VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| L’ÚLTIMA PARAULA |
|---|
En cullo un ramell, de poncelles arrapades a la bardissa. Les dispose en un pitxer que aporta un to modernista a aquell racó de casa. Reposen les poncelles en la plàcida penombra. I un bon matí han esclatat com sexes pletòrics, les poncelles de rosa. La seua perfecció és pura obscenitat. Fan rutilar el silenci que toquen, les corol·les badades, fins que es retrauen en la seua maduresa, i s’hi marceixen i s’hi esfullen i componen una dansa laxa de pètals de rosa que l’aire oblida. Es redibuixen al terra rotllanes desconcertades de pètals, i jo m’estremesc, amb la nuesa de les tiges que guarden la memòria descarnada dels sexes pletòrics que foren. S’ensorren igualment els dies cansats, un a un, i el neguit m’ennuega: quant de temps dura l’eco de l’última paraula? |
| Del llibre: SEMPRE ÉS TARD Premi Miquel de Palol, 2020 PROA Edicions, 2020 |
EL LLIBRE
Compra el llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya de Víctor Obiols a ARALLEGIM
Ressenya de Lourdes Toledo a LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Meritxell Matas a CARÀCTERS
Ressenya de Pere Ciscar a LA LECTORA
BIOGRAFIA
Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968) és poeta i narradora. Llicenciada en Filologia Hispànica (1991) per la Universitat de València i doctorada en Filologia Catalana (2000) per la mateixa universitat. Va treballar durant cinc anys com a professora a l’Oficina de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Dénia. Responsable, de 1999 a 2016, de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia. En l’actualitat dirigeix la col•lecció de plaquettes «Razef» d’Edicions 96, on treballa.
Com a poeta ha publicat set llibres individuals, els darrers dels quals són Serena barca (2016) (Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2017), Sempre és tard (2020) (Premi de la Crítica de poesia 2021) i L’alegria de l’oblit (2025). L’any 2023 va publicar una Tria personal de trenta anys dedicats a la poesia, titulada La casa sota la lluna. Antologia (1992-2022).
Ha estat inclosa en antologies com Contemporànies (1999) o Imparables. Una antologia (2004); Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols, 2008); Women Writers in Catalan (2017) o Biologie des Gedichts (Heidelberg, 2023).
Com a narradora, és autora d’Àngels de nata (2013; il·lustracions de Maria Alcaraz Frasquet), i de L’Home del Capell de Palla (2017; il·lustracions d’Amadeu Vives). Ha participat amb un relat en el llibre col·lectiu 10 de 2 (FEV, 2015), i a Entre dones (Balandra, 2016).
Ha col·laborat en diversos mitjans com a crítica literària: Caràcters, Reduccions, Levante-EMV, o L’Aiguadolç.