EZRA POUND, poema ‘Amb usura’, llegit per l’autor


Canto XLV
 
With usura
 
With usura hath no man a house of good stone
each block cut smooth and well fitting
that design might cover their face,
with usura
hath no man a painted paradise on his church wall
harpes et luz
or where virgin receiveth message
and halo projects from incision,
with usura
seeth no man Gonzaga his heirs and his concubines
no picture is made to endure nor to live with
but it is made to sell and sell quickly
with usura, sin against nature,
is thy bread ever more of stale rags
is thy bread dry as paper,
with no mountain wheat, no strong flour
with usura the line grows thick
with usura is no clear demarcation
and no man can find site for his dwelling.
Stonecutter is kept from his stone
weaver is kept from his loom
WITH USURA
wool comes not to market
sheep bringeth no gain with usura
Usura is a murrain, usura
blunteth the needle in the maid’s hand
and stoppeth the spinner’s cunning. Pietro Lombardo
came not by usura
Duccio came not by usura
nor Pier della Francesca; Zuan Bellin’ not by usura
nor was ‘La Calunnia’ painted.
Came not by usura Angelico; came not Ambrogio Praedis,
Came no church of cut stone signed:  Adamo me fecit  
Not by usura St. Trophime
Not by usura Saint Hilaire,
Usura rusteth the chisel
It rusteth the craft and the craftsman
It gnaweth the thread in the loom
None learneth to weave gold in her pattern;
Azure hath a canker by usura; cramoisi is unbroidered
Emerald findeth no Memling
Usura slayeth the child in the womb
It stayeth the young man’s courting
It hath brought palsey to bed, lyeth
between the young bride and her bridegroom
                               CONTRA NATURAM
They have brought whores for Eleusis
Corpses are set to banquet
at behest of usura.


Canto XLV
 
Amb usura
 
Amb usura l’home no pot tenir casa de bona pedra
amb cada bloc de tall polit i ben ajustat
perquè el disseny li pugui cobrir la cara,
amb usura
no hi ha per a l’home un paradís pintat al mur de la seva 
església
harpes et Iuz 
o on la verge rebi el missatge 
i els halos es projectin des de la incisió,
amb usura   
no pot veure cap Gonzaga els seus hereus i les seves 
concubines 
no es pinta un quadre perquè duri ni per conviure
sinó perquè es vengui i es vengui aviat
amb usura, pecat contra natura,
és el teu pa encara més rosegó passat 
és el teu pa sec com el paper, 
sense blat de muntanya ni farina de força
amb usura la línia s’infla
amb usura no hi ha demarcació clara  
i ningú no pot trobar lloc on viure.
El picapedrer s’aparta de la pedra  
el teixidor del seu teler  
AMB USURA 
no arriba la llana al mercat
l’ovella no porta profit amb usura
Usura és una epizoòtia, usura
osca l’agulla a les mans de la criada 
i atura la perícia del filador. Pietro Lombardo
no va arribar per usura  
Duccio no va arribar per usura 
ni Pier della Francesca; Zuan Bellin’
no pas per usura  ni es va pintar «La Calunnia.»
Angelico no va arribar per usura; no va arribar Ambrogio 
Praedis,
Ni església cisellada de pedra signada: Adamo me fecit.
No pas per usura St. Trophime
No pas per usura Saint Hilaire,
Usura rovella el cisell
Rovella l’ofici i l’artesà
Rosega els fils del teler
Ningú no aprèn a brodar amb or al seu motlle;
Atzur té un càncer per usura; carmesí no es pot brodar
Maragda no troba cap Memling
Usura assassina el nen dins les entranyes
Frena el festeig del noi
Ha portat paràlisi al llit, jeu
entre la jove núvia i el seu nuvi
CONTRA NATURAM
Han portat putes per a Eleusis
S’asseuen cadàvers al banquet
a petició d’usura.
N.B. Usury: A charge for the use of purchasing power, levied without regard to production; often without regard to the possibilities of production. (Hence the failure of the Medici bank.)N.B. Usura: gravamen per l’ús del poder adquisitiu, cobrat sense relació a la producció; a vegades sense relació amb les possibilitats de la producció. (D’aquí la fallida de la banca dels Mèdici.)

Del llibre: ELS CANTOS

XLII Premi Cavall Verd 2025 – Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica

Traducció: JOAN ANTONI CERRATO

Edicions de 1984, 2024


Els Cantos d’Ezra Pound es consideren una de les fites més significatives de la poesia moderna del segle XX. Amb aquesta obra escrita al llarg de més de mig segle, Pound va voler construir un poema èpic que no es limités a un sol poble i llengua, sinó a la humanitat en el seu conjunt. Es tracta d’una epopeia sense argument, que no s’estructura en una seqüència lògica i cronològica, sinó que parteix d’associacions, lectures, records i es presenta en un llenguatge àgil, polifacètic i poliglot que intenta seguir el ritme de la velocitat amb què neixen i passen els pensaments per la ment. Un flux simfònic incessant, la polifonia universal de la veu d’un sol home. Pound va voler aconseguir incloure a la seva èpica la història en temps real, és a dir, la història humana en marxa que contingués el passat, el present i el futur, a diferència de l’èpica tradicional que més aviat mirava cap a un passat heroic i gloriós.

Aquesta traducció reuneix per primera vegada la totalitat d’Els Cantos en català, inclosos els «Cantos pòstums», que plegats constitueixen una obra intensa i estimulant d’una importància cabdal.


Pag. 1
2
3
4
5
6

Opening page of the first American edition, published 1933
Edicions del 1984. Traducció
de Joan Ramon Cerrato,
2024

Compra el llibre AQUÍ


Entre 1920 i 1933, l’escriptor nord-americà Ezra Pound, conegut pel seu revelador treball sobre la música del llenguatge, es va tornar també així cap al llenguatge de la música. Va compondre dues òperes completes i diverses peces per a violí sol, tot en un llenguatge molt personal que va elaborar a partir de fonts tan diverses com la música trovadoresca i Igor Stravinski, textos de Guido Cavalcanti i François Villon, que al seu judici es van resistir a la traducció, amb la finalitat de compartir la seva apreciació d’aquests poetes amb els seus contemporanis. El resultat és un cos de música, encara desconegut per a molts, d’incomparable bellesa i que llança nova llum sobre la pràctica de la prosòdia, l’esquiu ofici d’establir textos per a la música.
Other Minds ha reunit gravacions històriques d’actuacions al voltant del món per a crear aquesta rica recopilació sonora d’interpretacions sinceres de cor, que commouen. El Director i estudiós de la música de Pound, Robert Hughes, dirigeix al The Other Minds Ensemble i altres, i va ser la llum que guia la selecció del repertori i de les gravacions. Reinbert de *Leeuw dirigeix una actuació amb el tenor Harry van der Kamp en el Holland Festival de 1980; altres gravacions d’Anglaterra i Itàlia completen aquesta brillant col·lecció. Un quadernet de 80 pàgines amb un assaig de l’experta en la música de Pound, Margaret Fisher i fotografies inèdites fan d’aquest un paquet de luxe, obligat per a aquells interessats en la música del segle 20, i en la història operística i literària.
A principis de 2004 Robert Hughes i Margaret Fisher van publicar el seu llibre Cavalcanti: Una perspectiva sobre la música de Ezra Pound, una anàlisi sistemàtica de la formació musical de Pound, l’aplicació de les seves teories músic-poètiques, els mètodes de composició, i una anàlisi de la música de l’òpera de Pound Cavalcanti. Es pot demanar de la nostra botiga web.


Olga Rudge, la violinista estatunidenca que va sacrificar la seva carrera musical per a convertir-se en la companya i principal valedora del poeta Ezra Pound, fins i tot en els seus anys de desgràcia, va morir el 15 de març de 1996 al castell de Brunnenburg, prop de Merano, en el nord d’Itàlia, als 101 anys. La primera trobada entre Olga, nascuda a Ohio, i Pound es va produir en 1916. Ella era una violinista de talent i ell un poeta de fama internacional. L’amor a la música els va unir i en els anys següents tots dos descobririen partitures inèdites de Vivaldi. Durant algun temps es van establir a Venècia. L’esposa de Pound, Dorothy Shakespear, amb la qual s’havia casat en 1914, vivia a prop, en Merano. En 1925 va néixer María, filla de Pound i Olga Rudge, i a l’any següent Omar, fill del poeta i de Dorothy.

Durant la II Guerra Mundial, Pound va prendre partit decididament per Mussolini i va realitzar nombrosos programes per a Ràdio Roma feixistes i antijueus. En 1945 va ser detingut per les tropes d’ocupació nord-americanes i traslladat als Estats Units per a jutjar-li per traïció. El tribunal, assistit per diversos metges, li va declarar «dement», i durant 12 anys va estar reclòs en un manicomi de Washington. Tot aquest temps Olga Rudge va estar al seu costat, es va encarregar de la publicació de les seves obres i va organitzar nombroses campanyes per a la seva posada en llibertat. Quan aquesta es va produir, en 1958, la parella va tornar a Itàlia i va repartir el seu temps entre Venècia i Rapallo.

Després de la mort de Pound, en 1972, es va traslladar a l’Alt Adigio amb la seva filla María, princesa de Rachewiltz, poetessa i custòdia de l’arxiu del seu pare.

Les restes d’Olga Rudje descansen en el cementiri de San Michele juntament amb els de Pound.


«Homenatge a Ezra Pound», per Sam Abrams a ELPUNTAVUI

Entrevista de Pier Paolo Pasolini a Ezra Pound, lectura d’un fragment del Testament Espiritual de Pound.

«Mary de Rachewiltz, poeta i filla secreta d’Ezra Pound, celebra els 100 anys al seu castell», per Jordi Nopca a ARA LLEGIM

«‘Els Cantos’ o el somni boig d’Ezra Pound» per Jaume C. Pons Alorda a ARA-BALEARS

«La modernitat i la invenció de la tradició», per Francesc Parcerisas a NÚVOL

La desmesura sense usura d’Ezra Pound, per Jordi Llavina a ARA-LLEGIM

«Opera: ‘Monumentale'» per Santi Borrell a ELPUNTAVUI


Ezra Pound (Hailey, 30 d’octubre de 1885 — Venècia, 1 de novembre de 1972). Poeta i assagista nord-americà. Estudià llengües romàniques a Pennsilvània i a Nova York. El seu trasllat a Europa (1908) fou decisiu; s’instal·là primer a Londres, a París (1920-24) i després a Itàlia (1924-45), on s’entusiasmà pel feixisme i d’on fou tret pels seus compatriotes, el 1945, i traslladat als EUA com a presoner de guerra. Allí fou declarat boig i tancat en un manicomi de Washington (1946-58); després tornà exiliat a Itàlia.

La seva obra màxima són els Cantos, el primer dels quals, Quia Pauper Amavi, data del 1917, i els darrers (96-109) del 1959, sota el títol Thrones i Drafts and Fragments (110-112), del 1968. The Pisan Cantos (1948), escrits en 1945-46, mentre Pound romania en una presó nord-americana d’Itàlia, li valgueren el premi Bollingen de poesia. En els Cantos Pound intenta una veritable cosmogonia partint de l’Odissea, les Metamorfosis d’Ovidi i la Divina Comèdia. És també important la seva tasca com a traductor, que començà amb unes versions de l’Old English (la llengua dels anglesos dels s. VII-XII), The Seafarer (1912); de Cavalcanti (1912), també dins els Cantos; del japonès (1916) sobre obres ; del xinès: Cathay (1915) i The Classic Anthology Defined by Confucius (1954); i de l’egipci, amb la col·laboració de Noel Stock: Love Poems of Ancient Egypt (1962); i diverses versions del provençal incloses als Cantos. També és notable el seu aspecte d’imitador, com a Homage to Sextus Propertius, escrit el 1917, que li serveix, reordenant les elegies de Properci, per a parlar del crepuscle de l’imperi Romà, com més tard parlà del crepuscle de l’imperi Britànic a la seva obra Hugh Selwyn Mauberley (1920). Fou cabdal, en els seus primers anys a Europa, el contacte establert amb un grup de poetes anglesos, els imaginisme, que es reunien en un restaurant del barri londinenc del Soho, The Eiffel Tower; Pound els vigoritzà, els connectà amb els poetes nord-americans de l’època (en especial William Carlos Williams i Amy Lowell) i preconitzà claredat, economia i precisió del llenguatge dins l’obra poètica. L’èxit de l’imaginisme a Amèrica introduït per Amy Lowell féu que Pound, cap al 1916, es decantés cap al vorticisme, amb el poeta i pintor Wyndham Lewis i l’escultor Gaudier-Brzeska i fes una distinció radical entre el simbolisme francès (de clara musicalitat, segons Pound) i el vorticisme (de volums, com l’escultura). Les teories de Pound han influït tota la poesia posterior, tant a l’Amèrica del Nord com a Anglaterra, tant de concepte com de forma (la disposició dels espais en els poemes). Pound fou també decisiu en fer conèixer figures cabdals de la literatura contemporània, com el poeta T.S. Eliot (la qual cosa li agraí en la dedicatòria de The Waste Land, una de les seves obres de més ambició cosmogònica) i el novel·lista i poeta James Joyce.


6 comentaris

  1. La definició del mot «usura» que apareix al peu, forma part de l’original?
    M’ha cridat l’atenció perquè és una definició molt «sui generis»!

  2. Impressionant sentir amb la pròpia veu d’Ezra Pound aquest poema demolidor.
    Gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *