VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| T’HE CRIDAT... |
|---|
T’he cridat. No sé com començar. Espero que es faci fosc, que creixin les ombres al jardí, que entrin a casa les ombres dels arbres i de les estàtues, que m’amaguin el rostre, les mans, que m’amaguin les paraules que, sense forma encara, vacil·len; aquelles que no sé, aquelles que em fan por. T’he cridat, sense pensar-m’ho, abans que recobressis l’alè abans que entressis al bany, amb tota la pols enganxada al teu bell rostre (t’has posat vermell; t’ha agafat el sol. No m’has fet cas, no t’has posat aquell anell de març que et vaig trenar), i totes aquestes espines del cardassar del bosc enredades als cabells. |
| Del llibre: FEDRA Traducció: JOAN CASAS Edicions de l’ALBI, 2017 |
EL LLIBRE
Compra el llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a EL TEMPS DE LES ARTS
BIOGRAFIA
Iannis Ritsos (Monembassià, 1909 – Atenes, 1990) és considerat un dels millors poetes grecs del segle xx. La seva militància comunista li va donar una projecció excessiva i esbiaixada fins al 1989, i un esborrament exagerat després d’aquesta data. Afortunadament, la meravella de llegir-lo ha anat corregint aquestes interpretacions extremes. La crítica suggereix que la seva obra mestra és el magne volum intitulat Quarta dimensió, que, publicat en la seva versió definitiva el 1978, recull els disset monòlegs poètics que va escriure, entre els quals cal destacar «La sonata del clar de lluna», «Agamèmnon», «Persèfone», «Fedra» o «Ismene». Ara el presentem íntegrament per primer cop en català.