VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| L’ACÀCIA PLENA DE LLUNA |
|---|
L’acàcia plena de lluna gemega en la nit d’argent. El setembre passa amb una llarga tremolor de vent. Lluu l’estelada dispersa i se’m recull l’esperit, oint la vaga conversa del vent, l’acàcia i la nit. Ai, que el meu cor ploraria i m’és feixuc com el fang, davant la nit, que fa via tota vestida de blanc! ¿Si fóra l’acàcia bruna o el cor que feia un lament? El setembre passa amb una llarga tremolor de vent. |
| Del llibre LA BRANCA (1918) Editorial POLÍGLOTA, 1920 |
Per cessió de drets de la FAMÍLIA MANENT
Agraïment a l’Arxiu Sonor de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida
REFERÈNCIES
Documental a TV3 de Josep M. López Llaví – Programa INÈDITS (1984)
Pòrtic de Marià Manent a la web de l’ AELC
Entrada de Marià Manent a la web de LLETRA
Entrada de Marià Manent a VERSOS.CAT
EL LLIBRE
BIOGRAFIA
Marià Manent i Cisa (Barcelona, 1898-1988) és considerat un dels grans poetes del Noucentisme català, al costat de Josep Carner, Carles Riba, J.V. Foix, Jaume Bofill i Mates “Guerau de Liost”, Josep Maria López-Picó i Tomàs Garcés, i una figura fonamental de la literatura catalana del segle XX i un activista cultural. A més de la poesia, també conreà la prosa, la crítica literària, l’assaig, el memorialisme i la traducció.
Tot i la seva formació noucentista, va evolucionar cap al simbolisme i la poesia pura. Manent, autoexigent i molt selectiu amb els poemes que va publicar, té una obra poètica pròpia més aviat breu recollida a la Poesia completa (1986). La seva obra El vel de Maia (1975), escrita durant els anys de la Guerra Civil transcorreguts a Viladrau (1936-1939) fruit de l’exili interior que patí amb la seva família, és considerat un dels millors exponents del dietarisme català. El volum complet del dietari abraça el període 1918-1981.
A banda del Manent poeta i prosista, també són molt apreciades les seves traduccions al català i al castellà, d’una extensió considerable. Són molts els poetes anglesos, nord-americans, irlandesos, francesos i xinesos als quals donà veu en català i castellà, els noms dels quals els trobareu a l’apartat de la bibliografia.
Abans de la Guerra Civil va col·laborar als diaris La Veu de Catalunya i El Matí i a la Revista de Catalunya, i passada la guerra a l’Avui, El Correo Catalán i La Vanguardia i a les revistes Ínsula i Serra d’Or, entre d’altres.
Marià Manent, membre del PEN Club Català, va rebre multitud de premis i distincions com el Premi Lletra d’Or (1968), el Premi Josep Pla (1974), la Creu de Sant Jordi (1981) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1985), a més de vuit Premi Crítica Serra d’Or entre 1968 i 1987 i la Creu de l’Orde de l’Imperi Britànic. (© Família Manent)
I moltes gràcies a tu, Margarita, per seguir-ho i pel teu interès. Una forta abraçada.
Gràcies una vegada mes pels enviaments de poemes, m’agrada molt escoltar-los en la veu de cada poeta citat. I després llegir-los.