VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| TAŞIN İÇİNDE AVUNAN ZAMAN | EL TEMPS TÉ CONSOL EN LA PEDRA |
|---|---|
| I Hasta atların İyileşmek için dolaştığı avluda Hasta attan da ince boynuyla Sıska bir oğlan. Kara uzun giysisiyle durmuş Taş bir köprünün ortasında. Boynunda salınan buhurdanlık Gideceği uzaklığı gösteriyor Ama atı hasta. Gidemeyecek Ay girmeyecek uykusuna. Gitmeli Yerini bulmalı tarih. Söz bulmalı nesnesini. Saçları uzamalı Islanmalı kokuyla. II Taşın içinde avunan zaman Dedi ki ona, Gece olunca Sürecekler sizi buradan. Biz kalacağız. Kartal gagası Kar suyu Kuyuda. Soyunu hatırla Tarih bitecek diyorlar Donmuş bir fotoğrafla. İnsan yüzünü kendisi yapar Bu yüzden rüzgâr. Bir yer ağlayarak girer uykumuza Ve çıkmaz. Zeytun, 1997, 1998 | I A la cleda cavalls malalts donen voltes i voltes per refer-se. Un jove, amb la fosca cogulla, esllanguit, està dret dalt d’un pont de pedra. Té el coll més prim que el del cavall malalt. L’encenser que hi du penjat diu que serà llarg el seu viatge, però el cavall està malalt i no podrà fer via ni calarà la lluna en el seu son. La història fa via i es fa lloc i mot, per dir-hi els fets. Els cabells, els deixarà créixer fins que siguin ben olorosos i lluents. II «El temps té consol en la pedra» va dir-li. «En fer-se fosc sereu foragitats d’aquí. Nosaltres ens hi quedarem». El bec de l’àguila. L’aiguaneu a l’aljub. Evoquem la nostra nissaga i diem: «Vet aquí: la història acaba glaçada sempre en una fotografia». Nosaltres mateixes ens entallem la cara i el vent després l’escaira. Les llàgrimes del lloc ens amaren el son i mai no ens deixen. Zeytun, 1997, 1998 |
Del llibre: AL SEU DESERT
Editorial LABREU, 2012
Traducció: Albert Roig
Epíleg: Xavier Lloveras
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
REFERÈNCIES
Entrevista de Pere Antoni Pons a la revista EL TEMPS
GENOCIDI ARMENI
Setembre 1939. Abans d’atacar Polònia, Hitler arenga els seus soldats amb aquestes paraules: “Mateu sense culpa ni pietat els homes, dones i nens de raça i llengua polonesa. No patiu, ningú no us jutjarà, perquè qui se’n recorda avui dels armenis?” va al·legar el dictador per justificar-se.
Entre el 1915 i el 1917, dos terços dels armenis residents a l’Imperi Otomà van ser massacrats. És considerat el precedent de l’Holocaust. Cent anys després, el silenci i la negació han impedit que les ferides poguessin cicatritzar
«Cent anys del genocidi armeni: 1915-2015», per Eugènia de Pagès i Bergés a REPESCANT EL PASSAT
«L’extermini del poble armeni, el primer genocidi del segle XX», per Sònia Casas a Revista SÀPIENS
«What is the Armenian Genocide?», a The Armenian Genocide Museum-Institute Foundation
«Genocidi Armeni», a AULA PARLAMENT de CATALUNYA
BIOGRAFIA
Bejan Matur va néixer el 1968 a l’antiga ciutat hitita de Maras, a Anatòlia, al Kurdistan turc, al si d’una família kurda de confessió alevita. Als dinou anys va ser detinguda per defensar els drets dels kurds i empresonada durant un any. A la presó va escriure els seus primers poemes, en turc. Va estudiar Dret a la Universitat d’Ankara, però mai ha exercit l’advocacia. Avui els articles de Matur, apareguts en un dels principals diaris d’Istambul, es comprometen amb la causa kurda i pledegen per una Turquia tolerant i un Orient Mitjà fratern.
L’any 1996 va publicar el seu primer llibre de poemes, Rüzgar dolu konaklar (Les cases del vent), que va guanyar diversos premis literaris, i, dos anys més tard, Tanri görmesin harflerimi (Que Déu no vegi les meves lletres). El segueixen els reculls del 2002, Ayin büyüttügü ogullar (Els fills criats per la lluna), Onun çölünde (Al seu desert) i, del 2008, Ibrahim’in beni terketmesi (Abandonada per Abraham). Mirant més enllà de les muntanyes (Dağin ardina bakmak), el seu darrer llibre, on entrevista els membres del PKK, ha estat un dels més venuts a Turquia.
Els crítics van qualificar de seguida la poesia de Matur de fosca i mística amb un component xamànic i pagà provinent del passat del seu poble, vinculada intensament amb la natura i la manera de viure dels seus, la qual cosa l’ha anat convertint en una veu singular i imprescindible de la literatura turca. La seva poesia ha estat traduïda a disset idiomes, ara divuit, i la seva importància i projecció internacional no deixen de créixer.
Albert Roig (Tortosa, 1959) una de les veus més sòlides de la poesia catalana contemporània, assagista, creador d’espectacles multidisciplinaris, ha traduït W. B. Yeats (L’espasa i la torre, amb Patrícia Manresa Ní-Ríordáin) i Manoel de Barros (Riba del dessemblat) i ara, des de la seva pròpia poètica, ens aproxima, amb aquestes versions, que, com diu Xavier Lloveras a l’epíleg, són versos que són versos, imatges que són imatges, savieses poètiques, plaers, gustos, emocions, de tot i força, poesia de debò, a aquesta altra veu imprescindible de la poesia contemporània que és Bejan Matur. (Font: Editorial Labreu)
Un poema preciós , i escoltar la llengua també un goig.
Gràcies incansable amic de la poesia!
Versos ferits, corprenedors, d’una gran poeta