FRANCESC FONTANELLA, poema ‘Amor…’, en la veu de JOSEP PEDRALS

VÍDEO-LECTURA

---

EL POEMA

AMOR…
Amor, fill del firmament, de la nit obscura fill, que té del Cel lo immortal i lo confús, de la nit; Amor, que amb fletxes enceses en lo centro cristal·lí càndides nimfes subjecta, portentos doma marins; Amor, que amb major imperi en lo regne de l’olvit suspèn de Caront la barca, lo carro de Pluto rig; Amor, que al major dels déus lleva lo llamp venjatiu, i, en lloc del candor celeste, de blanques plomes lo ciny, és la causa de mes penes, lo tirà més atrevit, que a mon valor indomable posa cadena infeliç.
Del llibre: AMOR, FIRMESA I PORFIA. LO DESENGANY A cura de Pep Valsalobre i Albert Rosich Editorial BARCINO, 2022

---

EL LLIBRE

Compra el llibre AQUÍ

---

SEMBLANÇA

Lo Desengany és una peça dramàtica en dos actes molt original i, alhora, una reeixida mostra de teatre dins el teatre. Versa sobre amors contrariats que trobaran dins d’un mateix la solució als patiments amorosos mitjançant la capacitat de veure en el desengany la necessària superació de l’engany que, des de la perspectiva barroca, suposa sempre l’enamorament.

L’edició ha estat a cura d’Albert Rossich i Pep Valsalobre, de la Universitat de Girona, dos dels màxims especialistes en la literatura barroca del nostre país que han acompanyat les obres amb una introducció que facilita l’accés a un període fascinant i poc conegut de la nostra literatura, unes notes a peu de text per millorar-ne la comprensió i un glossari final, eines per apropar-los al lector d’avui.

---

REFERÈNCIES

«Lectura sense prejudicis de Francesc Fontanella», per Xavier Lloveras a NÚVOL

Albert Rossich i Pep Valsalobre al pòdcast MENTRIMENTRES

Ressenya de Joan Mahiques Climent a ELS MARGES

Ressenya de Vicent Josep Escartí a LEVANTE

---

BIOGRAFIA

Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 — Perpinyà, 9 d’octubre de 1681). Doctorat en dret el 1641, col·laborà en la política secessionista del seu pare Joan Pere Fontanella i del seu germà Josep. D’aquest any és un Panegíric amb motiu de la mort de Pau Claris, d’un barroquisme extremat. El 1642 era superintendent d’artilleria (del mateix any és un madrigal als preliminars d’una obra de Francesc Barra), i el 1643 acompanyà el seu germà al congrés de Münster per defensar els interessos de Catalunya davant les potències europees. En el viatge escriví als seus amics tres epístoles poètiques amb trets humorístics, entre les quals una culta fantasia poètica sobre el riu Mosa (Coronats de llarga boga). El mateix any havia pronunciat a Barcelona un notable Vexamen amb motiu d’un certamen poètic dedicat a sant Tomàs. Retornat a la ciutat comtal el 1645, hi romangué fins el 1652 (tres poemes es refereixen al setge de la ciutat d’aquell any), i després de la capitulació de Barcelona es refugià, amb Josep, al Rosselló. El 1657, morta la seva segona muller, ingressà a l’orde dominicà; el 1660 fou ordenat sacerdot. Entre el 1663 i el 1673 exercí de professor de dret canònic a la Universitat de Perpinyà i el 1672 ja consta com a prior del convent de Sant Domènec. Predicà la Quaresma a la catedral de Perpinyà en 1674-79, tot i que no es conserva cap dels seus sermons. Sembla segur que restà a Perpinyà fins a la mort.

En la primera etapa de la seva obra literària —tota dins l’estètica estricta del barroc— es reflecteix l’optimisme del moment polític, a l’inici de la guerra dels Segadors; Fontanella era el centre d’un cenacle literari, i amb els seus amics feu un intent —que explicita a la lloa de la tragicomèdia Amor, fermesa i porfia, escrita vers el 1640 per a ésser representada pels mateixos components del grup en cases ciutadanes— d’incorporar els corrents literaris moderns (els seus models eren sobretot els castellans) a la literatura catalana. L’obra s’acompanya de peces autònomes, complementàries, que subratllen la vocació totalitzadora de l’espectacle barroc i revelen en el seu autor una sòlida consciència literària. Tant en aquesta peça com en la seva producció poètica es mou dins els esquemes bucòlics tradicionals: el Tajo de Garcilaso (poeta molt admirat per ell) esdevé el Besòs i el Llobregat, i a les seves ribes els pastors expliquen llurs penes amoroses (Fontanella hi figura sota els noms de Gilet —hom coneix els primers poemes seus amb el nom de giletes—, que posteriorment canvià pel de Fontano al llarg de l’etapa barcelonina). L’evolució desfavorable de la guerra marcà un tombant en la seva producció: la seva segona obra dramàtica, Lo desengany, escrita vers el 1650, poema mitològic sobre les noces de Vulcà i Venus, glossa el desengany de Mart i com és d’efímer l’amor; hi és important l’element grotesc. Ja dominicà, feu (llevat d’algunes composicions burlesques) poesia religiosa —Llàgrimes d’una ànima rendida als peus de son Redemptor, Desengany del món, emblemes o empreses (1658) a la canonització de Tomás de Villanueva, etc.—, on es penedeix del passat i desenvolupa el tema de la caducitat de la vida i el pas del temps, dins un estil molt influït pel culteranisme.

Fontanella és un dels escriptors més interessants del segle XVII català; la seva obra no fou redescoberta fins a la Renaixença (Rubió i Ors, Pers i Ramona, el qual l’edità fragmentàriament), i encara restà, en una gran part, inèdita. Les darreres dècades del segle XX M. Mercè Miró aprofundí en part de l’obra de Fontanella i, des del final de la primera dècada de 2000, un grup d’estudiosos vinculats a la Universitat de Girona, entre els quals hi ha Pep Valsalobre, tornaren a revaloritzar Fontanella com un dels autors cabdals del barroc català, i el 2012 se n’inicià la publicació de l’obra completa.

---

Inici de pàgina