SEBASTIÀ ALZAMORA, poema ‘Lliris’, en la veu de l’autor


LLIRIS

El primer lliri del corral, va néixer
un dilluns qualsevol d’un hivern lent,
sense polèmica, discretament:
va ser important tan sols per voler créixer,

i per la voluntat de ser present.
El segon lliri ja duia el teu nom,
desafiava un hivern inclement,
i era important tant pel quan com pel com.

Després vingueren lliris a balquena:
un és un ventre, l’altre és una esquena,
i entre tots sumen el teu esquelet.

Miro el corral, aquest espai estret:
i com més blanca es desplega la flor,
més absurda es torna la meva por.
Del llibre: LA NETEDAT
Edicions PROA, 2018

Ressenya de Gemma Medina a LA LECTORA

Ressenya de Miquel Àngel Llauger a ARA-BALEARS

Ressenya de Gerard E. Mur a NÚVOL


Compra el llibre AQUÍ


Sebastià Alzamora i Martín (Llucmajor, Mallorca, 6 de març de 1972). Com a narrador publicà la novel·la experimental L’extinció (1999, premi Documenta), i aconseguí una bona recepció crítica i de públic amb Sara i Jeremies (2002, premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga), en què l’amor i el mal marquen el transcurs d’una vida. Posteriorment ha publicat en el mateix gènere La pell i la princesa (2004, premi Josep Pla); Nit de l’ànima (2007); Miracle a Llucmajor (2010); Crim de sang (2012, premi Sant Jordi 2011), obra que parteix de la matança històrica de 172 maristes a mans de nuclis anarcosindicalistes l’estiu del 1936 a Barcelona; Dos amics de vint anys (2013), recreació de l’amistat entre els poetes Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu; La malcontenta (2015), una història de revenja en la Mallorca rural del segle XIX, Reis del món (2020), en què explora l’amistat entre l’orientalista Joan Mascaró i el banquer Joan March, Ràbia (2022, premi Òmnium) i El federal (2024), sobre la revolta federalista de la Bisbal d’Empordà del 1869.

Formà part del nucli generacional anomenat Els Imparables i ha col·laborat en el llibre col·lectiu, juntament amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano, Dogmàtica imparable. Abandoneu tota esperança (2005). A la segona meitat de la dècada de 2000 dirigí la revista Cultura del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’any 1996 rebé el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1996) en reconeixement a la seva tasca de defensa i promoció de la llengua catalana a les Illes Balears. El 2020 fou elegit membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. (Font: Enciclopèdia.cat)

Un comentari

  1. Un llibre lluminós, nevessari, preciós i aquest poema bellesa nua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *