VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| ARGENTINA | ARGENTINA |
|---|---|
De que me pòt servir de somnhar Argentina ? Dins los pòrts de ma vita las naus esperon capitani, la muda es fòla que me garda un chen de sa chena, e vira l’accordeon petit que deissala la mar de mos vielhs jorns. De que me servirá de somnhar Argentina ? Ai pus de bèstias e vòli pas dançar, malurós, ma chamba es regda e mon còr se confis. L’aumalha escampilhada, La Platà esperará pas mai los que charchon ren pus. Ma bòtja es be pro lorda e mon janolh monta la mar falorda e la lana es freja a mon eschina. De que me servirá de sonar Argentina ? | De què em pot servir somiar l’Argentina ? Als ports de la meva vida els vaixells esperen capità, la muda és boja i em guarda un gos de la seva gossa, i fa sonar el bandoneó que dessala la mar dels meus vells dies. De què em servirà Somiar l’Argentina ? Ja no tinc bèsties i no vull ballar, desgraciat de mi, la meva cama està rígida, i el meu cor es marceix. El ramat escampat, La Plata ja no esperarà qui no busca res. La meva cartera és ben feixuga i fins al meu genoll puja la mar guillada I la llana es freda a la meva esquena. De què em servirà cridar l’Argentina ? |
Traducció: DOLORS CATALÀ
Del llibre : D’autras americas – D’autres Amériques
Editions Delatour, 2016
SEMBLANÇA
En el seu tercer llibre de poesia en occità, Jean-Pierre Lacombe ha volgut despertar en ell mateix la «memòria occitana llemosindia» tan volguda pel seu compatriota Bernard Comby. És cert que, en gran part, gràcies al seu interès, des de la infància, pels pobles originaris d’Amèrica, afirma haver redescobert i estimat la seva pròpia cultura, la seva pròpia llengua.
Quins són, doncs, les correspondències entre aquestes «Altres Amèriques», així denominades pel poeta, i aquest Llemosí que des de sempre ha estat el seu espai vital? El poeta ens convida a seguir les línies de convergència cap a un lloc on conviuen la saviesa i l’amor pel món en les coses petites i grans, i el menyspreu —per part del pensament dominant, per part de la Història— cap a l’essència del que això constitueix: una cultura, cultures, essencialment orals. El poeta transcriu les veus dels qui han callat, als qui s’ha fet callar, als qui s’ha ignorat, als qui s’ha massacrat, i els ofereix sortides.
EL LLIBRE
REFERÈNCIES
Joan Pèire Lacomba, la seva veu a MIXCLOUD
Joan Pèire Lacomba a la revista JORNALET
Joan Pèire Lacomba a l’Institut d’Estudis Occitans dau Lemosin
BIOGRAFIA
Després d’una infantesa viscuda prop de Briva-la-Galharda, on va néixer el 1959, Joan-Peire Lacomba s’instal·la a l’Alta Corresa, regió originària de la seva família materna. Allà va criar bovins llemosins al llarg de gairebé vint-i-cinc anys, abans de dedicar-se a l’escriptura i a la fotografia.
L’any 2007 va publicar la seva primera obra, Sentiers paysans, mostrant una visió inèdita del món rural i de la seva evolució.
A l’Institut d’Estudis Occitans del Llemosí, treballa per la conservació i la difusió de la memòria occitana llemosina, i dinamitza diversos tallers d’occità, a Briva-la-galharda, Neuvic, Sarroux-Saint Julien i Ussel.
Lo dever del vaure és el seu primer recull de poemes, en edició bilingüe occità-francès, publicat el 2010 a les Edicions dau Chamin de Sent Jaume, Premi Jaufré Rudel del mateix any.
La poesia és per a ell l’ultim veritable espai de llibertat.
L’occità és la llengua de la seva infantesa, la de la seva família i la del entorn del camp corresà. Ell parla l’occità llemosí, més exactament el baix-llemosí.
BIBLIOGRAFIA
CRÒNIQUES
Sentiers paysans, Éditions Cheminements, 2007.
POESIA
Lo dever del vaure (Le devoir de l’abîme), Edicions dau Chamin de Sent Jaume, 2010, Prix Jaufré Rudel 2010.
Quatre cents jours (français), Éditions Delatour-France, 2013.
E lo ser tombet, un còp de mai (Et le soir tomba, une fois de plus,Edicions dau Chamin de Sent Jaume, 2016.
D’autras Americas (D’autres Amériques), Éditions Delatour-France, 2016.
BEAUX-LIVRES
Maisons de paysans, Mémoires de la Corrèze, Éditions Lucien Souny, 2008.
Maisons paysannes en Limousin, beau livre, Geste Éditions, 2011.
Brive et le Pays de Brive, Regards sur un Patrimoine, en collaboration avec, Laurent Derne, Frédéric Le Hech David Marmonier et Jean-Michel Valade. Nouvelles Éditions Loubatières, 2011.
Lumières d’Aurillac, texte sur des photographies de Frédéric Angot, Éditions de La Flandonnière, 2012.
Le Pays de Salers, Terre de mille lieux, texte sur des photos de F. Angot, Éditions Un autre Reg’Art, 2013.
Salers, perle de la Haute-Auvergne, texte sur des photos de F. Angot, Éditions Un autre Reg’Art, 2014.
Collonges-la-Rouge, joyau du Bas-Limousin, Éditions Un autre Reg’Art, 2015.
Ombres & Couleurs, entre Dordogne et Puy-Mary, texte sur des photographies de Frédéric Angot, Édition Un autre Reg’Art, 2016.
De La Chassagne au Monteil, IEO Lemosin, photographies sur des textes de Jean-François Vignaud, 2017.
NOVEL·LA
L’or sous la cendre, Éditions de Monts d’Auvergne, 2012.
RELATS
Daus vistons dins la nuech (occitan), Edicions Letras d’Òc, 2015.
Mudadas (occitan), Edicions Letras d’Òc, 2023.
TRADUCCIONS
La Pèrla, traducció en occità de The Pearl de John Steinbeck, Edicions Letras d’Òc, 2014.
Del Lop e de la Cèrvia, traducció en occità de Du Loup et de la Biche de Luc de Goustine, Edicions dau Chamin de Sent Jaume, 2015.
Na lonja, lonja viá, traducció en occità de A long, long way de Sebastian Barry, Edicions Letras d’Òc, 2017.
ESTUDIS LINGUISTICS
Le pays de Bort, terre d’oc (amb diversos col·laboradors), Éditions de Carrefour-Ventadour, 2020
Le français parlé en Corrèze, Éditions des Monts d’Auvergne, 2024.