Del llibre PERSÈFONE (Adesiara, 2016) en traducció de Joan Casas
Mai no en tenim prou, d’anhels. Amb l’anhel no n’hi ha prou.
Et deixa cansament, renúncia; una mena d’abúlia que és gairebé una sort, i suor, desintegració, calorada. Fins que arriba, finalment, la nit per esborrar-ho tot, per aplegar-ho en un cos sòlid i immaterial, tot teu, per portar un xic de brisa de la pineda, o bé de baix a la mar, per enfonsar les llums, per enfonsar-nos.
Enllà de les finestres sents que passa el violinista ambulant, el fanaler coix, els vianants, tocatardans i silenciosos, que traginen caixes de fusta de roure lligades amb cintes vermelles, i aquells altres caiguts de bocons, i que piquen la terra amb les dues mans planes.
Traducció: JOAN CASAS
Fragment original
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL:
Compra el llibre a ADESIARA,