EL POEMA
| AMOR LÍQUID |
|---|
Ets On existeixes: Innocent qui et vulgui acotar —El líquid no es copsa. Existeixo en cops d’ull descurosos I rebufs ofegats de l’essència. Mera traça esbudellada. Em rages de la boca Quan vull cridar Que mai he deixat de sentir-me estrangera En aquest cos tan teu. I et mostro el pit Farcit de poncelles pansides. Insígnia suïcida que decideix morir per tu. |
| Del llibre: L’ARQUITECTE Premi de Poesia Ventura Ametller, 2019 Edicions1984, 2019 |
EL LLIBRE
Compra el llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Ressenya d’Adrià Salcedo a CARÀCTERS
Entrevista a Sants3 Ràdio d’Eduard Reboll: AQUÍ
BIOGRAFIA
Laia M. Llobera (Coma-ruga, 1997) és graduada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. Actualment viu a Nova York, on estudia un màster en Art Contemporani. Va publicar L’Arquitecte (Edicions de 1984), després de guanyar el Premi de Poesia Ventura Ametller 2019. Ha inclòs poemes a les antologies Poesia Bloom (AdiA Edicions, 2018) i Liberoamericanas: 140 poetas contemporáneas (Liberoamérica, 2019) i als volums I i II de la revista antipoètica Poetry Spam. És fundadora del projecte de cooperació Un Llapis per Ghana.