ANTONI MARÍ, poema ‘Perdut m’adreç per camins sense traça’, en veu de l’autor

VÍDEO-LECTURA

---

EL POEMA

Perdut m’adreç per camins sense traça
Perdut m’adreç per camins sense traça i sóc despert d’un somni que he perdut. No tinc record del lloc d’on he vingut, ni sé on vaig ni a on meno les passes. El meu enteniment de por es glaça, no conec el perfil d’aquests topants; ni sé com he arribat a tant d’espant, ni com he travessat la maregassa. Tinc por de mi, de la ment que m’empaita, del deler que m’empeny vers la funesta riba, del dolor de morir i de la vida que he perdut aquí baix tot cercant la més alta. No tinc esment ni record de la falta, ni sé quin és, tampoc, el meu oblit, ni el delicte que em dóna aquest neguit que em fa tornar l’ànima malalta. Com he vingut a caure arrabassat de tot allò que abans em sostenia? Com he pogut perdre la via fins a trobar-me en aquest erm, entotsolat? Sóc arribat a la negra clausura on la mort és la nit i la nit el no-res. Qui la memòria m’ha pres i en un clos ha tancat la ventura? Qui m’ha menat a la banda del riu on tot és llot i fang i tan fosca la terra? Qui, persuadit que no s’erra, m’ha portat riu avall on el sol és captiu? Qui ha fet de mi un astre fugitiu, un estel sense nord en cèrcol de tenebra? Qui m’ha acostat a la foscor superba, on tota ombra és la mort i és la mort el seu niu?
Del llibre: TRÍPTIC DES JONDAL Editorial: ANGLE Editorial, 2003

---

SEMBLANÇA

Una simfonia d’experiències viscudes, en tres moviments. Tres reculls autònoms que esdevenen un únic poema. «La poesia d Antoni Marí té aquest caràcter itinerant. Ens convida a recórrer una via interior i ens proposa abocar-nos a un paisatge personal, a un territori singular de la memòria. La recuperació de l’experiència viscuda, que és el tret més evident i característic de la poesia contemporània, ocupa el centre d’aquest paisatge. […] ‘Tríptic des Jondal’ és la representació d’un mite, una representació que només és possible des de la poesia, ja que, com deia Wallace Stevens, la poesia serveix per ajudar-nos a viure, gràcies als mites que crea, la nostra vida.» Vicente Valero [fragment del pròleg] 

---

EL LLIBRE

---

REFERÈNCIES

«Antoni Marí, una possibilitat», per Sebastià Alzamora al Diari ARA

«Antoni Marí edita «Tríptic des Jondal», una ‘reunión’ de poemas» al PERIÓDICO de IBIZA

---

BIOGRAFIA

Antoni Marí (Eivissa, 1944–2026) ha estat una de les veus més lúcides i rigoroses de la literatura catalana contemporània, tant en el camp de la poesia com en l’assaig i la narrativa. Poeta, pensador i professor, la seva obra es caracteritza per una reflexió constant sobre la creació artística, la subjectivitat i el lloc de l’individu en la modernitat.

Entre els seus assaigs més destacats hi ha “L’home de geni” (1984 i 1997), “Formes de l’individualisme” (1994, premi Crítica Serra d’Or) i “La voluntat expressiva” (2002, premi Nacional), textos fonamentals per entendre la seva concepció de l’art com a espai d’exigència moral i intel·lectual. En narrativa, va obtenir un ampli reconeixement amb “El vas de plata” (1991 i 2017, premis Ciutat de Barcelona i Serra d’Or) i “El camí de Vincennes” (1996, premis Prudenci Bertrana i Serra d’Or), obres que combinen una gran densitat reflexiva amb una prosa d’alta qualitat literària. La seva trajectòria poètica inclou títols com “El preludi” (1979 i 1999), “Un viatge d’hivern” (1989, Premi Nacional de la Crítica), “El desert” (1998, premi Cavall Verd de poesia), “Tríptic des Jondal” (2003) i “Han vingut els amics” (2010, Premi Cavall Verd de poesia), llibres que exploren amb intensitat la relació entre experiència, memòria i llenguatge. L’any 2019 va publicar, amb Francesc Parcerisas, “Ombra i llum. Variacions sobre un tema romàntic”, un diàleg literari d’alta volada sobre la tradició i la modernitat.

---

Inici de pàgina