JORDI VINTRÓ, poema ‘Amor’, en la veu de l’autor


AMOR
Per sopar li dono amanida i samfaina,
i peix al forn, i rostit, i figues seques,
i un glop de la meva sang, que tant li agrada.
Després seiem, i fumem, i li ensenyo paraules.
Ara és el mosquit, m’hi jugo la camisa,
més eixerit que corre, i el més dòcil.
Així, quan el món torni a esgarriar-se,
i ella em dediqui aquella mirada seva,
i aquell silenci seu, quan les estovalles
i les engrunes de pa ens tanquin amb balda
en sales separades i glaçades,
li diré a l’orella, li demanaré, que la piqui.
Aleshores, quan vegi com torça els llavis,
com es passa la mà per la picada
inútilment, com es grata, aleshores
sí que riuré, me’n faré un tip — per dintre.
Del llibre: CARTES DE SOTAMÀ
LABREU Edicions, 2006

…a Cartes de sotamà (La Breu Edicions, 2006) veureu el seu joc (si no l’heu vist ja), on el seu concepte de l’amor és força diferent a qualsevol sublimació i on arriba al sarcasme quan parla de la poesia que es pensen alguns, que és poesia.


Compra el llibre AQUÍ


Ressenya de Pere Ciscar a LA LECTORA

Bloc d’Helena Morén Alegret: El riu(re) de Jordi Vintró


Jordi Vintró i Rigall (Barcelona, 17 de març de 1943). Poeta. Enginyer informàtic de formació, es donà a conèixer en l’àmbit de la poesia amb Poemes i dibuixos (1984). També publicà Cançons per a en Jaume (1985), Ludwig (1992), Insuficiència mitral (1997, premi Aula de Poesia de la Universitat de Barcelona), amb una traducció al castellà feta per ell mateix, Cartes de sotamà (2006) i La bassa de les oques (2010), extens poemari estructurat en forma d’auca en què manifesta un esperit lúdic i alhora irònic. També és autor del volum de narrativa Eugeni i altres (1986).

Traduí les Nouvelles impressions d’Afrique, de Raymond Roussel (2014, premi Ciutat de Barcelona de traducció al català). Col·labora en revistes científiques i culturals com ÀrticEls Marges o El Pont.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *