VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| MAI |
|---|
| Ara ja no ho sabré, no sabré mai, si hi havia cap busca marcant hores en el temps aturat. Dos quarts de mai. I en obrir els ulls, perduda en uns afores entre l’ésser i el son, sols una veu dient «he donat hora al seu rellotge, senyora, ai!, que la vida té un preu, i una cabuda l’espai que ens allotja». Així, ja no sabré mai quin instant va esborrar el foc, l’aigua, la terra, l’aire. Dos quarts d’enlloc, i sentir-me estadant d’un habitacle que no em pertany gaire però vaig, pam a pam, reconeixent… Cos del meu cos, que m’atreu dolçament. |
| Del llibre: HORES dins de: ‘Obra poètica, 1973 – 2015‘ Publicat a Edicions Vitel·la, 2017 |
REFERÈNCIES
Article de Jordi Llavina a EL PUNT AVUI
Article de Teresa Costa-Gramunt a NÚVOL
Article de Jordi Nopca a ARA-LLEGIM
Article d’Oriol Izquierdo al seu BLOG
Poemes publicats a la revista RELS (Núm. 8 (hivern 2006) amb el títol de Pensaments Simples (Il·lustracions d’Enric Maass)
EL LLIBRE
Compra el llibre d’Obra poètica AQUÍ
BIOGRAFIA
Maria Teresa Bertran i Rossell (Arenys de Mar, Maresme, 24 de maig de 1952 — Arenys de Mar, Maresme, 12 de febrer de 2024) Poeta i narradora, coneguda amb el pseudònim de Teresa d’Arenys.
Instal·lada amb la seva parella el pintor Enric Maass a Horta de Sant Joan (Terra Alta) durant una dècada, el 1984 retornaren a Arenys de Mar. És en aquest període que es donà a conèixer guanyant el premi Amadeu Oller amb Aor (1976), un seu primer recull de poemes que fou reeditat juntament amb un nou recull, Murmuris (1986), i L’onada (1980). A la seva poesia combina classicisme formal tradicional amb una visió netament contemporània del món. L’any 2009 publicà Versos de vi novell, amb il·lustracions de Maass, un recull de poemes premiat el 1977.
Com a traductora, a més de Dos rèquiems (1997) de R.M. Rilque, destaquen les seves treballades versions, en prosa poètica, de poesia tuàreg, fetes al llarg de la dècada de 1990 i aplegades a La requesta i el refús (1996) i Tuareg. Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar (1999, que guanyà el V premi Cadaqués a Quima Jaume 2000). El 2001 publicà la seva única novel·la, El quadern d’Agnès Solà, i el 2013 Epístola a un amic mort.
El 2018 fou guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or de poesia per Obra poètica (1973-2015) (2017).
Margarita, una gran pèrdua la de la Teresa. La recordarem sempre, sobretot llegint-la.
Una abraçada
Enric
No sabia que Teresa D’Arenys hagués mort.
Ho sento molt! En Pau descansi.
La vaig conèixer en un viatge, gran sonetista i molt espiritual.