VÍDEO-LECTURA
Deixa el teu comentari aquí:
EL POEMA
| AMB RONCA VEU |
|---|
Com que no menjo per la fam que tinc, com que no calmo la gran set que tinc, com que no sé de canviar el meu crit en mena de vianda, pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me. Tremolo, fosc, de les arrels a les fulles i m’omplo d’enyorança turmentada i em perdo molt endintre del gran bosc ple de barrancs i sóc el gall salvatge: m’exalto de nit quan les estrelles vacil•len, amb ronca veu anuncio l’aurora, tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales, i m’estarrufo collinflat i danso, tot i saber que em guaiten els ulls del caçador. |
| Del llibre: VENT D’ARAM Editorial PROA, 1976 |
SEMBLANÇA
Aquesta edició de Vent d’aram s’adreça als lectors que vulguin iniciar-se en l’obra de Joan Vinyoli, un dels autors imprescindibles de la nostra poesia contemporània. Acompanyada d’un estudi preliminar i d’uns complements didàctics, dóna les claus per aprofundir en la visió d’un autor que mai no va distingir entre vida i obra, i que es va lliurar incondicionalment a la creació poètica per satisfer els seus anhels i entrar «en la foscúria que germina».
Vent d’aram és una obra de maduresa, que recull els grans temes de la lírica de Vinyoli: la natura, l’amor, la mort, el pas del temps, el record, la recerca vital, la soledat, el desig de transcendència, el poder de la paraula… A través de cada poema, Vinyoli ens proposa un viatge cap a les fondàries de l’existència, una reflexió sobre el seu sentit i unes disquisicions d’ordre moral.
Estudi preliminar i complements didàctics a cura de Miquel Martín i Serra, escriptor i estudiós de l’obra de Vinyoli. Ha publicat diversos articles i estudis sobre el poeta i ha pres part en el II Simposi Internacional Joan Vinyoli. També n’ha divulgat l’obra a través de conferències, recitals comentats i rutes poètiques.
REFERÈNCIES
Carta de Carles Riba a Joan Vinyoli
Carta de Joan Ferraté a Joan Vinyoli
‘Un domini tràgic’, per Dolors Oller a EL PROCÉS
‘La paraula encesa del Domini màgic’ – Pep Solà a NÚVOL
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
BIOGRAFIA
Joan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona, el 3 de juliol del 1914. A l’edat de quatre anys el seu pare mor, i amb la seva mare s’instal·len a Sant Joan Despí. Als vuit anys, tornen a viure a Barcelona, on estudia a l’escola dels jesuïtes del carrer de Casp. A partir d’aleshores, estiueja a la població de Santa Coloma de Farners, el paisatge de la qual evoca en els primers poemes.
Als setze anys entra a treballar en una editorial, empresa en què s’està fins a la seva jubilació, l’any 1979. Joan Vinyoli confessa que el va incitar a escriure una frase de Rainer M. Rilke: «La poesia no és cosa de sentiments sinó d’experiències».
Abans de la Guerra Civil espanyola publica poemes a les pàgines de Quaderns de Poesia i La Publicitat (on també publica, l’any 1935, la traducció d’un poema de Rilke: «De si una volta algú t’hagi amat»). Arran d’aquesta traducció coneix el poeta i traductor Carles Riba, per mitjà de Joan Teixidor, amic comú. Després d’aquest encontre, Carles Riba l’influeix en la seva producció poètica.
Durant la guerra civil, és destinat a la Inspecció de Centres de Reclutament de la zona republicana, i publica el primer recull de poemes: Primer desenllaç (1937), molt treballat formalment i amb llenguatge contingut. Així inicia una fecunda trajectòria, indestriable de la seva vida, el sentit de la qual qüestiona des de l’interrogant de la fe. En acabar la guerra, l’escriptor reprèn el treball editorial per necessitats econòmiques, tot i que el seu desig és iniciar estudis de Lletres. El 1945 es casa amb Teresa Sastre.
En el segon poemari De vida i somni (1948) desenvolupa la temàtica del paisatge i del record amb un ús moderat de les imatges, amb poemes de factura simple i de línia melòdica depurada. Tres anys després, guanya el premi Óssa Menor amb el recull Les hores retrobades. El 1956 edita l’antologia poètica El Callat, amb pròleg seu. Fins set anys després no arriba als lectors el següent poemari, Realitats, (1963) que representa un canvi notable, ja que tendeix cap al realisme, que es concreta en poemes despullats de retòrica, en els quals, però, l’aspecte quotidià mantindrà encara ressons simbòlics.
Haurà de passar un altre parèntesi de set anys abans que no publiqui el nou poemari Tot és ara i res (1970), en el qual l’home es constitueix en nucli poètic, el poeta s’aferra a la vida amb totes les seves contradiccions i es lliura a l’emoció lírica, potenciada per un llenguatge sobri. Amb aquesta publicació li arriba el reconeixement de la crítica i a partir d’aleshores publica de forma regular: Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d’aram (1976), El griu (1978), Cercles (1980), A hores petites (1981), Cants d’Abelone (1982). A més a més, durant aquesta època fecunda també es reediten les edicions exhaurides d’aquests volums i es publiquen tres volums més: El llibre d’amic (1977) –escrit entre 1955 i 1959– la Poesia completa 1937-1975 i l’Obra poètica 1975-1979. D’altra banda, a principi dels anys vuitanta, José Agustín Goytisolo s’encarrega de la traducció dels poemes de Joan Vinyoli, i també de la seva publicació en un volum bilingüe.
La comunicació poètica esdevé per a Joan Vinyoli una obsessió a partir del 15 de maig de 1977, data que marca la davallada física el poeta. Aquell dia és ingressat en un hospital afectat d’una trombosi cerebral. Més tard, se li diagnostica un càncer de pell. Després d’una intervenció quirúrgica, ja no es torna a restablir. Els dos darrers anys viu sovint a l’Hotel de Vallvidrera a causa de la malaltia i el poeta reprèn la seva vocació natural amb dos poemaris clau: Domini màgic i Passeig d’aniversari, que obté nombrosos premis, entre els quals figuren el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Literatura. També tradueix obres de Rilke, que són editades en dos volums: Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985, en edició pòstuma).
El 1982 esdevé membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Joan Vinyoli mor a Barcelona el 30 de novembre de 1984.
Pòstumament es publica la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol, en el recull Barcelona / Roda de Ter (1987), i el volum que recull la seva Obra poètica completa (2001), a cura de Xavier Macià.
L’any 2004 se celebra a Santa Coloma de Farners el I Simposi Internacional Joan Vinyoli, amb l’objectiu de contribuir a la divulgació i el coneixement de la seva obra. Deu anys més tard, amb motiu del centenari del seu naixement, se celebra l’Any Vinyoli, amb l’organització del II Simposi Internacional Joan Vinyoli a més de nombrosos actes cívics i acadèmics per recordar, difondre i homenatjar un dels poetes més interessants del segle XX de la literatura universal.