Tornaveu Poètic

VÍDEO-LECTURA

Deixa el teu comentari aquí:

EL POEMA

MATERNITAT
Des del principi no ha estat moneda fàcil el teu riure. Quin pop te n’ofegà l’esclat en el bressol? Les guerres, ja ho sé prou, no són alegres. I potser no he sabut, en terra de ningú, plantar jardins oberts per als teus ulls… Ni treva, ni quarters, ni mapes coneguts, ni l’enemic amb rostre… I tu menges, dissolta en el meu pa, la guerra, liquada en els meus ossos i fosa dins la sang que s’agleva en amor difícil cap a tu.
Del llibre DESGLAÇ Editorial EMPÚRIES, 1988

MATERNITAT

Des del principi no ha estat moneda fàcil
el teu riure. Quin pop
te n’ofegà l’esclat en el bressol?
Les guerres, ja ho sé prou, no són alegres.
I potser no he sabut, en terra de ningú,
plantar jardins oberts per als teus ulls…
Ni treva, ni quarters,
ni mapes coneguts, ni l’enemic amb rostre…
I tu menges, dissolta
en el meu pa, la guerra,
liquada en els meus ossos
i fosa dins la sang
que s’agleva en amor
difícil cap a tu.

Del llibre DESGLAÇ
Editorial EMPÚRIES, 1988

EL LLIBRE

Compra el llibre AQUÍ

REFERÈNCIES

Ressenya de Marie-Claire Zimmermann a Revista REDUCCIONS

Ressenya de Fina Llorca a VISAT.cat

Ressenya de Maria Sevilla a LA LECTORA

Ressenya de Robert Tejada Ramírez a STUDOCU

«Maria-Mercè Marçal, l’escriptura com la vida», per Teresa Costa-Gramunt a NÚVOL

BIOGRAFIA

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952 – Barcelona, 1998) va ser una poeta, narradora, editora i traductora catalana, catedràtica d’institut de català. També va ser activista política, cultural i feminista.

Fins als deu anys va viure a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), d’on ella es considerava originària. Sempre va recordar el seu punt de partida: la vida amb la seva família, establerta al camp i dedicada a la vida de pagès. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, serà una constant en la seva obra.

Estudià Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, i es llicencià l’any 1975. El 1972 es casa amb el company d’estudis i poeta Ramon Balasch, de qui se separa el 1976. Aquest mateix any guanya el Premi Carles Riba amb el seu primer poemari, Cau de llunes, que es publicarà l’any següent. El 1979 publica el poemari Bruixa de dol. Alguns cantautors del moment, com Marina Rossell, Maria del Mar Bonet o Celdoni Fonoll, s’interessen per la seva obra i en musiquen alguns poemes. El 1980 té la seva filla Heura i decideix afrontar la maternitat en solitari. La seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien, li aporta premis com el Premio de la Crítica (1995), el premi Crítica Serra d’Or (1995), el Joan Crexells (1995) o el Prudenci Bertrana.

Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d’un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.