QUIM VILAR, poema ‘Abelles’, en la veu de l’autor


 ABELLES

 

                          … m’hi melroso
m´hi refresco, i allí bresco dia i nit.
Jacint VERDAGUER

 
L’aigua, la mel, la flor, la flor de l’aigua,
l’eixam bevent, el sol, bresca la tarda.
 
La vida, la set, la pila d’aigua,
la tola, el suro moll, l’ombra que canta.
 
Cent abelles brunzint, sembla que dansin,
mil besos, mil manyacs, tots a flor d’aigua.
 
L’eixam va i ve del rusc, ni se’ns espanta,
fa el seu camí tot sol, i sol, treballa.
 
Darrer rusc de la vall, bonior, calma,
tresor de mel ocult, suro de plata.
 
Potser hi farem arrels i serem arbres,
orenga, romaní, vímet o canya.
 
Abelles que vindran, si el vent ens branda,
faran el rusc més ric de sol i tarda.
Del llibre: L’INSTANT ALS ULLS 
Publicació a BALBEC, 2024

Compra el llibre AQUÍ


L’INSTANT ALS ULLS és una antologia de poemes dels darrers quinze anys ordenats cronològicament però sense cap marca de temps que el poeta ha triat i que ha decidit publicar gràcies a la insistència tenaç d’uns quants amics. L’instant és l’embolcall d’aquest poema, diu un vers seu de fa temps. També podria ser l’embolcall d’aquest llibre. Un regal que el poeta no sap com fer i per això escriu:

No sé com regalar-te

tot el que et mereixes:

el paradís,

l’instant gloriós,

el meu enyor sota la lluna.

Uns mesos abans que CAFÈ CENTRAL i LLIBRES DEL SEGLE publiquessin L’INSTANT ALS ULLS, Jad Hatem (professor de Filosofia a la universitat Saint Joseph de Beirut) va publicar l’assaig LE CHEMIN FORESTIER DE LA POÉSIE SELON QUIM VILAR editat a Editions Saër-Al Mashrek del Líban. Aquest assaig comenta 10 poemes de L’INSTANT ALS ULLS i un poema inèdit, i va ser traduït per Lourdes Godoy i publicat per les dues editorials catalanes fora de col·lecció al mateix temps que publicaven el llibre que comentem, que és el número 26 de la col·lecció Balbec. Jad Hatem escriu a EL CAMÍ DEL BOSC DE LA POESIA… : “Dins el bosc salvatge per definició, s’hi enfonsen uns camins que tot de cop es perden i s’endinsen en espessors impenetrables i uns altres que sempre porten a llocs previstos o imprevistos. N’hi ha que, per indrets escarpats, s’aventuren per mons improbables. Donant a llum el vers per concepció i escriptura, Quim Vilar traça per boscos terrestres i celestes un camí pel qual penetra per posar en poesia amb un rar enginy, la natura que ell mira i que el mira. Com que sempre experimentem l’ésser a través de disposicions ben definides, el poeta català emprèn o fressa el camí del bosc a redòs d’una experiència original de l’escriptura que vol ser lliure.”


Hi ha dos reculls anteriors del poeta que van ser publicats per Enric Prat i Pep Vila a la plaqueta SENHAL: Set senhals i dos oasis (nº 151) i Quadern de Leipzig (nº 159); i recentment han aparegut dues ressenyes a les revistes Serra d’Or i Revista de Girona. Lourdes Godoy Tomàs signa Amb el fil d’or dels versos al número 789 de setembre de 2025 de Serra d’Or; i Mireia Lleó i Bertran escriu L’instant màgic del poema al número 352 de la Revista de Girona corresponent als mesos de setembre-octubre de 2025.


Joaquim Vilar i Sais, Madremanya (1955), és professor de Llengua i Literatura Catalanes. El primer nom de poeta que recorda -de quan era petit i anava a l’escola a Sant Julià de Ramis- és el de Juan Ramon Jiménez. Potser aquesta influència va fer que de més gran llegís intensament els poetes clàssics de casa i de fora i que, ara, també llegeixi els poetes joves actuals i els consagrats.

Sempre ha escrit poemes i, si ha escaigut, n’ha regalat, recitat i llegit en tot tipus de celebracions.

L’any 2016 va ser guardonat amb el 34è premi de l’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MONTSENY.

Creu que el món és ple de senyals i que tot el món és Poesia. La seva tasca de poeta consisteix a donar forma als poemes que veu quan tresca pels camps o pels boscos. Poemes que, de fet, creu que ja hi són abans que ell els escrigui i també hi serien si ell no ho fes.

Inici de pàgina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *