VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| JOVENTUT PROCAÇ |
|---|
Ara els veus com surten de les classes, espurnejants els ulls amb crits d’eufòria, entresuats ells, les noies amb descarats pits com llimones, i t’atures a mirar-te’ls, meravelladament confós, tot pensant que és el que t’atreu, encara, d’aquesta ostentació, boja i procaç de joventut. Ja ho saps, tu seguiràs el teu camí i ells passaran d’una revolada, sense veure’t, ràfega de llavis molsuts i cossos bruns, per sempre irrecuperables, riallers i exultants, deixant-te sols el teu desig, la sempre inútil enveja, ¿És la luxúria de la ment que amanyaga la dels cossos, o saber que encara esperen l’agredolça revelació de l’experiència? ¿O és comprendre, justament, que no hi ha res per evitar que també ells caiguin, lentament, al vell parany d’anar-se resignant al bo i dolent mentre creuen, enganyats, que es comencen a conèixer? |
| Del llibre: L’EDAT D’OR QUADERNS CREMA, 1983) |
EL LLIBRE
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a QUADERN DE LES IDEES
Entrevista a Sants3 Ràdio d’Eduard Reboll: AQUÍ
BIOGRAFIA
Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944), poeta, traductor i crític, ha fet una de les contribucions més consistents a la poesia catalana moderna. A Quaderns Crema ha publicat els volums L’edat d’or (1983), Focs d’octubre (1992), Natura morta amb nens (2000), Dos dies més de sud (2006), Seixanta-un poemes (2014) i Ombra i llum. Variacions sobre un tema romàntic (1977-1978) (2019), escrit amb Antoni Marí, així com els dietaris La primavera a Pequín (2013), guardonat amb el XIV Premi Llibreter, Un estiu (2018) i La tardor em sobta (2022). Ha estat professor de traducció a la UAB i director i degà de la Institució de les Lletres Catalanes. Premi Carles Riba el 1966, l’any 2015 va rebre el Premi Nacional de Cultura pel conjunt de la seva trajectòria i, el 2018, el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. El volum Triomf del present (2024) aplega bona part de la seva obra poètica.