RAMON RAMON, poema 'Què he vist sinó un tros de mar?', en la veu de l'autor - TornaveuPoètic

VÍDEO-LECTURA

EL POEMA

Què he vist sinó un tros de mar?
Què he vist sinó un tros de mar? Mai he sabut saltar aquest onatge infantil. No tinc llunyanies per a capgirar el temps. No sé salpar d’una platja d’estiu. Veig sortir el sol com una ferradura de la fornal. Se m’acosta fins que embogeix dins la meua pell: un estel condemnat a ser la meua sang, a crear i a destruir. Me’l bec cada dia com un vi antic. Fins que cau, agre o dolç, a l’intestí d’un déu. Què he vist sinó el cicle diari i cec del foc? I pregant, cada dia pregant, perquè aquesta humil bellesa de la mar no tinga un mal pensament i ho anorree tot.
Del llibre: MAR DE XERACO Editorial: Edicions 96, 2026

Què he vist sinó un tros de mar?

Què he vist sinó un tros de mar? Mai he sabut saltar aquest
onatge infantil. No tinc llunyanies per a capgirar el temps.
No sé salpar d’una platja d’estiu. Veig sortir el sol com una
ferradura de la fornal. Se m’acosta fins que embogeix dins la
meua pell: un estel condemnat a ser la meua sang, a crear i a
destruir. Me’l bec cada dia com un vi antic. Fins que cau, agre
o dolç, a l’intestí d’un déu. Què he vist sinó el cicle diari i cec
del foc? I pregant, cada dia pregant, perquè aquesta humil
bellesa de la mar no tinga un mal pensament i ho anorree tot.

Del llibre: MAR DE XERACO
Editorial: Edicions 96, 2026

SEMBLANÇA

Mar de Xeraco té ben clar el sentit de la seva brillant col·lecció d’imatges, que ens sorprenen amb autèntiques il·luminacions aquí i allà de les pàgines, sempre cercant de clarificar aquest món inevitablement present, sempre en amalgama de memòria i desig, on es barregen els vius i els morts i els encara no nascuts i els que no van néixer, on es barregen el món íntim amb el món extern, el món dels nostres fantasmes amb la realitat sovint també fantasmagòrica, i tot plegat en una polifonia de veus reals i imaginàries que conformen sovint un món d’adolorida esperança —la descendència et prohibeix el nihilisme—, aquest món només suportable quan l’aconseguim dir. (De Carles Camps Mundó)

EL LLIBRE

REFERÈNCIES

Impromptu sobre Mar de Xeraco, de Ramon Ramon, de Carles Camps Mundó a QUADERN DE LES IDEES

‘Ramon Ramon i Josep Piera’, per Pau Sanchis Ferrer a DIARI LA VEU

‘Un raig de sol com un xanglot de raïm rosat’, per Jaume C. Pons Alorda a ARA-BALEARS

‘Mar de Xeraco’, per Manel Alonso a DIARI GRAN

BIOGRAFIA

Ramon Ramon i Raga (Catarroja, Horta del Sud, 1970). Dedicat professionalment a la correcció lingüística a l’Editorial Afers, com a escriptor s’inicià en la creació poètica. El 1991, a vint-i-un anys, publicà el seu primer llibre, A tall d’incendi (premi Benvingut Oliver), que anunciava una promesa poètica que s’ha confirmat amb tres poemaris més: Primavera inacabada (1995, premi de poesia Festa d’Elx 1992), Contra el desig (1999, premi Manuel Rodríguez Martínez) i Cor desmoblat (2004). També és autor de Cor desmoblat (2004), Simfonia per a un estat de coma (2011, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de Poesia) i Els temps interromputs (2016). La seva poesia, de figuració realista, dibuixa una marcada línia ascendent d’exigència intel·lectual, moral i artística. Ha estat inclòs en diverses antologies, com ara Dotze poetes joves valencians (2000) i 21 poetes del XXI (2001).

En prosa debutà amb Dins el camp d’herba (dietari 2009-2012) (2014), i continuà amb Llum a l’atzucac (2018, premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta). Es consolidà com autor prosistic amb No sé què mor. Dietari 2017-2019 (2021, premi Andròmina de narrativa 2020), i el 2026 publicà L’any dels cinquanta. Dietari 2020.