Del llibre L’EDAT D’OR (Quaderns Crema, 1983)
JOVENTUT PROCAÇ
Ara els veus com surten de les classes,
espurnejants els ulls amb crits d’eufòria,
entresuats ells, les noies amb descarats pits com llimones,
i t’atures a mirar-te’ls, meravelladament confós,
tot pensant que és el que t’atreu, encara,
d’aquesta ostentació, boja i procaç de joventut.
Ja ho saps, tu seguiràs el teu camí
i ells passaran d’una revolada, sense veure’t,
ràfega de llavis molsuts i cossos bruns,
per sempre irrecuperables, riallers i exultants,
deixant-te sols el teu desig, la sempre inútil enveja,
¿És la luxúria de la ment que amanyaga
la dels cossos, o saber que encara esperen
l’agredolça revelació de l’experiència?
¿O és comprendre, justament, que no hi ha res
per evitar que també ells caiguin, lentament,
al vell parany d’anar-se resignant al bo i dolent
mentre creuen, enganyats, que es comencen a conèixer?
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a QUADERN DE LES IDEES
Entrevista a Sants3 Ràdio d’Eduard Reboll: AQUÍ