GEMMA GORGA, dos poemes: «Centre» i «Vora l’aigua» en la veu de TXELL SOTA


VORA L’AIGUA CENTRE


M’agrada aquesta pedra
rosada i un poc boteruda.
Em recorda un cor cansat
-com ara el meu, que mai
no he vist.
La deso en l’escalfor de la ma,
la incubo amb minuciosa tendresa.
Insectes i astres aturen el vol: escolten.
La pedra comença a bategar
i obre els ulls
en la foscor inhumana del puny.


Hi ha llocs
on només
s’hi arriba a peu,
caminant, gatejant, ensopegant,
arrossegant la panxa com un llimac
i amb trossets de terra a la boca.
Aquí, per exemple,
aquí dintre on ara mateix
comença a congriar-se
alguna cosa equívoca
i clandestina, alguna cosa
tan cosa, meitat qui-sap
meitat potser, tan semblant
-i tan inversemblant-
a l’escriptura.

Del llibre: VIATGE AL CENTRE

GODALL edicions, 2020


Compra llibre aquí


Viatge al centre és un llibre que fa pujada fins al cim i després baixada. “Aquí hi ha trenta-tres graons que no sabem si pugen, baixen o giren (la poesia, puja, baixa o gira?)”, ens diu l’autora en un breu epíleg final, on condensa la poètica d’aquest llibre. Llegim els poemes esglaonadament. El llibre ens dibuixa doncs una mena d’escala d’Escher, on ens podem imaginar pujant i baixant en una contorsió tridimensional. (Bernat Puigtobella)


Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a EL NACIONAL (LA LLANÇA)

Entrevista de Jaume C. Pons Alorda a NÚVOL

Ressenya de Bernat Puigtobella a NÚVOL

Ressenya de Meritxell Matas Revilla a Revista CARÀCTERS


GEMMA GORGA (Barcelona, 1968) Poeta. Gemma Gorga és doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, on actualment treballa com a professora de Literatura Medieval i Renaixentista. El 1996 va guanyar el Premi Rosa Leveroni de poesia amb Ocellania (1997). Poc després va publicar El desordre de les mans (2003) i Instruments òptics (2005) i, el 2006, Llibre dels minuts, on utilitza la prosa poètica com una eina de coneixement de la pròpia experiència. Dins l’àmbit de la no-ficció, ha publicat amb Antoni Lozano La cuina natural. Salut, tradició i plaer a taula (2004), que combina a parts iguals tradició, gastronomia i dietètica. Alguns dels seus poemes han estat inclosos en antologies i traduïts al basc, l’anglès, l’eslovè i el polonès.

Pel que fa a Instruments òptics, la poetessa Susanna Rafart afirma: “Instruments òptics és un poemari de profitosa convalescència. La convalescència produeix una inacció sense culpa que preveu l’astorament, la reflexió i la distància amb l’existència. Gemma Gorga ens obre una cambra en la qual la quietud com a categoria crea un àmbit diferent”. (Font: I. Ramon Llull)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *