“Amb contundència afirm que el poeta que millor descriu el nostre ara més immediat, amb tendresa i nostàlgia i mala llet corrosiva, és Jordi Valls. Amb el seu nou títol, el wittgensteinià Tractatus de la mort de la poesia catalana a LaBreu Edicions, fusiona totes i cadascuna de les seves capacitats expressives, la de realisme líric i la surrealista, per fer-nos estremir amb un llibre extraordinari, la seva indubtable obra mestra fins al moment.” (Jaume C. Pons Alorda – Ara-Balears, 23/02/2024)
A TRENC D’ALBA
A trenc d’alba, en desvetllar-me, veig els llençols com
formen inconcrets records onírics entre les plaques
tectòniques que van de la manta al llençol, replecs
que imiten la veu humana, els tons mecànics de la
vibració gutural continuada, de la freqüència que
atrapa la reverberació gradual i s’evapora uns graus
al nord de la vigília. Quina energia proteica m’evo-
ca, quan encara no soc la mosca deforme que brunz
com el motor passat de revolucions, en l’aleteig d’un
temps feixuc, que s’acaba on jo començo.
Del llibre: TRACTATUS DE LA MORT DE LA POESIA CATALANA
LaBreu Edicions, 2023
Ressenya de Jaume C. Pons Alorda a diari ARA-BALEARS
Ressenya de Marta Vallverdú a FÒRUM-GRAMA
Entrevista de Santi Borrell a LA VEU DELS LLIBRES
Podcast d’Esteve Plantada a EL TEMPS DE LES ARTS
Ressenya de Carles Duarte a REGIÓ-7
Compra el llibre AQUÍ
Jordi Valls i Pozo (Barcelona, 25 de gener de 1970) dona a conèixer la seva obra poètica, influïda per Vicent Andrés i Estellés, amb D’on neixen les penombres (1995, premi Martí Dot 1994), recull al qual seguiren Natura morta (1998, premi Vila de Martorell), Oratori (2000, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1999), La mel d’Aristeu (2003, premi Gorgos) i La mà de batre (2005, premi Grandalla de poesia d’Andorra). Amb Violència gratuïta (2006) guanyà els Jocs Florals de Barcelona i testimoniava un tipus de poesia urbana, dura i crítica amb la vida quotidiana de la ciutat. Aquesta actitud té una continuació a Última oda a Barcelona (2008), escrita conjuntament amb Lluís Calvo, i que, dins la tradició d’odes a la ciutat, és, més concretament, una antioda urbana. Posteriorment ha publicat Felix orbe (2010), Ni un pam de net al tancat dels ànecs (2011), Mal (2013), L’illa misteriosa (2015, premi Rosa Leveroni de Cadaqués 2015), Guillem Tell (2016), les proses poètiques Pollo (2019), Penumbras (2019) i Pla 10 de l’espai exterior (2021, premi Vicent Andrés Estellés de poesia 2020).
Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació (El Punt) i en el número monogràfic sobre Vicent Andrés i Estellés de la revista Reduccions (2011). És autor dels assaigs L’única certesa (2008, dins del primer Simposi Màrius Sampere) i Retrat de Montserrat Abelló (2010). La seva obra, traduïda a l’anglès, al castellà, a l’eslovè, al romanès, a l’occità i a l’italià, ha estat inclosa en diverses antologies. (font: Enciclopècia.cat)