CLARA BALLART, poema ‘Interrupció involuntària’, en la veu de l’autora

VIDEO-LECTURA

---

POEMA

Interrupció involuntària

I La línia que ens separa d’una pèrdua, que recorre els confins del nostre abisme, és sempre la mateixa: davant teu  no hi havia tan sols els teus fills morts, hi havia la frontera de les morts que encara no han passat. A l’hospital travessat pel buit fosc d’aquest final que tan poc esperàvem ha emergit entre nosaltres dos la marca crua dels dies que s’esgoten. Cada pèrdua és el record, l’avís, que no serem ni molt de temps aquí, ni junts, ni forts.   II En la blancor del mal només he vist els teus ulls que em seguien. Després res. Avui m’han tret de dins anys que eren nostres, s’han endut els milers de dies vius que havíem de fer junts. No tenim res. Quan deixi de sagnar serà el moment de començar a estimar-te com llavors: sense saber del cert si et veuré més, escrivint-te poemes perquè et quedis, interrogant les nits que em reflecteixen en un vagó de tren que omplo de dubtes.

Del llibre: LA LLUM IGUAL Editorial: PAGÈS, 2025 LX Premi Benet Ribas

Del llibre: JO TINC UNA MORT PETITA Editorial: ANGLE, 2025 Edició d’Anna Gual

---

SEMBLANÇA

Atès que Ballart és conscient d’escriure des de la seva experiència personal, la dificultat de les seves composicions rau en com continuar parlant d’ella mateixa sense excloure els altres, com construir poemes capaços d’objectivar el que sent. Per tant, si bé s’emmiralla en Estellés, no deixa de plantejar-se el que ja va afirmar Eliot a «La tradició i el talent individual»: «La poesia no consisteix pas a deixar anar l’emoció, sinó a escapar-se de l’emoció, no consisteix pas en l’expressió de la personalitat, sinó a escapar-se de la personalitat» (Andrea Pereira)

---

ELS LLIBRES

---

REFERÈNCIES

Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a DIARI BALEARS

«L’adultesa assumid», per Andrea Pereira Rueda a revista CARÀCTERS

Entrevista a Clara Ballart de la Fundació Miquel Martí i Pol

Ressenya d’Andrea Pereira a Revista LA LECTORA

Ressenya de Jordi Llavina a LA REPÚBLICA

---

BIOGRAFIA

Clara Ballart (Barcelona, 1995). Passa la major part del seu temps aprenent a fer de mare i, la resta, provant de trobar la millor manera de justificar que tota literatura és política en el marc del seu doctorat sobre la lluita contra la censura als anys setanta. Va publicar L’aigua entre les coses (37è Premi Miquel Martí i Pol, 2022). Segueix tossudament pensant el que li passa en decasíl·labs. Segueix creient que tot allò personal és polític; res és únic. És una entre tants.

Inici de pàgina