VÍDEO-LECTURA
Lectura en català en la veu de D. Sam Abrams:
EL POEMA
| IN THE DESERT | AL DESERT |
|---|---|
IN THE DESERT I SAW A CREATURE, NAKED, BESTIAL, WHO, SQUATTING UPON THE GROUND, HELD HIS HEART IN HIS HANDS, AND ATE OF IT I SAID, «IS IT GOOD, FRIEND?» “IT IS BITTER—BITTER, HE ANSWERED; “BUT I LIKE IT BECAUSE IT IS BITTER* AND BECAUSE IT IS MY HEART.» | AL DESERT VAIG VEURE UNA CRIATURA, NUA, BESTIAL, QUE, AGENOLLADA, TENIA EL COR A LES MANS I EN MENJAVA. VAIG DIR, “ÉS BO, AMIC?” “ÉS AMARG—AMARG”, VA RESPONDRE, “PERÒ M’AGRADA PERQUÉ ÉS AMARG, I PERQUÉ ÉS EL MEU COR.» |
Del llibre: GENETS NEGRES I ALTRES RATLLES
Traducció i pròleg: D. Sam Abrams
Editorial: BALBEC, 2025
SEMBLANÇA
Els genets del títol se’ns presenten, ja en la primera peça, com a representants de l’apocalipsi, com l’escamot que forma “la cavalcada del pecat”. La poesia de Crane és crua, escairada, punyent, i sembla que es proposi defugir la bellesa canònica. Com el poema ‘In the desert’ que evoca una criatura del desert que, amb el cor propi a les mans, se l’anava cruspint.
Stephen Crane escrivia tot amb lletres de caixa alta, “a imitació, per una banda, de la universalitat de les inscripcions grecollatines, i, de l’altra, de la urgència dels telegrames, dels titulars dels diaris i dels cartells i anuncis de promoció del carrer”.
Crane va menar una carrera literària “absolutament meteòrica”. I és que “va arribar a produir un centenar d’obres de primera magnitud en només quinze anys, entre el 1885 i el 1900”.
La figura del poeta i periodista Stephen Crane manté l’emblema del seu caràcter llegendari als Estats Units. D’ell se n’han ocupat en diferents llibres autors contemporanis com el mateix Paul Auster. La seva obra, de la qual només ens ha arribat en català els títols de narrativa com ‘La insígnia roja del coratge’ o ‘El monstre’, desembarca ara en la seva vessant poètica amb aquests ‘Genets negres i altres ratlles’ traduïts i prologats per D. Sam Abrams.
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
REFERÈNCIES
«El cor amarg de Stephen Crane», per Jordi Llavina a EL PUNT AVUI
Stephen Crane a POETRY FUNDATION
«El Crane de Auster», per Rafael Rojas a EL ESTORNUDO
Cora Taylor, una relació determinant
«The Scandalous Mrs. Crane», per Strange Company
«On Cora Crane and the Literary Women Who Prop Up Literary Men», per Jaime Fuller a LITERARI HUB
Cora Taylor, el nom de naixement del qual era Cora Ethel Eaton Howarth (1868 – 1910), va ser una empresària estatunidenca, propietària de clubs nocturns i bordells, escriptora i periodista. És coneguda sobretot per haver estat la parella de fet de l’escriptor Stephen Crane des de 1896 fins a la mort d’aquest en 1900, i per haver adoptat el seu cognom encara que mai van arribar a casar-se. Continuava estant legalment casada amb el seu segon marit, el capità Donald William Stewart, un oficial militar britànic que havia servit a l’Índia.
Cora va conèixer a l’escriptor i periodista Stephen Crane en 1896. Crane es trobava llavors en Jacksonville, de camí a Cuba, on havia de cobrir la guerra hispà-estatunidenca. Ja gaudia d’una certa fama gràcies al seu llibre The Xarxa Badge of Courage (1895), una novel·la basada en la Guerra de Secessió. Encara que la parella no pot casar-se, Cora passa a presentar-se amb el cognom Crane. Roman al seu costat fins a la mort d’aquest, en 1900.
En 1897, Cora Crane viatja a Grècia amb Stephen per a cobrir la guerra greco-turca per a la premsa novaiorquesa. En aquesta ocasió utilitza el pseudònim de Imogene Carter. Després de la guerra, els Crane es van instal·lar a Anglaterra, on van entaular amistat amb l’elit literària i es van unir a la Societat Fabiana. Durant la seva estada, van ocultar la realitat dels seus limitats recursos econòmics i es van divertir sense miraments. Van llogar una vila en Oxted, anomenada Ravensbrook.
Cora s’encarregava de mecanografiar els nous relats de Crane, corregir-los i assegurar-se que escrivís. «Els bells pensaments que bullen en la ment de Stephen són senzillament infinits! La seva gran dificultat és la falta d’aquesta aplicació mecànica que fa que un home treballi amb constància», li va escriure a l’escriptor Edward Garnett al gener de 1899, una cosa una mica injusta per a un home malalt de vint-i-tants anys que ja havia escrit diversos llibres i molts relats curts i poemes, però comprensible venint de la persona que havia d’esbrinar com pagar una casa de la grandària de les seves ambicions, si no de la realitat.
A causa de la deterioració de la seva salut a causa de la tuberculosi, Stephen Crane es trasllada al balneari de Badenweiler, en els límits de la Selva Negra. Allí mor el 5 de juny de 1900, a l’edat de 28 anys. En el seu testament, li deixa tot el que posseeix a Cora. Ella s’encarrega de repatriar el seu cos als Estats Units i d’organitzar el seu enterrament en el seu estat natal, Nova Jersey.
BIOGRAFIA
Stephen Crane (Newark, Nova Jersey, 1871-Badenweiler, Alemanya, 1900) va ser un escriptor i periodista estatunidenc, influent en la literatura del segle xx. Crane va ser el catorzè i últim fill d’un matrimoni pertanyent a l’Església Metodista. En 1890 es va traslladar a Nova York per treballar pel seu compte com a reporter dels barris baixos, treball que juntament amb la seva pobresa li proporcionaria material per a la primera novel·la.
Maggie, una noia del carrer (1893) va ser la seva novel·la inicial, va publicar-la amb pseudònim i la va haver de pagar ell mateix; va merèixer els elogis de diversos escriptors, però no va tenir èxit comercial; avui és un clàssic. La va seguir La insígnia roja del coratge (1896), un relat fortament líric i realista sobre la Guerra Civil Nord-americana, que segueix sent reconeguda internacionalment com un estudi psicològic, precís i profund d’un soldat jove. En la novel·la descriu cert episodi de la guerra civil des de dins. Aquesta obra, de constants reedicions, va ser portada al cinema per John Huston.
A pesar que no havia viscut experiències militars, la descripció de les dures proves de combat que revelava en la seva obra (basada en documentació i imaginació), va induir a diversos periodistes nord-americans i estrangers a contractar-lo com a corresponsal en la Guerra dels Trenta Dies (guerra greco-turca de 1897) i en la Guerra Hispano-nord-americana (1898).
El 1896 el vaixell en el qual acompanyava a una expedició dels Estats Units a Cuba, va naufragar i va estar quatre dies a la deriva, la qual cosa a la llarga li va ocasionar una tuberculosi. Va plasmar aquestes experiències en el llibre de contes The Open Boat and Other Tales (1898). El 1897 es va establir a Anglaterra, on va fer amistat amb els escriptors Henry James i Joseph Conrad, qui va lloar la seva gran novel·la.
Poc abans de la seva mort va aparèixer el que és probablement el seu llibre més popular, Whilomville Stories (1900). El naturalisme de Crane no és tan desesperat com el d’Émile Zola i es troba a més amarat d’un fort lirisme.
Va escriure un total de dotze llibres fins a morir de tuberculosi, als 28 anys, a Badenweiler (Alemanya). Una sàtira del temperament romàntic que va deixar inacabada, The O’Ruddy, va ser conclosa per Robert Barr i es va donar a conèixer el 1903. (Font: Viquipèdia)
Té un simbolisme molt bestia.
M’ha agradat sentir la veu del Sam i la traducció que en fa.
Jaume
Moltes gràcies Margarita pels teus comentaris!!
Una abraçada
Mil Gràcies Umbert!
Mil Gràcies Sam Per la traducció i la doble lectura!
He llegit el llibre , vaig quedar Estorada al descobrir aquest poeta !
El poema escullit és d’una bellesa terrible.