Tornaveu Poètic

VÍDEO-LECTURA

EL POEMA

PAUR SOBRE LA VIDA	POR SOBRE LA VIDA
Ente es passat le chamin de las flors ? Quel que montava d’ès laut la montanha. Ente es passat le chamin tant aimat ? Dau temps que res nos fasiá paur. Denjupeu quauques jorns, quauques mes, quauquas ‘nadas I charche de partot quel chamin e le tròbe pas. Quel chamin que totjorn deman nos mostrava E esclarava la lonja dralha de la vida. Coma le chamin de Sent Jaques dessenhava le cial La viá de la vida se mancava pas, Ges de gorg par empachar l’avançada Vès le bonur e la serenitat. Ente es passat le chamin de las flors ? L’esper, l’amistat coma l’estiala son tuats. I charche le solelh dins l’ombra, E charche la luna que totjorn nos conselha. Los temps chamjan surat qu’es la normalitat Mas la revirada en darrèir la volèm pas. Las plantas, los abres meitat sechats An pas mèsme la fòrça de plorar. Una tempesta s’es levada La pesta nèira es tornada Ronha la vida coma ‘na massada de termitas Se mostra pas e totjorn, demora resconduda. Los chamins de vida se podon pas oblidar Los eschampilhaires de jòia se podon pas tornar Par los rapaces la vida compta pas Los vèlhs, las femnas, los mimis qu’importa mas ! La tarra pòt ben se’n anar Mas quos diables d’òmes volon demorar Longtemps ai pensat que la vida virava dau bon costat Que la paur, las guerras tornariam pas jamai. Ente es passat le chamin de las flors ? Qu’ai seguit tota ma vida. Barrat, escondut ? Tuat, perdut ? Ente es passat le chamin de las flors ?	On és el camí de les flors? Aquell que pujava a la muntanya. On és el camí tant estimat? De quan res no ens feia por. En els darrers dies, darrers mesos, darrers anys Cerco pertot arreu aquest camí i no el trobo. Aquest camí que sempre ens mostrava el demà I il·luminava la llarga sendera de la vida. Com el camí de Sant Jaume dibuixava el cel La senda de la vida no es perdia, Cap avenc impedia l’avanç Cap a la felicitat i la serenitat. On és el camí de les flors? L’esperança, l’amistat com l’estrella les han matat. Cerco el sol dins l’ombra, I cerco la lluna que sempre ens aconsella. Els temps canvien és clar que és normal Però no volem pas tornar enrere. Les plantes, els arbres mig assecats No tenen ni tan sols la força per plorar. Una tempesta s’ha aixecat La pesta negra ha tornat Rosega la vida com un munt de tèrmits No es mostra i sempre, resta amagada. Els camins de vida no es poden oblidar Els escampadors d’alegria no poden tornar Per als rapinyaires la vida no compta pas Els vells, les dones, els infants, tant és! La terra pot ben bé anar-se’n Però aquests diables d’homes volen romandre Molt de temps he pensat que la vida girava en el bon sentit Que la por, les guerres no tornarien pas mai. On és el camí de les flors Que he seguit tota la vida? Tancat, amagat? Matat, perdut? On és el camí de les flors?

PAUR SOBRE LA VIDA

POR SOBRE LA VIDA

Ente es passat le chamin de las flors ?
Quel que montava d’ès laut la montanha.
Ente es passat le chamin tant aimat ?
Dau temps que res nos fasiá paur.

Denjupeu quauques jorns, quauques mes, quauquas ‘nadas
I charche de partot quel chamin e le tròbe pas.
Quel chamin que totjorn deman nos mostrava
E esclarava la lonja dralha de la vida.

Coma le chamin de Sent Jaques dessenhava le cial
La viá de la vida se mancava pas,
Ges de gorg par empachar l’avançada
Vès le bonur e la serenitat.

Ente es passat le chamin de las flors ?
L’esper, l’amistat coma l’estiala son tuats.
I charche le solelh dins l’ombra,
E charche la luna que totjorn nos conselha.

Los temps chamjan surat qu’es la normalitat
Mas la revirada en darrèir la volèm pas.
Las plantas, los abres meitat sechats
An pas mèsme la fòrça de plorar.

Una tempesta s’es levada
La pesta nèira es tornada
Ronha la vida coma ‘na massada de termitas
Se mostra pas e totjorn, demora resconduda.

Los chamins de vida se podon pas oblidar
Los eschampilhaires de jòia se podon pas tornar
Par los rapaces la vida compta pas
Los vèlhs, las femnas, los mimis qu’importa mas !

La tarra pòt ben se’n anar
Mas quos diables d’òmes volon demorar
Longtemps ai pensat que la vida virava dau bon costat
Que la paur, las guerras tornariam pas jamai.

Ente es passat le chamin de las flors ?
Qu’ai seguit tota ma vida.
Barrat, escondut ?
Tuat, perdut ?

Ente es passat le chamin de las flors ?

On és el camí de les flors?
Aquell que pujava a la muntanya.
On és el camí tant estimat?
De quan res no ens feia por.

En els darrers dies, darrers mesos, darrers anys
Cerco pertot arreu aquest camí i no el trobo.
Aquest camí que sempre ens mostrava el demà
I il·luminava la llarga sendera de la vida.

Com el camí de Sant Jaume dibuixava el cel
La senda de la vida no es perdia,
Cap avenc impedia l’avanç
Cap a la felicitat i la serenitat.

On és el camí de les flors?
L’esperança, l’amistat com l’estrella les han matat.
Cerco el sol dins l’ombra,
I cerco la lluna que sempre ens aconsella.

Els temps canvien és clar que és normal
Però no volem pas tornar enrere.
Les plantes, els arbres mig assecats
No tenen ni tan sols la força per plorar.

Una tempesta s’ha aixecat
La pesta negra ha tornat
Rosega la vida com un munt de tèrmits
No es mostra i sempre, resta amagada.

Els camins de vida no es poden oblidar
Els escampadors d’alegria no poden tornar
Per als rapinyaires la vida no compta pas
Els vells, les dones, els infants, tant és!

La terra pot ben bé anar-se’n
Però aquests diables d’homes volen romandre
Molt de temps he pensat que la vida girava en el bon sentit
Que la por, les guerres no tornarien pas mai.

On és el camí de les flors
Que he seguit tota la vida?
Tancat, amagat?
Matat, perdut?

On és el camí de les flors?

Poema publicat a la revista Parlem nº165, juliol 2025

Dialecte : Auvernhat

Traducció: Dolors Català

SEMBLANÇA

Josí Guilhòt, contaira reconeguda, poetessa feminista e romancièra de lenga occitana, es famosa per son òbra Femnas, publicada en 2009. A mai, es coneguda per sas cronicas dins la revista auvernhata Parlem ! Vai-i qu’as paur ! Son nòu libre, Gambier – L’òme sens nom, abòrda de tematicas socialas e existencialas restacadas als jovents actuals, en prepausant un agach prigond e esmovent sus las realitats contemporanèas.

REFERÈNCIES

Ressenya de Sèrgi Viaule a la revista online JORNALET

Clarmont-Ferrand: rescontre amb Josí Guilhòt a las Velhadas Occitanas 2025 a JORNALET

BIOGRAFIA

Josi Guilhòt va nàixer a Clarmont d’Alvèrnia (1954). Va estudiar i es va diplomar en psicologia. Ha treballat en centres especialitzats per a infants i en associacions d’inserció social i laboral.

Està compromesa en la defensa de la llengua occitana d’Alvèrnia, des de fa una cinquantena d’anys. Ha estat presidenta de l’IEO 63 (Institut d’Estudis Occitans) durant quinze anys, actualment es vicepresidenta i secretària del centre cultural Piaron Pinha a Tièrn.

Publicacions:

Femnas, recuelh de novelas 2020 (ostal del libre)

Poemes, noveles i articles a la revista Parlem (revista auvernhata e velava) des de 1977

Gambier, roman 2024 (idecco)

Ten te fièra, en premsa (Pen occitan)

Ha participat en antologies poètiques com : Paraulas de hemnas (2020) i Poesia de nostre t1. 2025 (P. Kamakine) i en diaris com La gazette de Thiers, La galipote amb poemes, novel·les i textos en occità

Ha col·laborat en el disc Color Femnas (crdp Montpellier 2012)

Ha traduït al francès una de les novel·les de Femnas, en Occitanie, 2022, (éd Magellan)

Ha participat a Mémoires de l’occitanisme 2026 (ed Trabucaire)