VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| Among Those Killed In The Dawn Raid Was A Man Aged A Hundred | Entre els morts al bombardeig de l’alba, hi havia un home de cent anys |
|---|---|
When the morning was waking over the war He put on his clothes and stepped out and he died, The locks yawned loose and a blast blew them wide, He dropped where he loved on the burst pavement stone And the funeral grains of the slaughtered floor. Tell his street on its back he stopped a sun And the craters of his eyes grew springshots and fire When all the keys shot from the locks, and rang. Dig no more for the chains of his grey-haired heart. The heavenly ambulance drawn by a wound Assembling waits for the spade’s ring on the cage. O keep his bones away from the common cart, The morning is flying on the wings of his age And a hundred storks perch on the sun’s right hand. | Així que el matí es despertava a la guerra, es posa la roba i, en sortir al carrer, va morir. Badallava balder el forrellat, un sotrac l’obrí de sobte. L’home va caure allà on més volia, a la vorera feta miques, al costat dels difunts de la terra d’aquella carnisseria. Digueu-li que a la fi del seu carrer, on el sol una vegada s’aturà, a la conca dels seus ulls, creixien crits de primavera i foc, quan totes les claus batzegaren dintre els panys i van caure. No caveu més per les cadenes del seu cor canusit. L’ambulància cap amunt, arrossegant-se en assemblea de ferides, espera assetjada el dring de pics i pales. Separeu els seus ossos d’una carreta tan vulgar. El matí plana amb les ales dels seus anys, i cent cigonyes s’allunyen per llevant. |
| Del llibre: DEATHS AND ENTRANCES Published by J.M. Dent & Sons Ltd, London, 1946 | Del llibre: POESIA REUNIDA (1934 – 1952) Publicat per: Edicions Els Llums, 2015 Traducció: Isidre Martinez Marzo |
ELS LLIBRES
Compra el llibre AQUÍ
El 2001 Edicions 62 va reeditar una breu antologia de la poesia de Dylan Thomas en versió de Marià Manent (publicada per primera vegada el 1974 i reeditada el 1980). També hi ha traduccions d’alguns poemes de Dylan Thomas per part de Marià Villangómez, Agustí Bartra i, més recentment, Montserrat Abelló, que en va presentar alguns en una plaquette de l’editorial Cafè Central.
LA TRADUCCIÓ
Poesia reunida (1934-1952) (Edicions Els Llums) a càrrec d’Isidre Martínez Marzo (traductor) i Joan Ramon Piera (editor). El llibre pren com a punt de partida l’edició original de Collected Poems: 1934-1952, de la qual va tenir cura el mateix autor encara en vida. Té el gran avantatge, doncs, de contenir allò que l’autor volia preservar. Dylan Thomas era un poeta total i, potser, el més maleït de tots, ja que va ser condemnat a disposar d’una sensibilitat exquisida en un temps difícil i un paisatge indefectiblement gris. Dur la seva obra a la nostra llengua no ha estat senzill, però ho ha fet possible la tenacitat i bon treball del també poeta Isidre Martínez Marzo (premi Carles Riba 2005).
Poemes de Dylan Thomas reconeguts: “Poem in october», «Fern Hill», «After the funeral», «The force that through the green fuse drives the flower ”, “ In the beginning was the secret brain ”, “ And death shall have no dominion ”, “ Rage, rage against the dying of the light ”.
REFERÈNCIES
‘Tot Dylan Thomas en català’, per David Castillo a EL PUNT AVUI
‘El poeta gal·lès Dylan Thomas hauria fet 100 anys’, per Montserrat Garcia Ribas a NÚVOL
‘El gran bard gal·lès ja parla català’, per Damià Alou a ARA LLEGIM
Pel·lícula biopic ‘The Edge of Love’ de John Maybury a FILMAFFINITY
BIOGRAFIA
Nascut el 27 d’octubre de 1914 a Swansea, Gal·les, Dylan Thomas és un dels poetes més brillants i contradictoris del segle XX. Thomas, un destacat escriptor i poeta, ha tingut una carrera literària de tot menys normal.
Thomas és descrit com un nen maldestre i distant que defugia l’escola i als seus companys per a dedicar-se a llegir i escriure. Als setze anys va deixar els estudis per a dedicar-se al periodisme. Als dinou anys, els seus quaderns, que contenien els seus poemes, es van publicar en periòdics locals.
La seva obra va tenir un èxit immediat quan va decidir dedicar-se a l’escriptura a temps complet. Era admirat per molts perquè no escrivia sobre temes intel·lectuals i socials com altres escriptors prominents de la seva època, sinó que s’assemblava més a les obres dels romàntics.
Els seus escrits sonaven vius, però al·ludien constantment a la mort. Va ser la seva obra més famosa, «Do not go gentle into that good night», la que li va valer l’atenció internacional que creia merèixer i el Premi Poet’s Corner de 1934. Aviat es va convertir en una icona de la poesia moderna, popularitzant-la entre aquells que abans no la trobaven interessant. Va viatjar a ciutats i pobles universitaris en gires de lectura, donant-la a conèixer a les generacions més joves.
Els seus escrits intel·lectuals i sofisticats, publicats en la revista The Criterion Magazine, li van valer el reconeixement del distingit i elitista cercle d’escriptors. El seu contingut i la seva actitud de «estrella del rock» li van fer popular en l’escena de la cultura pop, la qual cosa li va portar a aparèixer en la portada de l’àlbum Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band dels Beatles. Afavorit tant per T. S. Eliot com per John Lennon, Thomas va tendir un pont entre el modernisme i el pop, entre la paraula escrita i la paraula parlada.
En 1934, en l’apogeu de la seva carrera, es va traslladar a Londres per a publicar el seu llibre 18 Poems. Allí va conèixer a la seva esposa, Cailin Macnamara. Cailin era una ballarina de caràcter fort que es va adonar del seu geni, però aviat es va cansar d’estar constantment a la seva ombra. Thomas va començar a escriure per a reconciliar les seves personalitats conflictives i les proves i tribulacions del seu matrimoni, la qual cosa va marcar l’inici de la fase final de la seva carrera literària. Cailin no aprovava l’estil de vida frívol de Thomas. Ell sempre estava bevent fora de casa i llegint la seva obra. Ella es va tornar gelosa i es va cansar de sacrificar recursos per als seus fills perquè Thomas pogués viatjar i beure.
Malgrat el seu enorme èxit, en part gràcies a les seves lectures poètiques a la BBC, ell i la seva família continuaven vivint en la pobresa. L’estrès de mantenir a més persones a més de si mateix i la falta d’ingressos van convertir a Thomas en un gran bevedor, la qual cosa es va reflectir en la deterioració de la qualitat del seu treball. La seva escriptura es va veure afectada i aviat va haver de recórrer a les lectures i les gires com a font d’ingressos. Malgrat la seva famosa obra, vivia en la pobresa amb la seva esposa Cailin Macnamara i els seus dos fills i la seva filla.
Va ser eximit de combatre en la Segona Guerra Mundial a causa d’un problema pulmonar i, en el seu lloc, va acceptar un treball en la BBC com a guionista de pel·lícules sobre la guerra. Va ser vist per última vegada en el City College de Nova York en 1953, on va morir pocs dies després a causa d’una pneumònia, una inflamació del cervell i una fallida hepàtica. Dylan Thomas serà recordat per sempre com el poeta estrella del rock que tenia l’encant tant d’un home com d’un nen.