VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| La clau |
|---|
| Dins el calaix, la clau antiga et crida, una rampoina més entre rampoines: les dents de llet, un ble de rínxol mort, un cromo brut, un pinyol foradat, un clavell sec, un sobre esgrogueït, uns fulls en blanc, la ploma despuntada… Dins el calaix, que ja no obres mai, deixa la clau una ombra de rovell. Ja no hi deu ser aquell pany que abans obria, potser tampoc la porta que tancava, ni aquella veu que en sentir-la somreia. Però al calaix la clau deses encara. |
| -Poema inèdit– |
SEMBLANÇA
Amb la repetició, sovint amb una puntuació escassa, amb un to que escoltem repetit en veu baixa, la major part dels poemes d’Izquierdo demanen de ser llegits sense massa publicitat. Per dues raons fonamentals: o per poder subratllar-ne millor la ironia i el distanciament o per donar acollida a una forma lírica d’exterioritzar la preocupació o el dolor personal (Francesc Parcerisas)
REFERÈNCIES
Ressenya de Francesc Parcerisas a QUADERN EL PAÍS
«Un cenotafi a l’amor», per David Castillo a ELPUNTAVUI
«Mortal y rosa», per Jordi Galves a CULTURES de LA VANGUARDIA
«Entrevista a Oriol Izquierdo», per Juli Capilla a Revista CARÀCTERS
BIOGRAFIA
Oriol Izquierdo i Llopis (Barcelona, 1963) és un escriptor i gestor cultural català. És llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona i Doctorat en Comunicació i Humanitats per la Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull (URL), 2010. Des del 1980 està estretament vinculat al món cultural català desenvolupant diferents tasques.
En l’àmbit acadèmic, ha donat classes de literatura i seminaris d’humanitats a la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), a la Universitat Oberta de Catalunya, a la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès.
Pel que fa als mitjans de comunicació, ha col·laborat regularment amb diaris com La Vanguardia o l’Avui. També ha exercit la crítica literària en diversos diaris i revistes de Barcelona, València i Madrid, en nom propi o com a membre del «col·lectiu Joan Orja». És un dels autors de l’assaig Fahrenheit 212. Una aproximació a la literatura catalana recent (La Magrana, 1989).
El 1991 va ser impulsor, amb Jaume Subirana, de la Revista magnètica, publicació electrònica de crítica cultural (1992-1996) i, amb Vicent Partal, de Vilaweb Lletres (2001). Ha participat com a cap de redacció en la creació, el 1999, de la publicació trimestral Idees. Com a editor, ha sigut director literari d’Edicions Proa (Grup Enciclopèdia Catalana), entre 1987 i 1998, i responsable de publicacions de la Fundació Joan Maragall. Ha estat secretari general de l’Opinió Catalana i ha sigut membre, entre d’altres, del jurat de la Lletra d’Or.
L’any 2007 va publicar el llibre de poemes Moments feliços, i el mateix any fou nomenat director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Ho va ser fins el 2013.
Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i és marmessor de l’obra de Teresa d’Arenys.
Ha publicat algun llibre per a infants, com Una festa sobre rodes, escrit amb Dolors Borau i il·lustrat per Ignasi Blanch. El 2004 va estrenar el seu blog OI?, un dels primers de Vilaweb.
La clau i l»ombra de rovell encara. Qui sap la porta on ens duia?
La clau i l’ombra de rovell ..encara. qui sap la porta on ens duia.
Versos d’una gran bellesa i una exquisida sensibilitat. Magnífic!
Paraules justes per expressar pensaments profunds, que queden dessats aprop del cor. Gràcies per compartir.
Tots tenim aquests calaixos que recorden temps passats, llocs i persones.
Molt bonic
Sort tenim els que mantenim el racó de la memoria ben viu. Una abraçada