VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| El perfecte forat d’un tret… |
|---|
El perfecte forat d’un tret al vidre, sense esquerdes l’esgroguissada fotografia d’uns avis sense nom. Cicle vital clos: es fonen els lligams. No se senten rialles entre el fullam del riu, resta el laberint orb d’intuïtives respostes. Reajustament dels mots en herètica confusió d’olors. Qui llegirà aquesta farsa d’una història personal? |
| Del llibre: BLAUS Dins del llibre: CONVIVÈNCIA D’AIGÜES LABREU Edicions, 2017 |
SEMBLANÇA
Convivència d’aigües (Barcelona: LaBreu, 2017) és una edició antològica que posa remei a la necessitat de reeditar, compilar i difondre una obra feta poètica que s’inicià amb la publicació, l’any 1971, D’amors, d’enyors i d’altres coses. Convivència d’aigües ha anat a cura d’Andreu Subirats i Toni Cardona, que compta amb un pròleg del primer, i un epíleg d’Albert Roig. L’obra ha estat mereixedora del Premi de la Crítica Catalana (que lliura l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana)
«Llegir la poesia de Zoraida Burgos és com entrar en una casa petita i acollidora, una mica humida, amb poques finestres. Una casa de treballadors de la terra, llauradors, llenyataires. Elemental i rudimentària, una casa com una escola de poble. A l’interior d’aquesta casa, d’aquest llibre que reuneix l’obra poètica de l’autora nascuda a Tortosa, hi ha el foc que crema entre les mans el desgast de la memòria». (De Begonya Mezquita)
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
REFERÈNCIES
«Zoraida Burgos. Convivència d’aigües», per Albert Ventura a NÚVOL
«Sobre Convivència d’aigües de Zoraida Burgos», per Andreu Subirats a REDUCCIONS
«Zoraida Burgos: “La poesia social era una necessitat, no una moda”, per Anna Ballbona a ARA-LLEGIM
«Amb una brasa entre els dits», per Begonya Mezquita a Revista TRAPEZI
BIOGRAFIA
Zoraida Burgos i Matheu neix a Tortosa (Baix Ebre) el 10 de març del 1933. Diplomada en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona, sempre ha exercit de bibliotecària com a professió principal.
L’any 1970 obté el premi Màrius Torres de Lleida pel poemari D’amors, d’enyors i d’altres coses (1971), llibre censurat pel franquisme. La seva obra poètica també roman dispersa en diverses antologies com l’Antologia de la poesia social catalana (1974), Antologia da novissima poesia catalana (1974), Antologia Price-Congrés (1977), Les cinc branques. Poesia femenina catalana (1975) o La littérature catalane dins Europe (1981). Zoraida Burgos, en efecte, és més coneguda, als inicis de la seva carrera literària, per la col·laboració constant en antologies que no pas per la publicació dels seus poemaris.
El 1971 publica una sèrie d’obres de narrativa infantil a l’editorial Joventut. És el cas dels llibres Les perdiuetes de les potes vermelles, Les culleretes de lluna, El mussol que va obrir els ulls de dia i La negreta Safu i el Narcís.
L’any 1978 apareix el poemari Vespres, primera obra de l’autora tortosina que no pateix cap trava per veure la llum. Malgrat tot, es tracta d’una edició quasi artesana de tot just una cinquantena d’exemplars. Aquí, la poeta mostra una major preocupació formal —que mantindrà ja fins a Reflexos (1989)— i és a partir d’aquest títol que la producció poètica es pot entendre de forma unitària, juntament amb Cicle de la nit (1982), Reflexos i Blaus (1993). Per aquest darrer poemari, Zoraida Burgos obté el premi Guerau de Liost de poesia, l’any 1992.
L’obra en prosa, iniciada l’any 1971 amb el conreu de la narrativa infantil, es veu premiada l’any 1993 amb el guardó Josep Pin i Soler de narrativa per l’obra L’obsessió de les dunes. En els darrers anys, participa en els volums col·lectius Verdaguer i Manyà, vides creuades (2002) amb «La meua memòria del Dr. Manyà» i El brogit de l’Ebre. 15 narradors donen veu al riu (2003) amb l’escrit «La meva soledat i jo».
Zoraida Burgos ha estat, durant molts anys, l’única veu femenina de la literatura de les Terres de l’Ebre i forma part —juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres— de la generació de la postguerra catalana a Tortosa.
Ha traduït al català Carta des de la presó de Birmingham, de Martin Luther King i alguns dels seus poemes han estat traduïts a l’espanyol, al portuguès i al francès.
Després d’uns anys sense publicar poesia, el 2012 és guardonada amb el Premi de poesia Vila de Lloseta amb el recull Absolc el temps. El 2017 l’editorial LaBreu compila en un sol volum tots els seus poemaris publicats fins al moment i alguns poemes inèdits a l’antologia Convivència d’aigües, amb una introducció d’Andreu Subirats i un epíleg d’Albert Roig. Aquest volum és guardonat amb el Premi de la Crítica Catalana de poesia, a la millor obra de poesia en català de l’any 2017. En paraules del Jurat del premi, «Convivència d’aigües és una obra d’art commovedora perquè reuneix en un sol volum l’esforç de tota una vida. Els seus poemes donen fe de l’evolució d’una veu insòlita però ben reconeixible des de l’ímpetu dels primers versos fins a l’equilibri de la maduresa, que li permet navegar entre les grans contradiccions de la vida, la recerca de la identitat i els seus miratges.»
Zoraida Burgos mor a Tortosa al gener de 2026 a l’edat de noranta-dos anys. Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.