VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| Mort a Ravensbrück |
|---|
EI camp era un glop de nit lluny de tot i entre carenes. La Carme s’està morint el seu plany es perd per sempre. EI camp era un glop de nit al nord fum, vers el sud cendres. Així jo no vull morir lluny els cels i les arbredes. La Coloma que la sent a poc a poc s’hi arrossega. Diu mentre l’estreny ben fort dolços mots a cau d’orella. EI camp era un glop de nit lluny de tot i entre carenes lluny de tot i entre carenes lluny, lluny. |
| Del llibre: POEMES Publicat a: Edicions 62, 1977 |
SEMBLANÇA
El llibre Poemes de Montserrat Roig va ser publicat per Edicions 62, dins la col·lecció “Llibres a l’Abast”, l’any 1977. Aquesta és l’única edició en forma de llibre que recull la seva poesia, escrita sobretot entre finals dels anys 60 i primers 70, en paral·lel a les primeres novel·les.
El compromís polític, social i cultural que caracteritza Roig com a escriptora deriva, aquí, en l’elaboració d’un text certament documentat i que procura contrastar les dades, però que en cap moment no persegueix una suposada objectivitat històrica. Al contrari, es tracta d’un text ple de passió i que no amaga el posicionament ideològic, personal, de qui l’escriu: una Roig plenament identificada amb el dolor dels supervivents i profundament revoltada contra el nazisme i la injustícia posterior de les anomenades democràcies europees. (Sinopsi per Neus Real)
REFERÈNCIES
“La força de Montserrat Roig”, per Jordi Nopca a ARA-LLEGIM
“La memòria, un acte d’amor”, per Maria Nunes a LLEGIR.CAT
“L’anell de Ravensbrück”, per Gemma Busquets Ros a LA REPÚBLICA
“Homenatge a les dones deportades a l’infern de Ravensbrück”, per Sílvia Marimon al diari ARA
BIOGRAFIA
Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991). Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversos programes de televisió, mitjà en el qual excel·leix com a entrevistadora, sobretot d’escriptors de generacions precedents. El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen.
La seva segona novel·la, El temps de les cireres, que reprèn el fil d’alguns dels personatges de la primera, Ramona, adéu, guanya el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l’Holocaust i que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d’Or (1978). Publica L’agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d’una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Fa també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es vincula públicament a la lluita per la condició de la dona.
Versos intensos i corprenedors d’una veu sempre enyorada