VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| CAMBRA DE BANY – IV |
|---|
Apressa’t a fer la maleta. El temps ja et ve molt just No oblidis res: el sabó d’afaitar, els xoquins, el denti- frici, les aranyes de la por, el cor rosegat de llàgrimes, el globus de colorins aperduat pel sostre. On vas deixar el passaport? Ja saps que te’l demana ran. Apressa’t a fer la maleta. Posa-hi el teu infern, aquell amor de setembre que et va murgonar en el cor. No deixis res, però afanya’t. No sents com s’acosten unes passes? Mira’t per darrer cop en el mirall dels prodigis, llam- brega el gest de la mort. Adesa-ho tot ben adesat, que ho trobin tot a punt. Dissimula, fingeix, somriu. Agafaràs la maleta, clissaràs encara el mirall dels pro- digis, hi endevinaràs el gest de la desesperança. Obriràs la porta. |
| Del llibre: SPIRITUAL Columna Edicions, 1992 |
EL LLIBRE
SEMBLANÇA
El llibre Spiritual està dedicat a Antònia Vicens, a qui visitava amb freqüència els darrers anys de la seva vida, tot passejant pels carrers del barri antic de Palma, amb el seu vestit i el seu paraigua, com un gentleman britànic que volgués trepitjar fort la seva ciutat, el seu país. Visitava Vicens, que aleshores regentava una botigueta per aquell redol. El primer que crida l’atenció del llibre és el títol. Conscients de la preocupació del poeta per la mort, podríem pensar que es tracta d’un assaig de cant espiritual, a l’estil dels que haguessin pogut fer Maragall, Palau i Fabre o Ausiàs March. Però cal recordar el gust per la música pel nostre poeta, que es permet amb aquest títol un homenatge als spirituals negres americans.
Spiritual, tanmateix, té la mort com a tema central, però tractada de manera molt particular. Per començar, la divisió en tres parts absolutament simètriques. 27 poemes a la primera. 27 poemes a la tercera. 7 a la part central. La suma de tots, 61. La suma d’aquestes dues xifres, altra vegada, 7. El nombre màgic. Simètric. El nombre primer. En Joanet i els set missatges. La setmana. El canelobre de set braços. Les set meravelles del món. Els set pecats capitals. I els set colors de l’arc de Sant Martí. El set, el nombre indivisible. Com la vida i com el temps. El poeta s’acosta al fet de morir-se des de la infantesa, des del record marcit i, no obstant això, vivíssim, dels seus anys càndids. Amor, mort, record. El retorn als anys primers, mal que sigui recordant-los en el mite i en la fantasia, és un retorn també als seus morts, arrenglerats, esperant-lo, vetlant-lo, sentint-s’hi amb un parentiu encara més pròxim. (Text d’Antoni Riera)
REFERÈNCIES
«Galàxia Llompart» per Jaume C. Pons Alorda a ARA-BALEARS
«Josep M. Llompart o el patriotisme il·lustrat (1990)» per Jaume Vidal Alcover a ARA.CAT
«Josep Maria Llompart ens ha deixat massa d’hora (1993)» per Joan Triadú – Article obituari
«L’Any Llompart» per Sebastià Alzamora a ARA-BALEARS
«Home ferm, intel·lectual compromès» per Pere Antoni Pons a ARA-BALEARS
«Rescatar Llompart “del desert de l’oblit” per Martí Gelabert a VILAWEB
«Un poeta murgonat al cor del país» per Antoni Riera a L’ESTENEDOR
«Josep Maria Llompart, un gran home» per Miquel Payeras a EL TEMPS
BIOGRAFIA
Josep Maria Llompart (Palma de Mallorca, 1925-2013) Llicenciat en dret. Fou sotsdirector de Papeles de Son Armadans, assessor literari de l’Editorial Moll i redactor en cap de la revista Lluc. Presidí l’Obra Cultural Balear i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Destacà pels treballs de crítica i estudi de la literatura. La seva obra poètica aportà un to renovador a l’Escola Mallorquina, punt del qual partiren els seus Poemes de Mondragó;
després, es va inscriure en un realisme històric amb matisos irònics, i va evolucionar cap a l’experimentació i el formalisme amb obres com Mandràgola, que obtingué el Premi Crítica Serra d’Or (1981), i La capella dels dolors i altres poemes, guardonada amb la Lletra d’Or (1982). També publicà assaigs, com el recull Països Catalans i altres reflexions. Rebé el Premi Nacional de la Crítica de Madrid (1981), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1982) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982).