VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| VINE |
|---|
Hi ha un poema que diu «Vine» a través de la reixa d’un desert blau i innombrable, i nosaltres practiquem l’esbós del text solar. No ens ofèn l’absència de cadires a la plaça ni l’accent obert que la batllessa desplaça. Engeguem en contra de tot pronòstic, amb l’alè majúscul de la pena, la dedicació perpètua a la paraula, el disseny esgrafiat del que ens crida a allunyar-nos a córrer i a ser gana, i vine ací encara, com un cadell de gos. Qui ho deia? Lluminós i discret, l’home tornava a casa i era el sol que declinava, la màgia del capvespre. Com un exili, la mort és l’últim viatge. I ara és un poema i un missatge: Vine. |
| Del llibre: FERIDURA Edicions del Buc, 2024 |
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
SEMBLANÇA
«Sens dubte, els esdeveniments que ens demostren la fragilitat de la condició humana, en general funcionen molt bé com a estímuls per a la creació. És el cas del poemari Feridura (Edicions del Buc, 2024), de la poeta valenciana Begonya Mezquita, que parteix d’un fet tan imprevisible com devastador: l’experiència d’un ictus, també conegut popularment com atac de feridura. Des d’aquest punt de partida, la veu poètica s’endinsa en un recorregut vital i literari que abraça el trauma inicial, el procés de rehabilitació i, finalment, la mirada esperançada cap al futur». (Pere Joan Martorell)
«Agafar l’angoixa i el dolor, digerir-los i projectar-los en forma de creació literària amb volada, circumval·lant el to tètric i els llocs comuns de l’autocommiseració, no està a l’abast de qualsevol». (Xavier Aliaga)
«La poesia de Begonya Mezquita és de naturalesa eminentment plàstica. Els seus poemes semblen construïts com autèntics collages, per superposicions i analogies, per jocs de contrastos, amb una sintaxi que s’articula per acumulació i salts acrobàtics i que funda en la música i el sentit del ritme i la mesura el basament per a la creació de sentits, de vegades sorprenents, juganers i gràcils, greus i solemnes, que manifesten molt bé l’art d’estimar en què consisteix la poesia i l’alegria de viure.» (Manel Rodriguez-Castelló)
«Ens parla de situacions contretes al límit, com totes les situacions particulars i concretes que es viuen, sempre al límit, siguin en una dimensió o en un altra. No hi ha diferències en els límits viscuts, superats, sigui la felicitat o sigui la tristesa, sigui el dolor o sigui la malaltia». (Santi Borrell)
REFERÈNCIES
Ressenya de Lara Juan Mollá a Revista CARÀCTERS
Ressenya de Pere Joan Martorell a dBALEARS-PLOMA
Ressenya de Santi Borrell a LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Xavier Aliaga a EL TEMPS
Ressenya de Manel Rodriguez-Castelló a Revista SAÓ
Ressenya de Lola Andrés a LA LECTORA
BIOGRAFIA
Begonya Mezquita (Sagunt, 1968) és autora dels llibres El perfecte somriure (1989), I Premi Vila de Mislata, Entre la distància exacta i la nit (1991), Signes de terra (1999), Una illa (2007), Parlen els ulls (2014) i Feridura (2024), i de les plaquettes Badalls d’estiu (1990) i L’any de les atzavares (1994). Fou antologada a Dotze poetes joves valencians (2000) i poemes seus han aparegut en diverses edicions col·lectives. Col·labora amb crítiques literàries a la revista digital Trapezi. Va participar el 2012 en l’intercanvi poètic «Veus paral·leles» entre poetes catalans i eslovens, raó per la qual alguns dels seus poemes foren traduïts a aquesta llengua.
Parlen els ulls (2014) i Feridura (2024) són els seus dos darrers llibres publicats a l’editorial independent Edicions del Buc. Hi reprèn alguns dels motius i formes característics de la seua poesia: la freqüent presència del record com a eina de construcció poètica, el sotrac que suposa el fet de patir un ictus, l’episodi puntual de la mort del pare, la transformació de la realitat immediata en una font inesgotable de percepcions i visions poètiques molt personals, la tombarella semàntica que ens sorprèn tothora, l’eloqüència vivacíssima de les imatges. I el més significatiu: la identitat de la dona que viu en cada poema, en un diàleg constant amb ella mateixa i el que l’envolta: l’art d’estimar amb què la paraula troba els seus sentits multiformes.