BRANE MOZETIČ, poema ‘he somiat que havies mort’, en la veu de l’autor


sanjal setu, da sl umrlhe somiat que havies mort
sanjal setu, da sl umrl
da bila Je prazna soba, srajca
obešalnik in krog mene vedno
več prostora, več tišine
 
stal sem pri odprtem oknu, gledal
ven, v temô, cele ure, čakal
da morda pokličeš, strah me je bilo
zaspati, strah spustiti veke
 
štel sem prste, gumbe, štel korake
buljil v noč, v dregetu šepetal sem
in preganjal vse podobe s tabo
 
sanjal sem, da sanje so umrle
da polziva v globino, sama
prazna, in da tebe več ne bo.

he somiat que havies mort
que era buida la cambra, la camisa,
el penjador i al voltant cada cop
més espai, més silenci,
 
m’estava dret a la finestra oberta, mirava
enfora, a la foscor, durant hores, esperant
que potser trucaries, tenia por
d’adormir-me, por de cloure les parpelles,
 
comptava els dits, els botons, comptava els passos
sotjant la nit, tremolós murmurava
fent fugir les imatges de tots dos
 
he somiat que havien mort els somnis
que lliscàvem dins l’abisme, sols
buits, i que tu ja no hi series.

De: BRANE MOZETIC

Del llibre: HE SOMIAT QUE HAVIES MORT

Traducció al Centre d’Art i Natura de Farrera de Pallars, 2001

Edició: INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES, 2004


Brane Mozetič és sobretot conegut per ser l’editor de la col·lecció de llibres Aleph i Lambda d’Eslovènia. No només és un dels autors contemporanis eslovens més traduïts, sinó que a més a més ha organitzat tallers de traducció i lectures d’autors eslovens a l’estranger, per tal de difondre la literatura del país. En aquest sentit, destaquen les diverses antologies de literatura eslovena LGTBIQA+ que ha publicat.



«Brane Mozetič. Un poeta sense poètica», per Simona Skrabec a NÚVOL

«Llibret de Brane Mozetič», per Simona Skrabec Dpt. Cultura Generalitat

«La poesía de Brane Mozetič» a LJUDMILA.ORG


Brane Mozetič és poeta, narrador, traductor, editor, activista gai i promotor de la literatura eslovena a l’estranger. Va néixer el 14 d’octubre de 1958 a Ljubljana. Es va llicenciar en Literatura Comparada a la Universitat de Ljubljana i va completar els seus estudis a la Sorbona de París els anys 1984-1985. Ha publicat catorze poemaris, dues novel·les i una col·lecció de prosa breu. Fa poc ha començat a escriure també per als infants. És un dels autors eslovens més traduïts. En altres llengües s’han publicat una trentena de llibres seus i destaquen les traduccions regulars de la seva poesia a l’italià, l’anglès i l’alemany.

Per la seva poesia ha rebut els premis eslovens Župančičeva nagrada (1992), Zlata ptica (1997) i Jenkova nagrada (2003), aquest últim considerat el premi de poesia més prestigiós del país. Ha traduït més de vint llibres, majoritàriament del francès. Cal mencionar la traducció d’El vaixell ebri d’Arthur Rimbaud (trad. 1984), i de les novel·les Diari d’un lladre (trad. 1990) i El miracle de la rosa (trad. 1995), com també de l’obra de teatre Els negres (trad. 2001), de Jean Genet. També ha traduït els tres volums de la Història de la sexualitat de Michel Foucault, publicats en eslovè el 1993, el 1998 i el 2000 i recopilats en una sola edició el 2010. El 1988 —arran de l’èxit aclaparador de la novel·la Alamut de Vladimir Bartol— es va fundar la primera institució per a la promoció internacional de les lletres esloBiografia 29 venes, que es va transformar el 1999 en el Centre per a la Literatura Eslovena, coordinat des dels seus inicis per Brane Mozetič, que el 2002 en va esdevenir també el director. Mozetič ha estat responsable de seleccions d’autors eslovens que van des d’antologies publicades a França, l’Argentina o el Regne Unit, fins a tota mena de publicacions ocasionals. Ha estat també responsable de gires literàries i de les presentacions d’Eslovènia a les fires del llibre, com el programa de la literatura convidada a la Fira de Praga el 2005. En el marc del Centre, Mozetič és també el responsable de la col·lecció «Aleph», amb més de 150 títols publicats, entre ells obres de J. V. Foix, Calders, Ferrater i Blai Bonet. Des de fa més de vint anys organitza a Ljubljana el festival Živa književnost [Literatura viva]. En la mateixa ciutat coordina també el Festival del cinema gai i lèsbic, un dels més antics del continent. Durant anys va ser l’activista destacat del moviment homosexual a Eslovènia, i va ser també el director de la revista Revolver. Com a editor, publica les obres literàries amb temàtica homosexual a la col·lecció«Lambda»de l’associació Škuc, amb més de 120 títols editats. Cal destacar-hi la traducció eslovena de Desgel i La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

t.


2 comentaris

  1. Humitat

    Només ho havia vist a les pel•lícules
    Vaig pensar que algú podria veure’ns
    La finestreta havia d’estar closa
    La pintura de les parets havia caigut

    Estava decidit i havia dit ara
    Et vaig abraçar i vaig perdre la por
    Tu tenies menys pressa i somreies
    Només havies d’acompanyar-me

    Ens despullàrem a poc a poc
    I intentàrem una i mil vegades
    Besar-nos com a mi m’agradava

    Tornares amb mi parlament-me baixet
    fins a la plaça d’Espanya
    T’hi vaig fer un bes a la boca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *