VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| JO NO VAIG NÉIXER LLIURE… |
|---|
Jo no vaig néixer lliure, no ho soc ni de morir… “Llibertat” és el mot dels fabricants d’esclaus. La llibertat real no té cap nom, tota ella és canal on la vida pren el seu vol formal. … Jo mai no perdré el temps d’aquesta envidadura, fent la pregunta borda, que pregunta pel “jo” de la persona encesa, que fa els calius a mà. El “jo” és en Blai Bonet, tot ell calmes del tro. … Mai no seré qui soc. Soc l’ésser que vol l’ésser. No soc jo, vull ser en Blai: la continuïtat i l unitat dels fets que al món grellen a lloure, però que en el meu cos volen l’obra que fan. |
| Del llibre: HAS VIST, ALGUN COP, JORDI BONET, CA N’AMAT A L’OMBRA Editorial: BORRÀS, Barcelona, 1976 |
Nova edició:
POESIA COMPLETA
Edicions de 1984, 2014
Edició crítica de Nicolau Dols i Gabriel de la S. T. Sampol
Pròleg de Margalida Pons
SEMBLANÇA
«Qui és aquest home que es fon amb els poetes i artistes d’ultramar, amb els arbres, amb els lladres, amb els profetes, amb els damnats, amb els qui duen la cara com una perdigonada, amb les verges de quinze anys que es vesteixen de núvies pobres, i prova de parlar no com ells, sinó des d’ells? Qui és aquest home que, més que no pas estrafer veus —la seva és indissimulable, fins i tot quan s’apropia dels mots d’altri—, manlleva mirades? Blai Bonet parla com si fos el mar, com si fos un gitano, com si fos la ramificació d’un arbust. I amb aquest parlar com si, els poemes queden surant en l’aigua ambigua de la virtualitat, amb un estatus de realitat incert, però saturats de puntes de sentit.» Del pròleg de Margalida Pons
ELS LLIBRES
REFERÈNCIES
«Any Blai Bonet» per Jaume C. Pons Alorda a ARA-BALEARS
«Els darrers diaris de Blai Bonet» per Sebastià Portell a LLEGIR.cat
«Ruta Blai Bonet, entre murs i natures», per Pau Vadell a FRONTISSA.cat
«Blai Bonet, com ser un “xarnego sense ser-ho”, per Jordi Amat a ELPAIS
«El callar no calla mai», per Xavier Pla a ELTEMPS
«La Casa Blai Bonet: a Santanyí viu la poesia», per Lourdes Toledo a LAVEUDELSLLIBRES
«L’Ulisses de la catalanor», per Jordi Amat a ELPAIS
BIOGRAFIA
Blai Bonet (Santanyí, Mallorca, 1926-1997). Poeta, narrador i crític. La seva força expressiva i un llenguatge sensual i renovat el col·loquen com a trencador de la tradició de l’Escola Mallorquina. Es dóna a conèixer amb Quatre poemes de Setmana Santa (1950) i poc temps després publica Entre el coral i l’espiga (1952), Cant Espiritual (1953), amb el qual obté el premi Óssa Menor; Comèdia (1960), L’Evangeli segons un de tants (1967), El poder i la verdor (1981), El Jove (1987) i Nova York (1991), entre d’altres.
En el seu vessant narratiu, despunta amb El mar (1958), una primera novel·la molt polèmica que esdevé de culte i amb la qual s’endú el premi Joanot Martorell. També publica Haceldama (1959), Judes i la Primavera (1963), Míster Evasió (1969) i Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972).
Poc temps després Blai Bonet decideix canviar el model narratiu, i escriu quatre dietaris: Els ulls (1973), La mirada (1975), La motivació i el film (1990), i Pere Pau (1992), que esdevenen obres inaudites on la reflexió filosòfica, teològica, artística i les vivències de l’autor es barregen d’una manera magistral. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi.