VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| ELS DETALLS |
|---|
Tot allò que li havies volgut dir, el que li havies dit en moments sense pes, allò que imaginaves que et diria i no va dir-te mai, allò que et deia mentre tu esperaves una altra cosa -i quina altra cosa …-, el que li deies per entretenir l’inajornable, el buit, l‘últim silenci és l’argument obscur d’aquestes abraçades sense signe, 1- sense color, sense amor ni destí, allò que no ha estat mai per pronunciar-se, allò que confiaves sordament en l’arribada d’aquest dia per estar segur de no tenir ocasió de dir-li mai, i de complaure’t planyent-te’n. |
| Del llibre: ALGUNS PAISATGES LABREU Edicions, 2018 |
EL LLIBRE
Compra el llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
BIOGRAFIA
Miquel de Palol (Barcelona, 1953) arquitecte de professió, no exerceix com a tal. És autor dels llibres de poesia Delta (1973), Quan? (1979), Salamó (1981), El Porxo de les Mirades (1983), Indiferència (1986), El Sol i la Mort (1996), Nocturns (2002), Aire amb Cel de Fons (2012), Dos Cors per una Bèstia (2015), Alguns Paisatges (2018), Desdoblament (2020) i Dies Claríssims de Síria (2023); de les novel·les El Jardí dels Set Crepuscles (1989), Ígur Neblí (1994), L’Àngel d’Hora en Hora (1995), El Legislador (1997), Consulta a Ripseu (1997), El Quincorn (1999), El Troiacord (2001), Un Home Vulgar (2006), El Testament d’Alcestis (2009), Què! (2018), Angèlica i Rafel (2019), Mònica Mir (2020), Copèrnic (2021) i Bootes (2023); dels assajos La Poesia en el Boudoir (2003), Dos Poetes (2006), Meditacions des de Catalunya (2011), El Llac dels Signes (2013), i dels aforismes Els Proverbis (2003).
Col·labora regularment en diferents publicacions periòdiques. Molts dels seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes i ha obtingut alguns premis literaris reconeguts àmpliament.