VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs. Vinyes verdes, soledat del verd en l’hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat. Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina… Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del meu cor… Dins del cep s’adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d’or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor… Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau de cap al tard… Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar! |
Del llibre Cançons de rem i de vela
Editorial: Altés Impressor, Barcelona, 1923
EL LLIBRE
SEMBLANÇA
Cançons de rem i de vela (1923) és un recull de poemes de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, inspirats en el paisatge del Port de la Selva que l’autor va conèixer de la mà de Josep Pla en tornar de la seva estada per l’Europa Central (1919-1921). Fou el cinquè poemari de l’autor, i la troballa del paisatge de la Costa Brava suposà la incorporació en l’obra de Sagarra del món mariner i del paisatge del litoral empordanès.
“Del meu casament amb la Costa Brava en va néixer un llibre: Cançons de rem i de vela“. Josep Maria de Sagarra escriu aquesta obra lírica, conformada per vint-i-tres cançons i dues balades elogiant el paisatge que descobreix en aquelles contrades. Hi expressa sentiments de goig, d’enyorança i també de tristesa. El mar capta molta atenció en les descripcions, i també el poble, les vinyes, els llaguts, la platja, la lluna, …
REFERÈNCIES
Article a ENCICLOPÈDIA.cat
Article de Josep Pla: “Josep Maria de Sagarra i la seva prosa” a LLETRES.net
Article de Jordi Nopca, “Sagarra, vigent i total” a ARA-LLEGIM
Article de Miquel M. Gibert a VISAT.cat
El Sagarra de Josep Maria Espinàs a CATORZE.cat
BIOGRAFIA
Article biogràfic de Xavier Rius Xirgu a MARGARITAXIRGU.es
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894 – 1961). Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar, féu el batxillerat al col·legi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura. El 1938 s’establí a París i, en esclatar la guerra mundial, es traslladà successivament a Saint-Sulpice-la-Pointe, Prada i Banyuls de la Marenda.
La utilització d’una llengua viva i rica, l’ús de recursos retòrics d’una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l’espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d’espines (1930), L’Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.
Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d’aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L’aperititu (1937). El 1938 s’estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s’incorpora a la vida literària clandestina i, amb l’ajut d’alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió. (Textos d’Espais Escrits i l’AELC)