EL POEMA
| onirismes |
|---|
Soc aquell fragment de tu on xiula el vent, on fa claror la part més ombrívola del dia. Acomiade els costums, l’aigua i el trajecte. La senda partida, l’arbre esporgat, els nius trencats de les oronelles apedaçant-me la innocència. Mire la nit com forada d’estels la fosca i pense en el teu cos, albirant-se una arribada de gestos d’estima. Les paleres moren en la fruita dolça. |
| Del llibre L’ENDEMÀ DE TOTES LES FOSQUES PAGÈS editors, 2018 XX Premi de poesia Maria Mercè Marçal, 2018 |
EL LLIBRE
Compra el llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
BIOGRAFIA
Josep Manel Vidal i Juan (l’Alcúdia de Crespins, 1965). Treballador de la docència i escriptor. És autor del poemari El teu nom és un ésser viu (Germania, 2011) i La fràgil arquitectura dels teus gestos (Onada Edicions, 2014), aquest darrer guardonat amb el Premi de Poesia Josep M. Ribelles de la Vila de Puçol 2013. Ha estat Premi Francesc Bru de Poesia 2013 de la Vila de Canals, amb Tots els colors de la tardor, i Premi Antoni Ferrer de Poesia 2015 a l’Alcúdia de Crespins per El cor mineral de la margarida.
El setembre de 2016 va aconseguir el Premi Soler i Estruch de Narrativa a Castelló de la Ribera pel treball La llum de les estrelles mortes (Bullent), el primer exercici de narrativa. El 2017 fou reconegut amb el Premi Festa d’Elx de poesia amb el llibre Aquelles solituds d’on veníem (Edicions Bromera). El 2018 fou Premi Maria-Mercè Marçal de Poesia per L’endemà de totes les fosques, en la seua vintena edició, obra que va publicar Pagès Editors. Tots els dies seran setembre és la segona incursió que l’autor fa en la narrativa de relats.