesional se desarrolla en el campo de la arquitectura a partir de 1974, cuando finaliza sus estudios, la escritura marca su vida desde muy pronto.
A lo largo de su trayectoria poética, publica siete poemarios más, entre los cuales destacan Necròpsia (1984), premio Ciutat de Palma 1983, L’animal que no existeix (1993), premio Carles Riba 1992 o Ad Vivum, publicado póstumamente en el 1999.
Aparte de su producción poética, Andreu Vidal ejerce también el articulismo, publicando durante el 1985 y el 1986 artículos en los diarios El Día de Baleares y Diario de Mallorca, o la fotografía. Se dedica, además, a la traducción de la obra poética de Paul Celan, traducción que ve la luz en el año 2000.
El día 20 de agosto del año 1998 Andreu Vidal muere de un paro cardíaco en su domicilio de Palma.