VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| Canto XLV With usura With usura hath no man a house of good stone each block cut smooth and well fitting that design might cover their face, with usura hath no man a painted paradise on his church wall harpes et luz or where virgin receiveth message and halo projects from incision, with usura seeth no man Gonzaga his heirs and his concubines no picture is made to endure nor to live with but it is made to sell and sell quickly with usura, sin against nature, is thy bread ever more of stale rags is thy bread dry as paper, with no mountain wheat, no strong flour with usura the line grows thick with usura is no clear demarcation and no man can find site for his dwelling. Stonecutter is kept from his stone weaver is kept from his loom WITH USURA wool comes not to market sheep bringeth no gain with usura Usura is a murrain, usura blunteth the needle in the maid’s hand and stoppeth the spinner’s cunning. Pietro Lombardo came not by usura Duccio came not by usura nor Pier della Francesca; Zuan Bellin’ not by usura nor was ‘La Calunnia’ painted. Came not by usura Angelico; came not Ambrogio Praedis, Came no church of cut stone signed: Adamo me fecit Not by usura St. Trophime Not by usura Saint Hilaire, Usura rusteth the chisel It rusteth the craft and the craftsman It gnaweth the thread in the loom None learneth to weave gold in her pattern; Azure hath a canker by usura; cramoisi is unbroidered Emerald findeth no Memling Usura slayeth the child in the womb It stayeth the young man’s courting It hath brought palsey to bed, lyeth between the young bride and her bridegroom CONTRA NATURAM They have brought whores for Eleusis Corpses are set to banquet at behest of usura. | Canto XLV Amb usura Amb usura l’home no pot tenir casa de bona pedra amb cada bloc de tall polit i ben ajustat perquè el disseny li pugui cobrir la cara, amb usura no hi ha per a l’home un paradís pintat al mur de la seva església harpes et Iuz o on la verge rebi el missatge i els halos es projectin des de la incisió, amb usura no pot veure cap Gonzaga els seus hereus i les seves concubines no es pinta un quadre perquè duri ni per conviure sinó perquè es vengui i es vengui aviat amb usura, pecat contra natura, és el teu pa encara més rosegó passat és el teu pa sec com el paper, sense blat de muntanya ni farina de força amb usura la línia s’infla amb usura no hi ha demarcació clara i ningú no pot trobar lloc on viure. El picapedrer s’aparta de la pedra el teixidor del seu teler AMB USURA no arriba la llana al mercat l’ovella no porta profit amb usura Usura és una epizoòtia, usura osca l’agulla a les mans de la criada i atura la perícia del filador. Pietro Lombardo no va arribar per usura Duccio no va arribar per usura ni Pier della Francesca; Zuan Bellin’ no pas per usura ni es va pintar «La Calunnia.» Angelico no va arribar per usura; no va arribar Ambrogio Praedis, Ni església cisellada de pedra signada: Adamo me fecit. No pas per usura St. Trophime No pas per usura Saint Hilaire, Usura rovella el cisell Rovella l’ofici i l’artesà Rosega els fils del teler Ningú no aprèn a brodar amb or al seu motlle; Atzur té un càncer per usura; carmesí no es pot brodar Maragda no troba cap Memling Usura assassina el nen dins les entranyes Frena el festeig del noi Ha portat paràlisi al llit, jeu entre la jove núvia i el seu nuvi CONTRA NATURAM Han portat putes per a Eleusis S’asseuen cadàvers al banquet a petició d’usura. |
| N.B. Usury: A charge for the use of purchasing power, levied without regard to production; often without regard to the possibilities of production. (Hence the failure of the Medici bank.) | N.B. Usura: gravamen per l’ús del poder adquisitiu, cobrat sense relació a la producció; a vegades sense relació amb les possibilitats de la producció. (D’aquí la fallida de la banca dels Mèdici.) |
Del llibre: ELS CANTOS
XLII Premi Cavall Verd 2025 – Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica
Traducció: JOAN ANTONI CERRATO
Edicions de 1984, 2024
SEMBLANÇA
Els Cantos d’Ezra Pound es consideren una de les fites més significatives de la poesia moderna del segle XX. Amb aquesta obra escrita al llarg de més de mig segle, Pound va voler construir un poema èpic que no es limités a un sol poble i llengua, sinó a la humanitat en el seu conjunt. Es tracta d’una epopeia sense argument, que no s’estructura en una seqüència lògica i cronològica, sinó que parteix d’associacions, lectures, records i es presenta en un llenguatge àgil, polifacètic i poliglot que intenta seguir el ritme de la velocitat amb què neixen i passen els pensaments per la ment. Un flux simfònic incessant, la polifonia universal de la veu d’un sol home. Pound va voler aconseguir incloure a la seva èpica la història en temps real, és a dir, la història humana en marxa que contingués el passat, el present i el futur, a diferència de l’èpica tradicional que més aviat mirava cap a un passat heroic i gloriós.
Aquesta traducció reuneix per primera vegada la totalitat d’Els Cantos en català, inclosos els «Cantos pòstums», que plegats constitueixen una obra intensa i estimulant d’una importància cabdal.
EL MANUSCRIT
EL LLIBRE
de Joan Ramon Cerrato,
2024
Compra el llibre AQUÍ
LA MÚSICA d’EZRA POUND
Entre 1920 i 1933, l’escriptor nord-americà Ezra Pound, conegut pel seu revelador treball sobre la música del llenguatge, es va tornar també així cap al llenguatge de la música. Va compondre dues òperes completes i diverses peces per a violí sol, tot en un llenguatge molt personal que va elaborar a partir de fonts tan diverses com la música trovadoresca i Igor Stravinski, textos de Guido Cavalcanti i François Villon, que al seu judici es van resistir a la traducció, amb la finalitat de compartir la seva apreciació d’aquests poetes amb els seus contemporanis. El resultat és un cos de música, encara desconegut per a molts, d’incomparable bellesa i que llança nova llum sobre la pràctica de la prosòdia, l’esquiu ofici d’establir textos per a la música.
Other Minds ha reunit gravacions històriques d’actuacions al voltant del món per a crear aquesta rica recopilació sonora d’interpretacions sinceres de cor, que commouen. El Director i estudiós de la música de Pound, Robert Hughes, dirigeix al The Other Minds Ensemble i altres, i va ser la llum que guia la selecció del repertori i de les gravacions. Reinbert de *Leeuw dirigeix una actuació amb el tenor Harry van der Kamp en el Holland Festival de 1980; altres gravacions d’Anglaterra i Itàlia completen aquesta brillant col·lecció. Un quadernet de 80 pàgines amb un assaig de l’experta en la música de Pound, Margaret Fisher i fotografies inèdites fan d’aquest un paquet de luxe, obligat per a aquells interessats en la música del segle 20, i en la història operística i literària.
A principis de 2004 Robert Hughes i Margaret Fisher van publicar el seu llibre Cavalcanti: Una perspectiva sobre la música de Ezra Pound, una anàlisi sistemàtica de la formació musical de Pound, l’aplicació de les seves teories músic-poètiques, els mètodes de composició, i una anàlisi de la música de l’òpera de Pound Cavalcanti. Es pot demanar de la nostra botiga web.
OLGA RUDGE, violinista i companya de Pound
Olga Rudge, la violinista estatunidenca que va sacrificar la seva carrera musical per a convertir-se en la companya i principal valedora del poeta Ezra Pound, fins i tot en els seus anys de desgràcia, va morir el 15 de març de 1996 al castell de Brunnenburg, prop de Merano, en el nord d’Itàlia, als 101 anys. La primera trobada entre Olga, nascuda a Ohio, i Pound es va produir en 1916. Ella era una violinista de talent i ell un poeta de fama internacional. L’amor a la música els va unir i en els anys següents tots dos descobririen partitures inèdites de Vivaldi. Durant algun temps es van establir a Venècia. L’esposa de Pound, Dorothy Shakespear, amb la qual s’havia casat en 1914, vivia a prop, en Merano. En 1925 va néixer María, filla de Pound i Olga Rudge, i a l’any següent Omar, fill del poeta i de Dorothy.
Durant la II Guerra Mundial, Pound va prendre partit decididament per Mussolini i va realitzar nombrosos programes per a Ràdio Roma feixistes i antijueus. En 1945 va ser detingut per les tropes d’ocupació nord-americanes i traslladat als Estats Units per a jutjar-li per traïció. El tribunal, assistit per diversos metges, li va declarar «dement», i durant 12 anys va estar reclòs en un manicomi de Washington. Tot aquest temps Olga Rudge va estar al seu costat, es va encarregar de la publicació de les seves obres i va organitzar nombroses campanyes per a la seva posada en llibertat. Quan aquesta es va produir, en 1958, la parella va tornar a Itàlia i va repartir el seu temps entre Venècia i Rapallo.
Després de la mort de Pound, en 1972, es va traslladar a l’Alt Adigio amb la seva filla María, princesa de Rachewiltz, poetessa i custòdia de l’arxiu del seu pare.
Les restes d’Olga Rudje descansen en el cementiri de San Michele juntament amb els de Pound.
REFERÈNCIES
«Homenatge a Ezra Pound», per Sam Abrams a ELPUNTAVUI
Entrevista de Pier Paolo Pasolini a Ezra Pound, lectura d’un fragment del Testament Espiritual de Pound.
«Mary de Rachewiltz, poeta i filla secreta d’Ezra Pound, celebra els 100 anys al seu castell», per Jordi Nopca a ARA LLEGIM
«‘Els Cantos’ o el somni boig d’Ezra Pound» per Jaume C. Pons Alorda a ARA-BALEARS
«La modernitat i la invenció de la tradició», per Francesc Parcerisas a NÚVOL
La desmesura sense usura d’Ezra Pound, per Jordi Llavina a ARA-LLEGIM
«Opera: ‘Monumentale'» per Santi Borrell a ELPUNTAVUI
BIOGRAFIA
Ezra Pound (Hailey, 30 d’octubre de 1885 — Venècia, 1 de novembre de 1972). Poeta i assagista nord-americà. Estudià llengües romàniques a Pennsilvània i a Nova York. El seu trasllat a Europa (1908) fou decisiu; s’instal·là primer a Londres, a París (1920-24) i després a Itàlia (1924-45), on s’entusiasmà pel feixisme i d’on fou tret pels seus compatriotes, el 1945, i traslladat als EUA com a presoner de guerra. Allí fou declarat boig i tancat en un manicomi de Washington (1946-58); després tornà exiliat a Itàlia.
La seva obra màxima són els Cantos, el primer dels quals, Quia Pauper Amavi, data del 1917, i els darrers (96-109) del 1959, sota el títol Thrones i Drafts and Fragments (110-112), del 1968. The Pisan Cantos (1948), escrits en 1945-46, mentre Pound romania en una presó nord-americana d’Itàlia, li valgueren el premi Bollingen de poesia. En els Cantos Pound intenta una veritable cosmogonia partint de l’Odissea, les Metamorfosis d’Ovidi i la Divina Comèdia. És també important la seva tasca com a traductor, que començà amb unes versions de l’Old English (la llengua dels anglesos dels s. VII-XII), The Seafarer (1912); de Cavalcanti (1912), també dins els Cantos; del japonès (1916) sobre obres nô; del xinès: Cathay (1915) i The Classic Anthology Defined by Confucius (1954); i de l’egipci, amb la col·laboració de Noel Stock: Love Poems of Ancient Egypt (1962); i diverses versions del provençal incloses als Cantos. També és notable el seu aspecte d’imitador, com a Homage to Sextus Propertius, escrit el 1917, que li serveix, reordenant les elegies de Properci, per a parlar del crepuscle de l’imperi Romà, com més tard parlà del crepuscle de l’imperi Britànic a la seva obra Hugh Selwyn Mauberley (1920). Fou cabdal, en els seus primers anys a Europa, el contacte establert amb un grup de poetes anglesos, els imaginisme, que es reunien en un restaurant del barri londinenc del Soho, The Eiffel Tower; Pound els vigoritzà, els connectà amb els poetes nord-americans de l’època (en especial William Carlos Williams i Amy Lowell) i preconitzà claredat, economia i precisió del llenguatge dins l’obra poètica. L’èxit de l’imaginisme a Amèrica introduït per Amy Lowell féu que Pound, cap al 1916, es decantés cap al vorticisme, amb el poeta i pintor Wyndham Lewis i l’escultor Gaudier-Brzeska i fes una distinció radical entre el simbolisme francès (de clara musicalitat, segons Pound) i el vorticisme (de volums, com l’escultura). Les teories de Pound han influït tota la poesia posterior, tant a l’Amèrica del Nord com a Anglaterra, tant de concepte com de forma (la disposició dels espais en els poemes). Pound fou també decisiu en fer conèixer figures cabdals de la literatura contemporània, com el poeta T.S. Eliot (la qual cosa li agraí en la dedicatòria de The Waste Land, una de les seves obres de més ambició cosmogònica) i el novel·lista i poeta James Joyce.
Josep, efectivament, surt l’original i a la traducció de Joan Antoni Cerrato d’Edicions de 1984. Ho trobaràs a la pàgina 257
La definició del mot «usura» que apareix al peu, forma part de l’original?
M’ha cridat l’atenció perquè és una definició molt «sui generis»!
Gràcies!
Impressionant sentir amb la pròpia veu d’Ezra Pound aquest poema demolidor.
Gràcies.
Gosa poder ser fort i no t’aturis
Molt bo, gràcies!!