Tornaveu Poètic

VÍDEO-LECTURA

EL POEMA

KVARA KANTO (v. 1-12)	CANT IV (v. 1-12)
Unu rondiron plenan la luno vele navigis kaj iompostiome la ĉarpentado progresis. La ŝipo profiliĝis kaj ripoj kornis aeren dum ili laboradis senĉese, fide, tenace. Kiel formikoj nigraj sub varma suno somera pezajn hordeajn grajnojn al sia nesto trenadas, neniom ripozante ĝis sunsubira krepusko kaj je l’ aŭroro nova al longa tasko reiras, ĝis fine human hejmon plugilo sulke detruas, de viro, kiu ŝvitas super kamparoj ebenaj, tiel klopodis silve la tribanaro de Dilmun kun daŭra persistemo kaj kun obstina kuraĝo .	Va navegar un tomb sencer la lluna a través de la volta i a poc a poc el fustam anava creixent i alzinant-se. Ja es perfilava el vaixell i es dreçaven ingents les costelles, mentre amb constància tenaç tots ells confiats treballaven. Com sota el sol ardent de l’estiu arrosseguen grans d’ordi unes formigues al cau, tot feixucs, enmig de les herbes sense parar ni un moment, feinejant més enllà de la posta, i a trenc d’alba de nou a la llarga tasca retornen fins que els destrueix la llar el solc de la rella d’un camperol suós que llaura damunt de la plana, igualment s’esforçaven al bosc els homes de Dílmun amb persistència fidel i amb un coratge invencible.
Del llibre: POEMO DE UTNOA Editorial: Pro Esperanto, 1993	Del llibre: LA GESTA D’UTNOA PAGÈS Editors, 1996

KVARA KANTO (v. 1-12)

CANT IV (v. 1-12)

Unu rondiron plenan la luno vele navigis
kaj iompostiome la ĉarpentado progresis.
La ŝipo profiliĝis kaj ripoj kornis aeren
dum ili laboradis senĉese, fide, tenace.
Kiel formikoj nigraj sub varma suno somera
pezajn hordeajn grajnojn al sia nesto trenadas,
neniom ripozante ĝis sunsubira krepusko
kaj je l’ aŭroro nova al longa tasko reiras,
ĝis fine human hejmon plugilo sulke detruas,
de viro, kiu ŝvitas super kamparoj ebenaj,
tiel klopodis silve la tribanaro de Dilmun
kun daŭra persistemo kaj kun obstina kuraĝo
.

Va navegar un tomb sencer la lluna a través de la volta
i a poc a poc el fustam anava creixent i alzinant-se.
Ja es perfilava el vaixell i es dreçaven ingents les costelles,
mentre amb constància tenaç tots ells confiats treballaven.
Com sota el sol ardent de l’estiu arrosseguen grans d’ordi
unes formigues al cau, tot feixucs, enmig de les herbes
sense parar ni un moment, feinejant més enllà de la posta,
i a trenc d’alba de nou a la llarga tasca retornen
fins que els destrueix la llar el solc de la rella
d’un camperol suós que llaura damunt de la plana,
igualment s’esforçaven al bosc els homes de Dílmun
amb persistència fidel i amb un coratge invencible.

Del llibre: POEMO DE UTNOA
Editorial: Pro Esperanto, 1993

Del llibre: LA GESTA D’UTNOA
PAGÈS Editors, 1996

Traducció del mateix autor a: La gesta d’Utnoa: Poema èpic. Versió en hexàmetres

CreateSpace Independent Publishing Platform, 2018

EL LLIBRE

SEMBLANÇA

Utnoa és el cap d’una tribu nòmada de l’antiga Mesopotàmia. Un dia rep la visita per sorpresa d’un extraterrestre que li encomana una tasca important: Construir un vaixell de certes característiques i proporcions per encabir-hi la gent de la seva tribu, els animals de pastura i els queviures necessaris per poder resistir els estralls que causarà un gran cataclisme que s’ha d’esdevenir… en forma de diluvi. Com el lector intel·ligent haurà notat el nom d’Utnoa no deixa de ser una forma primigènia del nom Noè i la resta és història… almenys segons molts textos antics que tenen en comú la descripció d’un diluvi i les posteriors inundacions com és el cas del Poema de Gilgamesh o la Bíblia, obres en les que s’ha inspirat l’autor juntament amb el Ramayana per escriure La Gesta d’Utnoa.

REFERÈNCIES

Ressenya d’Eloi Puig a ELKRAKEN

Ressenya de Mariano Martín Rodríguez Revista AMALTEA

Ressenyes online del llibre (en esperanto):

Jordi Solé i Camardons, http://literaturo.esperanto.net/ba/utnoarec.html

Giulio Cappa, http://literaturo.esperanto.net/uea/utnoarec.html

Gerrit Berveling, http://literaturo.esperanto.net/fo/utnoarec.html

Luizeta, http://literaturo.esperanto.net/sumo/utnoarec.html

Christian Declerck, http://literaturo.esperanto.net/lf/utnoarec.html

Paŭlo S. Viana, http://retbutiko.be/eo/ero/putn#Paulo%20S%C3%A9rgio%20Viana

Telemo, http://esperanto-sumoo.pl/recenzosep2020.html#r2020-09.12

BIOGRAFIA

Vaig néixer l’any 1953 a Llardecans, un poble entre les Garrigues i el Segrià, entre Catalunya i la Franja d’Aragó, entre Àfrica i els Pirineus, entre Ibèria i Europa, dins del món. La meva ubicació és el planeta Terra, com ho hauria pogut ser Mart o Oyaummo, a l’estel Wolf424, a 3,68 anys llum de la Terra el dia 4 de gener de 1955. M’hauria agradat viure a les Illes Hespèrides, a l’Oceà Pacífic (118ºC 15’ 3’’ W, 47ºC 9’ S), però visc a Cervià de les Garrigues des de fa trenta anys.

Per què tradueixo? Per dialogar amb tothom (vull dir, amb qualsevol persona, encara que només sigui una), quan trobo alguna cosa que parli des de la meva terra per a tot el món. M’expresso en català i en la llengua terrícola coneguda erròniament amb el nom d’esperanto (de fet, es diu Lingvo Internacia). Aquesta llengua m’obre les portes i finestres més enllà de la clausura de les llengües europees.

Què he traduït fins ara de la literatura catalana? Els Cants d’Amor (60 poemes) d’Ausiàs Marc i La pell de brau de Salvador Espriu. També fragments del Llibre d’Amic e Amat, del Tirant lo Blanc, i d’altres llibres, però no han vist la llum. Han esdevingut somnis sense temps. Per què? Segurament perquè enmig de tantes provatures de traducció se’m va despertar, sense voler-ho, el desig o l’imperatiu ineludible d’escriure originalment, de vegades en català i d’altres en esperanto, i tot s’ha embolicat. Ha resultat que algunes obres meves, les he reescrites en tres o quatre llengües: català, esperanto, castellà, francès… Sobretot el Poemo de Utnoa, obra escrita originalment en Esperanto per Daa Roa, que és un dels meus alter ego, com s’acostuma a dir. Alguns la consideren una epopeia de caire modern, amb rerefons de ciència-ficció, emmarcada dins la tradició d’obres clàssiques d’aquest gènere d’arreu del món: l’Epopeia de Guilgameix, el Ramaiana, la Bíblia, la Ilíada, l’Odissea, l’Eneida, etc. Es publicà a Viena l’any 1993, aparegué en versió catalana a Lleida amb el títol de La gesta d’Utnoa, en hexàmetres ribians, però en forma visual de prosa, l’any 1996, i en castellà a Miraflores de la Sierra (Madrid), en versos blancs anisomètrics, l’any 2018. Altres obres atribuïbles fins a un cert punt a l’autor que aquí es presenta són: Karnavale (1997), L’enigma de l’ar@nya (2000), Carnestoltes (novel·la disfressada) i altres relats (2003), El manuscrit de Jules Verne (2003), Terre-Noire / Terranegra, publicada només en versió castellana, Tierranegra (2016), per la Sociedad Hispánica Jules Verne.