MIQUEL-LLUIS MUNTANÉ, poema ‘Penyora’ en la veu de TXELL SOTA


PENYORA

Apostaries un glop d’aire
perquè demà passat
aquest sauló guardés encara
la roentor del migdia,
perquè et visqués a la saliva
la guspira d’un bes,
perquè un esbart de falciots
vingués a anunciar !’alba.
Apostaries un glop d’aire,
i dos, i tres,
i tot el que pot cabre en els pulmons,
perquè només si escalfa el sol,
si batega el bes,
si et desvetlla l’aleteig de les aus,
!’aire té algun sentit quan el respires.
Del llibre: PASSATGES
Pròleg de Jaume Creus
Llibres del Segle, 2020

Compra el llibre aquí


Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LLAVOR CULTURAL

Ressenya de Jordi Llavina a NÚVOL


Miquel-Lluís Muntané i Sicart (Barcelona, 19 de setembre de 1956). Escriptor. Amb estudis en els camps de la filologia, la sociologia i la música, és autor d’una obra literària extensa i s’ha dedicat també a la docència, la traducció, la gestió cultural i el periodisme.

Fou editor i director de la revista Saba Poètica, que es publicà els anys 1980-92, i col·labora en diferents mitjans de comunicació. Alguns dels seus articles han estat recollits en tres volums: L’espai de la paraula (1990), Encetar la poma. Escrits sobre cultura (2008) i Tessel·les. Recull de textos sobre poesia (2025).

En el camp de l’associacionisme i la gestió cultural fou president de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO (1995-99), membre del Consell de Cultura de Barcelona (2008-15), i president de l’Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana (1998-2018).

La seva obra abraça els gèneres de la biografia: Antoni Coll i Cruells, el valor d’una tasca (1987), Miquel Pujadó, el bard incombustible (2019); l’assaig: Cultura i societat a la Barcelona del segle XVII (2007), El moviment coral dins el teixit social català (2016), UNESCO. Història d’un somni (2000), Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo (2025); les memòries: De sèver i de quars. Apunts memorialístics 1981-1999 (2015), Ombres sobre un fons blau. Memòria d’un nen a la Barcelona dels seixanta (2022); el dietari: La seducció dels rius (2006); el teatre: De portes endins (1987), La penúltima illa (1992), Teatre: Fulls en blanc / Per l’amor d’Eva (2021); la narració breu: Crònica d’hores petites (1981), Madrigal (2001) i la novel·la: Millor actriu secundària (1997), La fi dels dies llargs (2005).

Però destaca principalment en el gènere poètic, al qual pertany la major part de la seva obra: L’esperança del jonc (1980), Llegat de coratge (1983), A influx del perigeu (1985), L’altra distància (1994), El foc i la frontera (1997), Migdia a l’obrador (2003), El tomb de les batalles (2009), Hores tangents (2012), Qualitats de la fusta (2016), Passatges (2020) i L’ull i el sextant (2023). Una bona part dels poemes anteriors al 2020 han estat recollits a Construir la transparència (2018), antologia a cura de Vicenç Llorca. La seva obra poètica, escrita en un estil que aprofita intensament els recursos que ofereix el llenguatge literari, evoluciona des de l’expressió més diàfana de la lluita per fer camí oposant-se als valors negatius de la societat, fins a l’intent de comprendre la dimensió moral de l’ésser humà a través d’una percepció afinada del detall. Les obres més recents posen de manifest una estructuració com més va més estudiada i un llenguatge que capta amb precisió la subtilesa de les experiències vitals.

Una part de la seva obra ha estat traduïda al castellà: La hiedra obstinada (2010), traducció al castellà dels poemaris L’altra distància i Migdia a l’obrador i Horas tangentes (2019); la novel·la Mejor actriz secundaria (2013), i les peces teatrals La penúltima isla y Hojas en blanco (2016). També ha aparegut, en francès, l’antologia de poemes Les heures fertiles (2020).


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *