Del llibre D’UNA SOLA BRANCA (Edicions Proa, 2021), Premi Miquel de Palol, 2021
Després de tu, el vell taronger
floria cada primavera,
olorosa sang de viva neu
vora el rec de reclosa soterrada.
Em sorprenia i em sorprèn encara.
que no volguessis escapçar-lo,
i l’obstinada queixa amb què et planyies,
lament d’amor, a frec de tórtores callades:
—El taronger només farà taronja amarga.
Irrecuperables es drecen els tarongers,
llegeixo a la terra llaurada de l’oblit,
i m’acompanya el teu enuig quan veig
com s’alcen tortuoses les taronges
i el mateix gust que un dia maleïres,
ara i adés em salva.
Ressenya d’Enric Umbert-Recach a NÚVOL
Ressenya de Laia Güell a Revista CARÀCTERS
Ressenya de Jordi Llavina a ARA LLEGIM
Compra el llibre aquí