Del llibre LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA (Labreu edicions, 2018)
Tota la nit he caminat amb els arbres al meu darrere.
Quan he arribar a casa, el meu plor era un gemec
d’ocell. He pensat en el dia que vaig arribar fins al
mar sense dir-ho a ningú i vaig escriure l’hivern en
una llibreta. He pensat en la pell tibant de la cara, en
les esquerdes que s’hi obren, i no he parlat. M’has
mirat com si no passés res, ben bé com mira algú que
se sap sol.
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Compra el llibre aquí